TELEVISIÓ I MAS

Eurovisió: entre el veto i el postureig

Eurovisió: entre el veto i el postureig
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

Falten nou dies perquè es disputi la final del festival d’Eurovisió i un grup d’artistes que al seu dia hi van participar han firmat i enviat una carta a l’organitzadora del certamen, la UER (Unió Europea de Radiodifusió), en la qual critiquen la seva complicitat en el fet que hi participi Israel, malgrat el genocidi que fa anys que perpetra a Palestina.

Alguns dels signants són l’artista portuguès Salvador Sobral, guanyador de l’edició del 2017, o qui també va obtenir la victòria el 1994, Charlie McGettigan. Tots dos, i també alguns altres més, acusen la UER, i per tant Eurovisió, de ser còmplice d’aquest genocidi.

"Nosaltres, els exparticipants d’Eurovisió sotasignats, instem tots els membres de la Unió Europea de Radiodifusió a exigir que s’exclogui la KAN, la radiodifusió pública israeliana, del Festival de la Cançó d’Eurovisió com a còmplice del genocidi israelià contra els palestins de Gaza".

Eurovisió no és la millor autopista a l’hora de dirigir una indignació humana, o política, i aprofitar-se del ressò del festival és sinònim d’utilitzar la seva propagació per deixar clara una postura, però res més.

Segurament és més efectiu que cadascun d’aquests artistes enviï i faci pública una nota dirigida a la televisió del seu propi país amb unes paraules semblants a aquestes: "Penso que el meu país –el que sigui– no ha de participar en el festival perquè s’hi ha admès Israel". Ningú ha de dubtar que si Portugal no hi va, si Irlanda no hi va o si Alemanya no hi va, la UER acabarà dient a Israel: "Escolta, se m’està omplint la bústia de països que s’esborren. Aquest 2025 vindreu a l’Eurojúnior, però a Eurovisió no".

Notícies relacionades

No convé oblidar que Eurovisió és un concurs de cançons (Eurovision Song Contest), i ja fa anys que ha ignorat aquesta gènesi per convertir-se en un mem de postureig, ventiladors i fogonades durant les actuacions i d’artistes que es voldran fer veure, entre altres floretes. Ens quedem amb la postura i oblidem la música; es dona suport a reivindicacions que no tenen res a veure amb el festival i s’oblida la música; es vota a favor de la consigna i s’oblida la música...

De la mateixa manera que Austràlia fa anys que ho fa, que ningú no dubti tampoc que si aquest any hi participés Palestina, encara que presentés un cantant mut, segur que obtindria la victòria, tal com va aconseguir Ucraïna no fa gaire. ¿On vas, Eurovisió?