Club d’Educació i Criança
Bodo Schäfer, guru de les finances: «Si dones al teu fill una paga de dos euros, digues-li que n’estalviï un»
L’empresari alemany Bodo Schäfer (Colònia, 1960) s’ha convertit en un autor supervendes amb els seus llibres sobre economia i finances. Acaba de publicar a Espanya ‘Un perro llamado dinero’ (Temas de hoy), una faula dirigida a nens i preadolescents per introduir-los en el món econòmic, habitualment aspre. Recessió, inversió, salari, despeses, ingressos i estalvi són alguns conceptes amb els quals Schäfer narra la història de la Kira, la propietària d’un gos que parla i que li ensenya com gestionar els diners. «Els diners –afirma el gos– no són el més important a la vida. Però, quan falten, cobren una gran importància. Els diners poden convertir-se en un element agradable de la teva vida». El llibre està arrasant a la Xina, on molts professors el recomanen als alumnes.
¿A quina edat hem de començar a parlar de diners amb els nostres fills?
Des del moment en què comencem a donar-los una paga. És important explicar-los què són els diners i diferenciar entre «diners feliços» i «diners infeliços».
¿Què és això
? Els primers són els que ens dona algú que ens estima o els que guanyem amb el nostre esforç. Els «diners infeliços» es refereixen a aquells que obtenim per mitjans poc ètics o delictius.
En les seves xerrades anima els pares i mares que insisteixin els seus fills en la importància de l’estalvi. ¿Per què li sembla important que tinguin una guardiola?
Quan donava una paga als meus fills, sempre els animava a estalviar-ne una part. Les investigacions han demostrat que els nens, a partir dels 6 anys, entenen perfectament el concepte. Per exemple, si els dones dos euros com a paga, pots explicar-los que seria una bona idea gastar un euro i guardar l’altre.
Defensa que «guanyar diners depèn de la confiança que tinguis en tu mateix». Però no sempre és així. Depèn de la feina que trobis o dels recursos que tingui la teva família.
La teva observació és absolutament vàlida. Els nens procedeixen d’entorns diversos i s’enfronten a circumstàncies diferents. És poc probable que aconseguim una societat en la qual tots tinguin les mateixes oportunitats. No obstant, és crucial centrar-nos en les nostres possibilitats en lloc de comparar-nos amb els altres. El que m’importa és el següent: si ens abstenim de comparar-nos amb els altres, podem descobrir maneres de millorar-nos a nosaltres mateixos.
¿Com?
Podem reconèixer els nostres punts forts actuals, comprometre’ns a aprendre una mica més cada dia i imaginar una versió millor de nosaltres mateixos. A mesura que cultivem aquesta mentalitat, augmenta la nostra confiança. A l’augmentar la confiança, comencem a veure més oportunitats, que al seu torn ens dona el valor per aventurar-nos en noves empreses. Cada nova experiència es converteix en un trampolí per continuar creixent i aprenent. A mesura que continuem aquest cicle ens tornem més intel·ligents, més segurs de nosaltres mateixos i ens obrim a possibilitats encara més grans.
Un dels protagonistes d’‘Un perro llamado dinero’ és un nen que es guanya un petit sou treballant en una residència de gent gran. Els nens estan en edat de jugar i aprendre a l’escola. ¿El treball no hauria de ser exclusiu dels adults?
Un dels grans èxits de la història de la humanitat és l’erradicació del treball infantil. És essencial donar prioritat al seu benestar i desenvolupament i permetre’ls disfrutar de la infància i prosseguir la seva educació. Però també crec que els nens han de tenir l’oportunitat de participar en certes activitats apropiades per a la seva edat i adquirir habilitats pràctiques juntament amb els seus estudis. Tot i que el joc i l’oci són crucials, també és important dotar els nens de coneixements i experiències que els preparin per al futur.
Notícies relacionades¿Proposa ensenyar economia als alumnes?
Per descomptat que sí. L’educació formal és important, però sovint se centra únicament en matèries acadèmiques i passa per alt àrees essencials com la salut, les relacions, l’esperit empresarial i la gestió dels diners. No es tracta d’atabalar els nens amb un treball excessiu, sinó de trobar un equilibri entre el joc, l’educació i les experiències del món real. Els nostres fills i filles han d’aprendre per a la vida.
