Unai Sordo: «¿Avançament electoral? No malgastem l’opció d’arribar a la plena ocupació»

És aviat per saber-ho. Ara mateix hi ha un xoc polític, que m’atreviria a dir que també és social. Aquest requereix, en primer lloc, tota la contundència del món en el missatge contra la corrupció, que, per cert, sembla sortida d’una altra època, per cutre, per xavacana, per masclista... En segon lloc, cal dimensionar i cal tenir clar el mapa del que ha passat, qui ha cobrat, qui ha pagat, on són els diners, i quan tot això estigui substanciat en un procés judicial, llavors cal ser molt exigent amb les responsabilitats polítiques i penals.

¿Com condicionarà el que queda de legislatura, en què fins ara el Govern central ja mostrava serioses dificultats per aprovar lleis bàsiques?

Afegeix dificultat, tots els grups de la investidura fins que no tinguin clar què ha passat tenen un incentiu a marcar distàncies amb el Govern. Tot i que els problemes venien ja d’abans. En aquesta legislatura hi ha una majoria d’investidura, però no una majoria progressista. I en termes socioeconòmics hi ha una majoria, incorporant Junts, de dreta i extrema dreta.

¿El van convèncer les explicacions de Pedro Sánchez? ¿Li van semblar suficients les seves disculpes?

No, té pinta que no seran suficients. Estem navegant entre la boira i crec que fins i tot el mateix Govern central està navegant entre la boira. Aquí és evident que han passat coses greus, molt greus, però hi ha també coses molt cridaneres. Que aquestes instruccions s’estiguin filtrant de la manera que s’estan filtrant resulta si més no cridaner, a més té un impacte polític molt evident i molt mesurat.

Aquesta sentència que vostè reclama pot trigar anys, ¿què passarà amb l’agenda del Govern central mentrestant?

Cal trobar-li un propòsit a la legislatura. I això apel·la al Govern i als partits de la investidura. No es tracta de resistir per resistir, es tracta d’avançar i situar una sèrie de fites, com la reducció de jornada, l’estatut del becari, el règim d’acomiadament, la política sobre habitatge, el desplegament de les renovables, etc.

Entenc que no és partidari d’un avenç electoral

Lògicament per a la dreta i l’extrema dreta és una oportunitat d’intentar fer caure el Govern. Però no podem malgastar l’oportunitat de prosseguir l’acció de govern i econòmica i arribar a la plena ocupació en els pròxims anys.

¿Com arribarà el país amb la taxa d’atur més alta de la Unió Europea tan de pressa a la plena ocupació?

Desplegant l’energia renovable per convertir-la en el gran factor d’atracció d’inversió en el nostre país, fins al punt de poder desenvolupar una indústria vinculada a aquests costos energètics més baixos. La Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya ha arribat a escriure que si Espanya fa bé la seva transició energètica pot duplicar el percentatge de PIB industrial dins de la nostra economia en 10 anys. Ara, la plena ocupació a Espanya és compatible amb una taxa d’atur tècnic molt alta si no som capaços de resoldre alguns dels nusos gordians que té l’economia espanyola, com les cures i l’habitatge.

¿Per què?

La gent no es mourà 500 o 1.000 quilòmetres per anar a treballar a un lloc, haver de dedicar la meitat del sou o més al lloguer i perdre la xarxa de cures que ja té. Si aquests dos problemes no es resolen, arribarem a una situació en què les empreses, en efecte, no trobin gent per treballar.

Aquests dies s’ha parlat bastant de presumptes corruptes i menys dels presumptes corruptors. ¿Quines conseqüències hauria de tenir per a les empreses participar d’aquests tripijocs?

Aquest tipus de pràctiques del comissionisme, que hem conegut amb les mascaretes i algunes coses més, formen part del paisatge econòmic d’Espanya des dels temps de Franco si més no. Són un llast econòmic i una forma d’afavorir pràctiques de competència deslleial entre les empreses.

Junts ha presentat aquesta setmana la seva esmena a la totalitat per a la llei de reducció de jornada. ¿Quines possibilitats té ara mateix de prosperar la llei?

Depèn de les negociacions entre Junts i el Govern central. Nosaltres plantejarem un full de mobilitzacions. El que està fent Junts amb aquesta esmena és alinear-se en l’àmbit socioeconòmic amb la dreta espanyola més recalcitrant.

Junts argumenta que la reducció «no millorarà la vida» dels treballadors catalans

Alguna excusa has de buscar per justificar l’injustificable. ¿Volen dir que els treballadors de les pimes catalanes, que molts d’ells ja estan treballant menys de 40 hores, no tenen dret, com ja estan fent treballadors de les pimes d’altres parts de l’Estat, a treballar 37 hores i mitja en comptes de 40? A mi em sembla absolutament d’aurora boreal.

Notícies relacionades

El Corte Inglés guanya un 6,7% més el 2024, fins als 512 milions

Espanya vol ajornar la implantació del preu de la llum cada 15 minuts

¿Quines conseqüències tindrà si el debat sobre la llei de reducció de jornada s’allarga fins a la tardor o més?

Cal resoldre’l ja. És previsible que en la part final de l’any, quan es denuncien els convenis i es comencen a negociar, això et pugui interferir en les pujades salarials. I aquest és un escenari que cal evitar, perquè la gent necessita recuperar poder adquisitiu. Si s’allarga, ens tocaria forçar un procés de mobilització, perquè els salaris no poden ser els pagadors de la incertesa sobre la jornada. Hi ha molta gent, per molt que els salaris estiguin pujant, que continua cobrant menys de 1.500 euros bruts al mes.