Els funcionaris de presons proven l’ús de càmeres unipersonals a dues presons per evitar agressions

Prèviament a aquestes proves, la conselleria va dictar un decret per al desenvolupament d’aquesta iniciativa i el protocol sobre la utilització d’aquestes càmeres. Per executar aquesta activitat es van posar a disposició de diversos professionals, entre ells caps de serveis i unitats com la del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) o d’aïllament, en els quals ingressen els reclusos més conflictius. Però també han pogut disposar d’aquests aparells la cap de l’àrea sociocultural, educativa i esportiva o la d’un mòdul de vida ordinària.

L’objectiu d’aquest programa pilot és posar a prova el sistema de càmeres portàtils unipersonals als dos centres per poder determinar les millores que es podrien aportar per rebaixar els incidents o les males praxis, així com l’ajuda que suposaria per millorar la gestió dels centres penitenciaris. El departament de Justícia també estudiarà l’efecte dissuasori de l’ús d’aquest sistema, que podria implicar una reducció del nombre d’agressions (les quals van augmentar entre el 2020 i el 2022) i de comportaments conflictius. També podria suposar un valor afegit per a la videovigilància actual.

En aquesta prova pilot, cada vegada que el funcionari assignat activava la càmera, havia de completar així mateix un document afegit al protocol i en el qual es recollia la situació que havia motivat aquesta acció, així com la data i hora de l’inici i final, les incidències detectades i els possibles aspectes de millora. Aquesta informació era revisada per una comissió de seguiment que es va constituir a aquest efecte i que es reunia setmanalment. Els empleats del servei interior de les presons a qui se’ls van assignar les càmeres les havien d’activar davant situacions que poguessin suposar incidents o atemptats a la seguretat de les persones o les instal·lacions.

Com els Mossos

El proveïdor de les càmeres va proporcionar cada un dels centres penitenciaris on s’han desenvolupat les proves pilot càmeres de gravació d’imatge i so, que són les mateixes que s’utilitzen en altres àmbits penitenciaris i en cossos de seguretat de l’Estat com els Mossos. Està previst que pròximament s’emeti un informe amb les conclusions de les dades i l’avaluació dels resultats i dels aspectes tècnics, funcionals i operatius del sistema. D’aquesta avaluació dependrà la implementació de les càmeres unipersonals a les presons catalanes. No consta que aquest sistema s’hagi aplicat en altres presons de la resta d’Espanya, tot i que se n’està estudiant la possibilitat. En l’àmbit europeu, s’utilitza a la Gran Bretanya i els Països Baixos, entre d’altres.

Notícies relacionades

Els presos violents, als psicòlegs de Quatre Camins: «Burxeu en la ferida»

Funcionaris de presons es tanquen a Brians 2 com a protesta per les agressions de presos

El reforç de les mesures de seguretat està emmarcat en diversos eixos d’actuació. Un d’ells incumbeix a l’organització dels centres i a la millora dels sistemes de protecció dels funcionaris. En aquest sentit, la Generalitat s’ha compromès a definir un model de cel·les de seguretat reforçat en els departaments especials de règim tancat, on s’aïlla els presos conflictius i violents, i a revisar i adequar aquestes instal·lacions per impedir que els interns puguin utilitzar algun dels seus elements per perpetrar una agressió.

A més, s’han realitzat proves pilot per a la detecció de drons que pugui sobrevolar les presons i pogués transportar droga o telèfons mòbils (de la mateixa manera que podrien portar una pistola). L’assaig més polèmic previst era l’ús d’aerosols «d’acció adequada», segons l’acord amb els sindicats, en «incidents localitzats en espais tancats». Organitzacions de drets humans van criticar aquesta mesura.