Cinc dones activistes es querellen per abusos sexuals contra el policia infiltrat en moviments socials de Sant Andreu

Cinc de les dones activistes afectades pel cas d’infiltració d’un agent de la Policia Nacional en els moviments socials de Sant Andreu a Barcelona i en el moviment sindical entre el maig del 2020 i l’octubre del 2022 han interposat aquest dimarts una querella per les conductes de l’agent, que hauria mantingut relacions sexuals i sentimentals amb elles i altres dones del moviment per obtenir informació amagant la seva identitat real. La querella es deu als delictes d’abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l’exercici dels drets civils. Altres afectades podrien afegir-se a la querella més endavant.

Les advocades d’Irídia i del sindicat CGT, Sònia Olivella i Laia Serra, que donen suport a les dones, han explicat que consideren molt greu que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per infiltrar cessament en el teixit associatiu i sindical. Recorden que la infiltració d’agents només té justificació legal quan es projecta en la investigació d’uns delictes taxats en el marc de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme. Aquest cas quedaria fora d’aquest supòsit, ja que l’objectiu teòric de la policia era monitoritzar o desestructurar els moviments socials, especialment el moviment llibertari, fet que suposa una greu vulneració de drets civils, segons l’acusació.

La llei preveu la possibilitat que en les investigacions sobre delinqüència organitzada el jutge d’instrucció pugui autoritzar funcionaris de la policia judicial, mitjançant una resolució fonamentada i tenint en compte les necessitats d’investigació, actuar sota una identitat falsa. Aquesta identitat falsa serà atorgada pel Ministeri de l’Interior per sis mesos, prorrogables per períodes d’igual durada, i quedaran legítimament habilitats els agents encoberts per actuar en tot el que estigui relacionat amb la investigació concreta. La informació obtinguda per aquest agent encobert haurà de ser posada en coneixement de qui va autoritzar aquella investigació i haurà de ser aportada de manera completa.

Segons Irídia, d’aquest precepte legal es desprèn que només el risc fonamentat de conductes delictives greus i perilloses avalarien aquest mètode d’investigació tan excepcional. Un altre element a considerar de les limitacions de l’actuació dels agents encoberts és que aquests no podran realitzar conductes que no podrien portar a terme sota la seva identitat real, assegura l’entitat de drets humans.

Els quatre delictes

Quant als delictes d’abús sexual continuat, en la querella s’argumenta que les lleis es basen en la idea del consentiment, que en aquest cas pot considerar-se viciat, ja que les afectades mai haurien consentit si haguessin tingut la informació, i per tant no eren ni lliures ni estaven informades. «El consentiment podrà ser revocat en qualsevol moment, ja que depèn de la lliure voluntat de la persona i aquesta, al seu torn, depèn de la informació de què disposi la persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta. Per tant, la informació sobre la persona, i sobre el tipus de pràctica sexual, són inseparables del consentiment sexual», diu la querella.

Quant als delictes de tortura i subsidiàriament delictes contra la integritat moral, el Codi Penal recull que «comet tortura a l’autoritat o al funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i per obtenir una confessió o informació de qualsevol persona [...] la sotmet a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin patiments físics o mentals, la supressió o disminució de les facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral».

Així mateix, el Tribunal Suprem ha definit com a tracte degradant «aquell que pot crear en la víctima els sentiments de temor, angoixa i d’inferioritat susceptibles d’humiliar-la, envilir-la i de trencar la seva resistència física o moral» . Això està íntimament lligat a la definició jurídica de la integritat moral, que es basa en el dret de la persona que es respecti la seva dignitat i a no ser instrumentalitzada, recorda la querella

Sobre el delicte de revelació de secrets, el Codi Penal preveu un agreujant quan aquest el comet una autoritat o funcionari públic. A més, la Llei de Protecció de Dades reconeix una protecció específica a la informació relativa a la ideologia, afiliació sindical, religió, sexualitat, creences o origen racial. Aquesta privacitat hauria sigut vulnerada sense justificació a través del vincle que l’agent infiltrat va crear amb les afectades.

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

Finalment, els delictes d’impediment d’exercici de drets cívics suposen una vulneració d’un dels drets fonamentals recollits a la Constitució: el dret d’associació i reunió, diuen Irídia i CGT en la querella.

Afectació a les víctimes

«La imposició d’interaccions sexuals no només afecta la integritat física, sinó que tenen un sever impacte en la integritat moral i en la identitat de les dones. Aquesta violència afecta els seus projectes vitals, el seu sistema de creences, les seves relacions afectives i comunitàries, la seva percepció de seguretat i, en definitiva, la seva identitat personal. Quan la violència sexual és perpetrada o tolerada per l’Estat, els impactes són més grans perquè es genera en una situació d’asimetria i d’indefensió, i perquè els agents transgredeixen els seus deures d’actuar dins dels llindars de la legalitat i de protegir els drets de les persones», diu la querella.