El City aprofita el partit ajornat i se situa lídera falta d’una jornada
L’equip de Guardiola mai havia guanyat ni marcat un gol al Tottenham a casa seva i el 0-2 el va col·locar al capdavant amb dos punts sobre l’Arsenal.
Foden, en primer término, celebra el gol del City con sus compañeros al fondo. /
El Manchester City va aprofitar el partit ajornat que guardava com a as a la màniga i va alterar la Premier. El triomf al camp del Tottenham (0-2), on l’equip de Pep Guardiola mai havia vençut, el va situar al capdavant, i va avançar l’Arsenal a falta de l’última jornada. Tots dos jugaran a casa seva: el City rep el West Ham, i l’Arsenal, a l’Everton.
Erling Haaland va ser l’esquerra executora de l’impagable triomf del City, amb un gol sobre la línia (m.51) i un penal (m. 91).
L’empenta local la van pagar De Bruyne i Ederson. El belga va rebre un cop al taló d’Aquil·les de Sarr i el porter va ser assaltat per Romero, que el va deixar commocionat. Els dos es van recuperar després d’una llarga assistència, però Guardiola els va canviar a tots dos. Es van enfadar. La decisió del tècnic, justificada, es va convertir en màgica. Stefan Ortega es va engegantir a dues sortides davant Kulusevski i Son protegint el 0-1 i Doku va provocar el penal amb el qual Haaland va blindar el triomf.
Notícies relacionadesTottenham: Vicario; Pedro Porro, Romero, Dragusin, Van de Ven; Sarr (Lo Celso, m. 85), Hojberg (Skipp, m. 85), Bentancur (Kulusevski, m. 55), Maddison (Moore, m. 92); Johnson, Son.
Manchester City: Ederson (Ortega, m. 69); Walker, Rúben Dias, Akanji, Gvardiol; Rodri, Kovacic; Bernardo Silva, De Bruyne (Doku, m. 69), Foden; Haaland (Julián Álvarez, m. 95).
- La caixa de ressonància Willie Colón i l’eco que ressona en Bad Bunny
- Anava armat El Servei Secret dels EUA mata un home que intentava entrar a la mansió Mar-a-Lago de Trump
- Guerra a Ucraïna Les tàctiques de Putin voregen el sadisme en la guerra d’Ucraïna
- Temps Catalunya viu el primer cap de setmana sense cap pluja des de fa gairebé mig any
- “Et queden 12 euros”: L’anècdota de Miguel Ángel Silvestre sobre la seva situació econòmica més precària
