programa a Catalunya

150 milions per reduir aquest estiu la bretxa educativa entre alumnes rics i pobres

La fundació Bofill reclama als ajuntaments catalans beques perquè els menors vulnerables no 'perdin' també l'estiu

Lamenta que «tothom s'hagi desentès» de dur a terme un pla de xoc escolar per als estudiants sense recursos

Un grupo de niños participan en una actividad durante un campamento de verano.

Un grupo de niños participan en una actividad durante un campamento de verano. / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez

L’alarmant bretxa educativa que deixa la crisi del coronavirus a Catalunya (més profunda del que ja era abans de l’estat d’alarma i el tancament d’escoles) podria pal·liar-se aquest estiu, en certa mesura, si administracions, escoles i casals es posen la piles i garanteixen almenys 80 hores de programes educatius per «enfortir l’aprenentatge de nens i adolescents vulnerables». Són els càlculs que ha fet la fundació Jaume Bofill, especialitzada en assumptes educatius, que estima que un pla de xoc d’aquesta envergadura precisaria d’una partida d’uns 150 milions d’euros, o el que és el mateix, un mínim de 500 euros per menor atès. 

«Està demostrat que un estiu en què es realitzen activitats educatives millora l’aprenentatge i la reconnexió dels alumnes socialment més desfavorits amb l’escola», ha reflexionat Ismael Palacín, director de la Bofill. I aquest any, ha subratllat Palacín, aquesta reconnexió és «especialment necessària».

Per això l’entitat ha presentat aquest dilluns un informe que conté set mesures «molt concretes, articulables en un termini determinat per garantir aquest estiu prou activitats formatives per a tots els nens», ha indicat Palacín, que ha detallat que la fundació, a través d’indicadors com les beques de menjador i les beques de material escolar, ha detectat que entorn de 300.000 els nens menors de 16 anys que estan en situació de risc de pobresa.

La crisi del coronavirus ha implicat que molts estudiants amb dificultats econòmiques a casa hagin deixat oblidades pràcticament les classes, simplement perquè no tenen manera de connectar-se a les classes ‘online’ que han ofert les escoles. A això s’hi afegeix un altre factor, ha alertat el director de la fundació Bofill: l’alumnat en situació de vulnerabilitat pot tenir «una pèrdua de l’aprenentatge aquest estiu equivalent a entre quatre i sis mesos d’escolarització».

Per això Palacín ha demanat incrementar les beques per garantir que mínim el 60% de l’alumnat accedeixi a les activitats municipals d’estiu, així com allargar el termini d’inscripció i agilitar el procés de concessió d’ajuts, entre d’altres.

Nois desatesos

Palacín ha lamentat, així mateix, el lideratge polític «ambigu» durant aquest període, que ha tingut desconcertats a docents i famílies. L’entitat ja va explicar fa unes setmanes la seva proposta d’estiu, que incloïa activitats molt vinculades amb l’àmbit de l’escola per fer front a la pèrdua d’aprenentatges que podia implicar el seu tancament.

«Hi ha hagut un tema de finançament, però no ha sigut aquest el principal... hi ha hagut molta lentitud, molta ambigüitat, dilació», ha dit Palacín. I ha afegit que el sistema estava «poc preparat» i que s’ha viscut una situació de «desconcert, de campi qui pugui i no priorització de l’educació».

Notícies relacionades

Palacín ha afirmat que va ser «simptomàtic» que tant el Ministeri d’Educació com la conselleria diguessin que era molt important impulsar programes d’estiu però no convoquessin si més no els ajuntaments per proposar-los».

També hi ha hagut «molta diferència» entre la tasca que ha fet cada centre durant el confinament, ha lamentat, i ha criticat que tot i que hi havia diferents propostes per implantar un pla de xoc educatiu a l’estiu, no hi hagi hagut fins ara propostes.