On va perdre el 50% l’independentisme
Malgrat que la suma de forces sobiranistes es va imposar en la majoria de municipis, va ser a les grans ciutats on va cedir la seva majoria parlamentària.
![On va perdre el 50% l’independentisme On va perdre el 50% l’independentisme](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/8d94d503-3841-47a2-9194-9ce169baa905_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
El retrocés electoral que ha patit l’independentisme a les urnes no té la seva equivalència en la pèrdua de poder territorial. L’any 2021, el conjunt de formacions a favor de l’independentisme –ERC, Junts, CUP, PDECat, Primàries, FNC i PNC– va aconseguir més del 50% dels vots en més de 830 municipis catalans, mentre que diumenge Junts, ERC, CUP, Aliança Catalana i Alhora van obtenir aquesta majoria a 770 localitats. No obstant, la majoria de les grans ciutats de Catalunya es van inclinar pel bloc contrari a la independència, cosa que suposa aquesta pèrdua de representació al Parlament.
De les 15 ciutats amb més població de tot Catalunya, només Girona, amb 68.486 votants, va obtenir una majoria independentista, el 58% de les paperetes. El bastió de Junts va resistir, tot i que també va patir un descens de més de sis punts percentuals. Manresa és l’altra única ciutat amb més de 50.000 persones cridades a votar en la qual les urnes van donar una majoria independentista del 58%.
Entre les ciutats amb 20.000 i 30.000 votants, destaquen Vic i Olot, on les formacions a favor de la independència van aconseguir grans xifres, el 70,39% i el 68,59%, respectivament. No obstant, tan sols són 27 les ciutats amb més de 10.000 habitants inclosos al cens electoral, en les quals es dona la majoria independentista. Dels més de 730 municipis restants, en 512 hi ha menys de 1.000 votants.
Entre les més de seixanta localitats que van deixar de tenir una majoria independentista hi ha Lleida, on el bloc contrari a la independència va sumar diumenge el 52,9% dels vots; i Reus, on aquesta xifra ascendeix al 55,19%. A Sant Cugat del Vallès també hi va haver un retrocés de l’independentisme, caient per sota del 50% dels vots. No obstant, els partits contraris no van arribar a la meitat de les paperetes, i es van quedar en un 48,87%.
En la resta de grans ciutats, en les quals ja va triomfar el bloc del no a la independència, es va engrandir el suport a aquests partits, liderant la taula Santa Coloma de Gramenet (78,18%), Cornellà de Llobregat (75,61%) i l’Hospitalet de Llobregat (74,57%). A les tres localitats, el bloc independentista ronda el 25% dels suports. A més, les ciutats en què el 2021 la victòria del no a la independència va ser per la mínima, amb percentatges lleugerament superiors al 50%, mostren ara una tendència molt més clara: Barcelona (57,53%), Terrassa (59,14%), Sabadell (58,23%) i Mataró (58,24%).
Notícies relacionadesMillor resultat que el 2021
El PSC va ser el guanyador a 13 de les 15 ciutats més poblades de Catalunya, cosa que millora el seu resultat del 2021, quan vaa conseguir la victòria en 11 d’aquests municipis. Diumenge va sumar Lleida i Reus, però se li continua resistint Girona, on Junts va aconseguir el 38,97% dels vots davant el 21,21% del PSC, i Sant Cugat del Vallès, on també el van avançar els postconvergents amb el 28% de les paperetes davant el 21% dels socialistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius