Un Vila-real eficaç castiga la poca punteria del Girona

El partit va començar com va voler el Vila-real, sobretot en els 10 primers minuts. No estava gens còmode el Girona perquè li havien tret el seu tresor. Li havien tret la pilota i fins que la va trobar als peus de Savinho li va tocar resistir agafat a les mans de Gazzaniga. Era un partit d’equips atrevits i valents. Tots dos ho són. I el de Marcelino es va plantar amb personalitat a Montilivi, com va demostrar la verinosa centrada des de l’esquerra de Sörloth, un nou jugant de fals extrem, a la qual no va arribar Guedes per míl·limetres. Després, la imponent puntada de Traoré des de fora de l’àrea va trobar una bonica resposta en la gran parada de Gazzaniga quan la pilota, forta i furiosa, es dirigia a l’escaire dret.

Llum sense encert de Savinho

El porter argentí va emergir en un plàstic, i alhora, eficaç vol. La parada va tenir de tot. Belleza i contundència perquè les mans de Gazza van escopir la pilota amb autoritat per evitar el perill. Estava fluint relaxat el Vila-real el joc des de la banda esquerra per Baena, aquell jove que es va descobrir per al futbol d’elit a Montilivi vestint la samarra del Girona.

Una cosa similar li passa a Savinho, una de les grans estrelles d’aquesta Lliga. Arribada la mitja hora de partit, va encendre el llum del seu equip. I de l’estadi. Va arrencar des de l’esquerra deixant fins a cinc rivals del Vila-real a la seva esquena per connectar amb Tsygankov. O sigui, química entre l’extrem esquerrà i el dret, units tots dos per la pilota. El xut va fregar el pal dret de Jörgensen, a qui, de sobte, li va caure feina al damunt. Va estar atent el porter danès empetitint l’espai per tancar tots els camins de Dovbyk en la segona gran oportunitat del Girona.

Tsygankov, a la fusta

El partit ja havia canviat d’amo. I així va arrencar en la segona meitat eclipsant el Vila-real, que es veia superat. A l’equip de Míchel li va faltar, això sí, precisió en l’últim toc, cosa que va acabar pagant finalment. Ho va pagar perquè Traoré va castigar la debilitat defensiva en el 0-1 coincidint, curiosament, amb els millors moments del Girona. Però va perdonar a l’àrea de Jörgensen, condemnat a més perquè el travesser va evitar un autèntic golàs amb aquesta esquerra exquisida que va treure Tsygankov, i va resultar dèbil, massa feble ,en la de Gazzaniga en el xut definitiu de Traoré.

Notícies relacionades

"Estem units, del president als jugadors"

Gerard Esteva, president de la UFEC: "La falta d’inversió està extingint les entitats esportives sense ànim de lucre"

Va reaccionar amb energia el Girona apel·lant al que millor sap fer. Jugar bé a futbol. Primer, la fusta repel·lint el xut de Tsygankov, després el cop de cap de David López salvat en la mateixa línia de gol per Jorge Cuenca, cosa que va obligar a intervenir Marcelino. Anava guanyant el Vila-real, tot i que cada vegada estava més tancat en el seu propi camp.

Amb tot perdut, Míchel va ordenar un doble canvi (Valeri per Miguel i Portu per Yangel Herrera) per anar-se’n encara més a l’atac, enviant Savinho a la banda dreta per burxar en la poc habitual posició de Terrats com a lateral esquerrà. Tsygankov va marxar a exercir d’extrem esquerre en els minuts finals. Produïa molt (22 rematades), amb poca punteria (només 5 a porteria) i el problema és que sense cap encert. I va caure abatut.