El PSC veu en la presidència del Parlament un ganxo per pactar

Els socialistes creuen que la segona institució de Catalunya pot servir per negociar la geometria necessària de cara a la investidura

Illa parlarà amb tots els grups menys amb Vox i Aliança, i ja ha rebutjat fer president Puigdemont

El PSC veu en la presidència del Parlament un ganxo per pactar

SARA GONZÁLEZ

4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

La missió és complexa, però no impossible. Encara amb un somriure d’orella a orella i poques hores de son per la celebració del resultat històric obtingut, la cúpula del PSC va començar ahir a arremangar-se per desbrossar a Salvador Illa el camí cap a la presidència de la Generalitat. Malgrat el pols de Carles Puigdemont, que no llança la tovallola, i la decisió anunciada per ERC de quedar-se a l’oposició, els socialistes creuen que és factible no anar a una repetició electoral. Les línies de telèfon estan ja obertes en tots els fronts, menys amb l’extrema dreta, i al partit admeten que és el mateix Illa que marcarà els temps dels passos a seguir.

Però hi ha un imperatiu al calendari: el 10 de juny és la data límit per escollir la presidència i la Mesa del nou Parlament i això requereix un pacte que, sovint, sol ser l’avantsala del que vindrà després per formar el Govern. Ostentar la segona institució del país no és poca cosa. Així que el PSC veu en aquest càrrec un ganxo per poder negociar amb els partits independentistes i obtenir la geometria necessària per a la investidura d’Illa, ja sigui amb un executiu en solitari o en coalició.

Al límit del calendari

Fonts del carrer de Pallars consideren encara prematur parlar en termes d’oferir-la –segons com es desenvolupin les converses per a la governabilitat– a ERC o a Junts, que estan en plena digestió dels resultats obtinguts i la pèrdua de la majoria independentista. Però aquesta és la principal comesa de l’equip negociador capitanejat per la número dos del partit i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Una dirigent que, precisament, governa aquesta institució de la mà de Comuns, ERC i díscols de Junts i que, per tant, té vincles i experiència cuinant pactes amb els principals actors en dansa.

Els últims anys, la lògica que s’ha seguit és que el partit petit de la coalició de Govern presidia la Cambra, de manera que aquesta votació pot donar pistes de l’aliança que es pugui produir. Justament per això, amb la campanya de les europees que arrenca d’aquí nou dies, les negociacions estaran especialment embolicades i es dona per fet que es portaran al límit. Entre bambolines, els socialistes admeten que s’esgotarà el termini per a la confecció del Parlament perquè a ningú li interessarà fer-ho públic abans d’una eventual entesa.

No a investir Puigdemont

Illa parlarà amb tots a excepció de Vox i Aliança Catalana i no concep cap altre escenari que no sigui el de convertir-se en el pròxim president de la Generalitat. El PSC ja ha donat un cop de porta a la possibilitat d’investir Carles Puigdemont per més que el candidat de Junts "amenaci de bloquejar la governabilitat a Espanya". A l’expresident li ha demanat que s’aculli al "principi de realitat" i accepti que no està en condicions de culminar la "restitució" esbombada en campanya, tot i que els socialistes no tanquen la porta a explorar amb els postconvergents la investidura.

La portaveu del partit, Núria Parlon, va ser clara a l’hora d’expressar que la prioritat del PSC seria confeccionar un tripartit amb ERC i els Comuns. Però també va admetre que en les opcions del partit també hi ha governar en solitari i transitar la legislatura amb una geometria variable de pactes. Això sí, per a això necessitaria comptar amb la complicitat d’un dels dos partits independentistes –també amb els Comuns, en el cas que fos ERC– o l’abstenció de tots dos.

Els socialistes s’han mostrat comprensius amb el fet que els republicans apostin per quedar-se a l’oposició després d’una patacada sense pal·liatius que ha portat Pere Aragonès a anunciar el seu comiat de la primera línia de la política, però li demanen que, si ells van allargar la mà per garantir la continuïtat de la legislatura quan Junts va trencar el Govern, ara tornin el favor "no bloquejant" la investidura d’Illa. Per si les principals tecles fallen, les converses s’obriran també amb el PP, amb qui el PSC descarta pactar govern. L’antecedent de la jugada amb què va arribar a l’alcaldia de Barcelona, sobrevola també les sumes possibles, malgrat que en aquest cas caldria el concurs, en forma d’abstenció, de Vox.

Notícies relacionades

El que sí que entén l’equip de Salvador Illa és que a ningú li interessa la repetició electoral. Ni a una ERC que podria encara no haver tocat fons ni a un Puigdemont que prometent el seu retorn a les portes de l’aprovació de l’amnistia no ha aconseguit guanyar.

"¿Què li convé més? ¿Un govern de dretes a Espanya?, va preguntar retòricament Parlon davant el conat verbal de l’expresident d’arrossegar Sánchez a un avançament electoral si no obliga el PSC a abstenir-se a la seva investidura. Illa té el suport incondicional del president i el seu compromís que no li demanarà aquesta renúncia.