Espanya pateix 11.000 morts inusuals al juliol per la calor i la covid

L’onada de calor, la covid i altres causes no determinades han provocat un inusual increment de la mortalitat al juliol que ha elevat fins en un 25% l’activitat de les funeràries. En concret, s’han registrat 10.928 morts no esperades, segons les estimacions del Ministeri de Sanitat. El Sistema de Monitoratge de Mortalitat Diària (MoMo) considera que 2.223 són atribuïbles a les altes temperatures i unes 2.000 al virus. La xifra total d’excés de mortalitat del mes passat és molt superior a les 2.385 estimades per al mateix període del 2021, a les 1.972 del 2020 i a les 1.057 del 2019.

Els increments puntuals de mortalitat són cíclics, però el de juliol els ha «agafat per sorpresa», indica el vicepresident de l’Associació Nacional de Serveis Funeraris (Panasef),Juan José López. Aquesta entitat aglutina el 60% dels serveis d’enterraments i exèquies a Espanya.

D’aquesta xifra, més de mig miler de morts s’han produït en residències de gent gran, d’acord amb les dades de l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (Imserso), i 548 més entre el 27 de juny i el 31 de juliol.

L’Imserso detalla que, després d’un juny amb una mitjana de mig centenar de víctimes setmanals, les xifres pràcticament es van duplicar els primers dies de juliol (98 morts) i van continuar augmentant en la segona i tercera setmana (144 i 163 morts, respectivament) fins a reduir-se a la meitat durant els últims set dies del mes, amb 86 morts.

Pics esporàdics durant l’any

López argumenta les seves afirmacions. Des de començaments d’any hi havia un percentatge de defuncions inferior al del 2019. «Anava molt pla i va començar a augmentar entre maig i juny, però el mes de juliol ha sigut superior al de gener», detalla. En aquest sentit, explica que sempre hi ha èpoques amb més incidència, com el primer i l’últim trimestre de l’any a causa del fred, i alguns pics esporàdics a l’estiu o a l’octubre, amb la campanya de grip. No obstant, qualifica que aquests episodis com a «fets puntuals».

López xifra entre un 23 i un 25% l’increment de l’activitat nacional de les funeràries el mes passat, tot i que destaca que va créixer notablement a les comunitats del sud, com és el cas d’Extremadura, amb un 42% més, i a Andalusia, on es va acostar al 40%. En canvi, Madrid es va situar en la mitjana.

Nombre de morts en temps real

Una part notable de l’augment de morts es deu a les onades de calor, no als «cops de calor», insisteix el responsable de Panasef, que explica que els morts són «persones vulnerables a les quals els afecten molt les altes temperatures». Tot i que admet que no té dades sobre el perfil de les víctimes, s’atreveix a assenyalar que són «persones grans amb un delicat estat de salut».

López recalca que ni les funeràries ni el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III poden donar xifres exactes de defuncions, una tasca que només correspon a l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que les obté del Registre Civil.

Xifres estimades

En aquest sentit, revela que Panasef treballa des de fa més d’un any i mig amb el Ministeri de Justícia i amb l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) per aconseguir que es notifiquin les morts en temps real. Seria a través d’una plataforma informàtica en la qual s’entrarien les dades que rep el registre dependent del departament.

Notícies relacionades

La falta de gel en supermercats ja és un problema «generalitzat»

La «crisi del gel» des d’una fàbrica: «No parem ni per dormir»

Les 10.928 morts no esperades no són xifres reals, sinó que es tracta d’una estimació que el MoMo fa a partir d’un model matemàtic que utilitza tres fonts de dades: la dels registres civils, que no especifiquen la causa codificada de defunció, les temperatures segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a nivell provincial en el mateix període de temps i la població per grup d’edat, gènere i província, extrets de l’INE.

A partir d’allà, es fa una estimació estadística d’excessos de mortalitat per a un dia determinat comparant sèries històriques, però no ofereix xifres reals de defuncions. Aquestes estimacions tampoc es poden considerar consolidades fins que hagi passat almenys un mes des de la seva publicació, si bé donen una idea de l’evolució de la demografia d’Espanya.