Educació

Catalunya planteja canviar les proves de competències bàsiques per fer els seus resultats «científicament comparables» any rere any

La nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que agafa el relleu al desaparegut Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, apunta la necessitat d’introduir punts d’ancoratge en les proves (com fa PISA o PIRLS) perquè siguin més útils i fiables

L’alumnat català de 4t d’ESO torna a punxar en Matemàtiques, Anglès i Ciències

Palomas frente a un instituto-escuela en Barcelona, este curso. / Manu Mitru

La directora de la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, Núria Planas, ha expressat la voluntat de treballar en un nou tipus de proves que permetin la «comparació científica» any a any dels resultats, com ja fan proves internacionals com PISA i PIRLS. Des del Departament de Educació i FP remarquen el perfil científic del nou organisme, i destaquen que no es tracta d’un canvi de nom –l’ens que dirigeix agafa el relleu i assumeix les funcions que tenia el vell Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu–, sinó que vol ser una altra cosa. De fet, durant la presentació aquest divendres dels resultats de les últimes proves de competències bàsiques, des de l’Agència s’han centrat a remarcar que «científicament» no es poden comparar els resultats de les proves d’aquest any amb els del curs passat per la inexistència de «punts d’ancoratge». És a dir, si les proves cada any són diferents i no hi ha unes preguntes fixes que es repeteixin any a any per avaluar uns coneixements concrets, no és «científic» comparar els seus resultats (tot i que és inevitable fer-ho, i socialment –les famílies, per exemple– o els periodistes, és comprensible que ho facin, davant una gràfica en què es mostra l’evolució de les notes matèria a matèria, any a any).

Més enllà d’aquest plantejament –s’han donat detalls sobre per què l’actual format de les proves fa que no siguin «científicament comparables», però no sobre com ho faran perquè les pròximes proves sí que ho siguin– el Departament ha presentat també aquest divendres algunes mesures –la majoria ja en marxa o, com a mínim, presentades–, per remuntar els resultats.

La directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, ha explicat que, per fer front als mals resultats en Ciències, s’impulsarà un programa per acostar les professions STEAM a l’alumnat, amb visites a empreses i xerrades formatives als centres. De moment, es posarà en marxa un pilot en 250 centres de primària i ESO a partir del curs vinent (seguint la lògica que ningú vol ser enginyer si no sap què és l’enginyeria).

Pensament computacional a primària

Notícies relacionades

També es durà a terme unpilotatge en 250 centres on la inspecció avaluarà els resultats en Matemàtiques i comunicació lingüística, i proposarà millores.

A més, es desplegarà el programa PCAMT, de pensament computacional i matemàtiques, en 900 centres de primària amb resultats mitjans, amb l’objectiu de millorar la franja alta. Andreu ha reconegut que alguns alumnes no han sabut respondre algunes preguntes perquè no entenien els conceptes que se’ls plantejaven, així que assegura que «el Departament continuarà publicant les concrecions curriculars amb els sabers mínims que han d’arribar als alumnes». Es preveu que les concrecions en les matèries de ciències estiguin finalitzades a l’octubre. A més, «s’està treballant en orientacions i exemples d’activitats que els docents poden fer a l’aula», ha afegit.

Temes:

Bona educació Educació Informe PISA Educació secundària Educació primària Innovació educativa Educació a Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris

Pensament computacional a primària

Boda a l’uci: l’Esther i el Javier es donen el ‘sí, vull’ en una emocionant cerimònia organitzada pels sanitaris

La Zona Franca estrena la planta més gran d’Espanya especialitzada a convertir residus industrials en combustible verd