La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

Després de mesos de pressions pronuclears tant des de l’àmbit empresarial com des del polític (amb el PP alcapdavant) i que ara s’han aguditzat després de la gran apagada, l’Executiu reclama a les elèctriques que primer es posin d’acord entre elles i presentin una proposta consensuada per ampliar els anys de funcionament de les centrals. Una posició comuna amb què plantegin un canvi de l’actual calendari de tancament previst, que va ser pactat per les mateixes companyies elèctriques el 2019.

«Si les empreses acorden entre elles un altre calendari diferent que prorrogui la vida d’aquestes centrals nuclears més enllà de l’any 2027, nosaltres els escoltarem», va admetre elpresident del Govern, Pedro Sánchez, durant la seva compareixença al Congrés per donar compte de l’apagada massiva que va paralitzar Espanya, però en la qual el debat sobre les nuclears va acabar tenint un protagonisme central.

L’Executiu, no obstant, posa diverses condicions prèvies per ni tan sols plantejar-se aquesta proposta: que es garanteixi la seguretat de les centrals, que l’ampliació de la vida serveixi per assegurar la seguretat de subministrament elèctric i, sobretot, que no impliqui una pujada de la llum al traslladar la factura part dels costos que ara assumeixen les mateixes companyies elèctriques. «Que no sigui a costa de la butxaca del contribuent, sinó a costa de la butxaca, per cert, dels ultrarics que presideixen aquestes grans energètiques que són propietaris de les centrals nuclears [...] Que ho paguin les empreses, no el contribuent pagant més factura de la llum», va sentenciar el president.

La Moncloa reclama a les elèctriques que renunciïn a la seva exigència d’aplicar una rebaixa dels impostos que abonen les centrals i que no promoguin una reducció artificial de la taxa que paguen per finançar el costos de gestionar els seus residus radioactius i del desmantellament de les mateixes centrals. Això és, queles centrals nuclears continuïn assumint els prop de 1.300 milions d’euros que abonen cada any en concepte d’impostos estatals i per la taxa per a la gestió de les seves deixalles radioactives ( a les quals se sumen una càrrega fiscal extra d’uns 250 milions per les taxes autonòmiques de Catalunya, Extremadura i el País Valencià). Si les companyies elèctriques deixen de pagar aquests 1.300 milions, el Govern hauria de traslladar-lo al rebut de llum que paguen tots els consumidors.

Fonts de la Moncloa reconeixen a EL PERIÓDICO que el més rellevant del debat nuclear és el «component econòmic». Les energètiques, argumenten des del Govern, «tenen milers de milions de beneficis», per la qual cosa l’Estat «no els pot pagar» la prolongació de la vida útil de les centrals nuclears «si no són rendibles». Confirmant el mantra governamental que «l’energia verda és el futur», el Govern també assumeix que hi ha un buit legal per retardar el tancament de les nuclears, remarcant que en tot cas que l’objectiu del Govern d’arribar a un 100% de renovables està fixat a llarg termini, per a l’any 2050.

La gran batalla fiscal

Iberdrola, Endesa i Naturgy han estat defensant públicament la necessitat de mantenir més temps en funcionament tot el parc nuclear per garantir la seguretat de subministrament elèctric al país, davant el calendari de tancaments escalonats programats entre el 2027 i el 2035. Les companyies elèctriques, no obstant, han plantejat com a condició indispensable per no haver de tancar les nuclears una rebaixa dels impostos i les taxes que paguen les centrals per assegurar la seva rendibilitat.

El Govern ha rebutjat la possibilitat d’atendre l’exigència de les elèctriques i en especial ha descartat una rebaixa de la taxa que les centrals nuclears paguen per finançar el cost de la gestió dels seus residus radioactius i del seu propi desmantellament. Transició Ecològica ha traslladat ja a les elèctriques que els costos d’operació de les centrals i de la gestió dels residus radioactius continuaran recaient en les mateixes companyies i que en cap cas ho assumiran els consumidors. I fins i tot el Govern ha anat més enllà per concloure el debat i esquivar les pressions, i ha advertit Iberdrola, Endesa i Naturgy que abaixar la denominada ‘taxa Enresa’ suposaria una ajuda d’estat il·legal prohibida per la Comissió Europea.

Les energètiques propietàries de les centrals nuclears fa anys que es queixen de l’enorme càrrega fiscal que assumeixen. Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions abonades per fer-se càrrec de costos futurs de la seva activitat, l’electricitat produïda per les centrals nuclears paga més de 28 euros per megawatt hora (MWh). En total, més de 1.500 milions d’euros cada any que, segons es denuncia des del sector elèctric, fan impossible la sostenibilitat i la rendibilitat futura de les centrals. Per això reclamen que tant el Govern central com les comunitats autònomes que apliquen taxes específiques donin garanties que rebaixaran els gravàmens.

El Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’any passat una gran pujada del 30% de la taxa que paguen les centrals nuclears per ajustar-la a tots els costos previstos en el nou Pla General de Residus Radicatius (PGRR) durant tot aquest segle i que es calculen en uns 20.200 milions d’euros. Uns costos que per llei correspondria que assumissin les mateixes elèctriques i no derivar-los-hi mitjançant la nova taxa, segons argumenta l’Executiu, suposaria una ajuda d’estat irregular.

En realitat, l’anomenada ‘taxa Enresa’ no és una taxa, és una prestació patrimonial no tributària per la qual les elèctriques fan aportacions a un fons amb què es pagarà posteriorment la gestió de les seves deixalles i el desmuntatge dels reactors, en aplicació del principi de ‘qui contamina paga’. Es tracta d’un cost finançat de manera progressiva pels propietaris de les plantes amb pagaments continus en funció de l’electricitat produïda i amb el qual s’alimenta un fons gestionat per la societat pública Enresa, encarregada dels residus radioactius i dels treballs de desmantellament dels reactors.

Després de l’última pujada, la prestació patrimonial que abonen les centrals nuclears a Enresa ha pujat fins als 10,36 euros per megawatt hora (MWh) d’electricitat produïda per les plantes, per la qual cosa els pagaments anuals escalaran fins a l’entorn dels 585 milions d’euros a l’any (135 milions més que els abonaments anuals que pagaven abans de l’increment). Les grans elèctriques han obert una batalla legal al Tribunal Suprem per tombar la pujada de la denominada‘taxa Enresa’ i per no assumir el sobrecost de 2.000 milions que suposa l’última versió del Pla General de Residus Nuclears.

Notícies relacionades

El Govern defensa que el seu pacte amb Acciona rebaixa de 1.400 a 492 milions d’euros el cost de la privatització fallida d’ATLL

La Generalitat donarà fins a 80.000 euros a les empreses catalanes que obrin una filial a l’estranger

Si s’aconsegueix assolir un acord per allargar la vida de les nuclears i es posterguen els tancaments, el temps més gran de funcionament comportaria una rebaixa semiautomàtica de la denominada‘taxa Enresa’. Com més temps estiguin operatives les centrals més electricitat produiran que es destinarà a alimentar el fons que servirà per finançar el desmantellament de les centrals i la gestió de tots els seus residus radioactius, així que es podrà rebaixar la quantia que les companyies abonen per cada megawatt hora produït.

No obstant, el Govern considera imprescindible per estudiar un ajornament dels tancaments que el Govern assumeixi tots els costos previstos en el PGRR. Podrà baixar la quantia de la taxa que s’abona per cada megawatt hora d’electricitat produïda, però no l’Executiu exigeix que les companyies assumeixin íntegrament els 20.200 milions d’euros que costarà gestionar els residus i desmuntar les centrals.