Fitxar, la història es repeteix
Això de Deco ja comença a ser preocupant. No només està sota sospita per haver sigut agent de futbolistes o per haver fitxat jugadors més que dubtosos, sinó que, ara, posa el crit al cel per les filtracions.
És evident que si algú té una feina complicada, gairebé impossible, aquest és Deco. Ser el director de futbol del Barça no és avui cap xollo, entre altres raons perquè vius envoltat de persones que creuen saber-ne més de futbol (per descomptat, més del Barça) i algun d’ells ni tan sols donen consells, debaten, comenten, no, no, simplement donen ordres. Per això, perquè creuen que en saben més que tu.
Deco és al Barça i s’enfada perquè es publiquen noms de futuribles. ¡Però si el Barça només fa que filtrar-los com cortines de fum perquè no es parli de la realitat! Si Deco sabés (bé, ho sap, segur, l’hi han comentat els mateixos que reben les trucades) qui filtra i per què, es posaria les mans al cap. Ell sap que els que filtren aquests noms són els que, l’any passat, per aquestes dates, es van fer il·lusions (els van enganyar, clar) amb la possibilitat que vinguessin Kimmich, Zubimendi, Silva, Foyth i fins i tot Haaland i, al final (bé, potser des del principi, però no es van atrevir a dir-l’hi) no només no va venir ningú, sinó que se’n va anar Dembélé, el preferit de Xavi.
Les filtracions tenen una intenció: aquests són els futbolistes que vull, a veure quants en venen. Fa la impressió que, tot i que molts dels gurus del barcelonisme comencen a escriure, a suggerir, que Laporta i Xavi haurien de tornar a la realitat, fer autocrítica, i reconèixer que els seus fitxatges van ser milionaris, equivocats i el seu pla forassenyat, el cert és que la petició que es tornin humils i prometin només el possible, ja arriba tard. Jo, almenys, no me’ls creuria.
Notícies relacionadesAquest relat era el que s’hauria d’haver construït des del primer dia. Però no, es va vendre grandiloqüència, centenars de títols, hores de tiki-taka i tornar a il·lusionar la gent blaugrana. ¿On és, ara, la gent blaugrana? Simplement, s’han tornat japonesos. El pitjor és que aquell discurs il·lògic, irreal, desproporcionat, ple de palanques i vendes anticipades de patrimoni va ser comprat pels periodistes, que, ara, pugen al carro de la sensatesa.
Laporta va parlar de sextet. Xavi, de jugar millor i conquerir més títols. Van perdre la Lliga a quatre jornades del final. Van ser eliminats de la Champions assenyalant l’àrbitre, quan circulaven pel costat fàcil, com s’ha vist amb el Dortmund. Al final, zero de quatre. I ara, pretenen vendre’ns la conquesta del segon lloc com una gesta, com quan van voler colar-nos que el Nàpols era el City de Pep. Una miqueta de respecte.