Les notes de ‘La familia’

Durant aquesta setmana les audiències han sigut decebedores respecte a les expectatives. Conec molt bé la sensació que un sent quan participa activament en un programa i a les 8.30 del matí reps un whatsap amb l’audiència baixa del dia anterior: et deixa KO per a tot el dia. Aquest negoci va així. Per sort, també conec la sensació contrària, i els puc assegurar que les idees surten soles.

No conec personalment cap dels principals presentadors, i per això, la crítica passada pel sedàs de l’amiguisme queda descartada. Passada la primera setmana el rànquing de sords l’encapçala Kiko Matamoros, que de tots és qui més crida, qui menys escolta i qui menys ha après en quatre dies de programa. Amb l’arxisabuda excusa de "tinc bona informació", com si els altres no la tinguessin, parla quan li dona la gana. Kiko, insuficient.

Notícies relacionades

La casa de la vergonya

L'editorial de Cristina Villanueva: Quan la corda es trenca

Belén Esteban progressa adequadament, i si bé porta el fre de mà posat, respecta el torn de qui ostenta la paraula. Bé. A Aitor Albizua el percebo extraordinàriament més còmode en aquest format que a Cifras y letras. Fins i tot semblen dues persones diferents, però al Sálvame limón (perdó, a La familia) crec que és ell. Fins i tot ahir va fer callar la Patiño perquè volia donar pas a un últim vídeo de Bertín Osborne. Aitor: Bé, pròxim al notable. Crec que Inés Hernand s’ho passa molt bé i li sobra entitat per conduir el programa. Ahir es descollonava sola quan es va equivocar anomenant "Kike" a Kiko Matamoros. I a la jerarca, a María Patiño, que en porta el comandament, la percebo intensa al 200%. Relax, please.

I dues coses. Amb tant esvalot, els efectes de so molesten més que aporten. I aquest pla dels quatre presentadors més els convidats donant l’esquena a les càmeres per veure les connexions a través del video wall és penós. Posin-los dos supermonitors davant i evitin aquest pla, ¡que hi ha pressupost! (I prometo no parlar de La familia durant uns dies).