Sánchez trasllada al secretari general de l’OTAN que es plantarà a la pujada de la despesa militar

El Govern s’aferra al 2% actual i amenaça així trencar la unanimitat d’una decisió per la qual empenyen tant el secretari general de l’OTAN com els EUA. Per a Espanya, argumenta Sánchez, comprometre’s amb un objectiu del 5% no només seria desraonable, sinó contraproduent, ja que ens allunyaria de la despesa òptima i dificultaria els esforços actuals de la UE per enfortir el seu ecosistema de seguretat i defensa».

A més dels arguments relacionats amb l’operativitat o l’esforç previ realitzat, Sánchez posa sobre la taula, com a raó per plantar-se en l’augment de la despesa militar, el sosteniment de l’Estat de benestar. Aquesta és precisament la línia vermella dels socis d’investidura de l’arc progressista i que, enmig dels casos de corrupció que esquitxen el Govern, podria acabar precipitant un final de la legislatura que el cap de l’Executiu no està disposat a firmar.

«Aquest nivell de despesa seria incompatible amb el nostre Estat del Benestar i amb la nostra visió del món», arremet Sánchez a la carta. «Les intencions són poderoses, però rares vegades prevalen sobre la realitat empírica. La realitat empírica és que, per a Espanya, com per a altres països de l’OTAN, assolir una despesa del 5% serà impossible llevat que s’accepti augmentar els impostos a la classe mitjana, retallar serveis públics i prestacions socials als ciutadans i reduir el nostre compromís amb la transició ecològica i la cooperació internacional per al desenvolupament», contraposa.

El full de ruta de l’OTAN col·locava el PSOE, principalment després de la crisi pel cas Cerdán, en una molt difícil posició amb els seus socis, inclòs Sumar dins de la coalició. Aquest escenari, a la Moncloa ja es preparaven aquests dies per a un xoc en la cimera. Els col·laboradors del cap de l’Executiu avançaven que «la nostra posició serà pròpia, autònoma i valenta», però la missiva a Rutte és un cop en la línia de flotació de la pròxima cimera de l’Aliança Atlàntica, a més d’un xoc directe amb els EUA, a l’anticipar un rebuig per part d’un dels seus membres. 

Sánchez ja va aprovar fa un mes i mig l’augment d’aquestes partides fins al 2% del PIB –xifra a la qual al seu dia es va comprometre el 2014 l’Executiu de Mariano Rajoy–, una controvertida mesura que va suscitar molt malestar en la majoria dels seus socis i que el president va evitar sotmetre a una votació del Congrés que no hagués tirat endavant sense el vot a favor del PP.

Sánchez afirma que els actuals paquets d’objectius de Capacitat «van ser aprovats pels nostres ministres de Defensa el juny del 2025 i continuaran vigents almenys fins a finals de la dècada». Per tant, interpreta que diferents països necessitaran invertir diferents quantitats per complir-los. «Alguns hauran d’arribar al 5 % del seu PIB. D’altres, menys. Aquesta asimetria ha de ser respectada per complet, entre altres raons, perquè està integrada en els mateixos principis operatius de l’OTAN i perquè es deriva de factors econòmics (per exemple, costos laborals i de producció) que no tenen res a veure amb el nivell de compromís de cada Aliat amb la nostra defensa col·lectiva».

Reivindica la sobirania d’Espanya per decidir

Segons els seus càlculs, «Espanya, en concret, necessitarà una despesa del 2,1%, segons les estimacions de les nostres Forces Armades, una inversió suficient per adquirir i mantenir tot el personal, l’equip i les infraestructures requerides per l’Aliança». El compromís del Govern ara mateix es limita així al 2% del PIB. Fonts del Ministeri de Defensa asseguraven aquests dies que així està establert tant per a aquest any com per al següent. A més, els mateixos interlocutors del departament que dirigeix Margarita Robles assenyalaven que si aquest percentatge ja comporta dificultats per a l’execució, l’horitzó del 5% es fa pràcticament inviable amb les actuals capacitats de la indústria.

Notícies relacionades

L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»

Junts veu la nova empresa mixta de Rodalies com una «submissió» de Catalunya davant Madrid

A l’Executiu sostenien, avançant-se a aquesta carta, que la posició d’Espanya en cap cas suposaria un veto perquè Espanya no bloquejarà que cada país assumeixi la despesa segons les seves circumstàncies i objectius. Per això, la posició de Sánchez està encaminada a una fórmula que «faci opcional l’objectiu de despesa, o bé una que exclogui Espanya de l’aplicació de l’objectiu de despesa». Una excepció, com s’hauria fet en altres ocasions per a altres aliats i per a qui considera que «hi ha raons de pes per fer-ho ara».

En la mateixa missiva, Sánchez apunta que «és legítim que cada govern decideixi si està disposat o no a fer aquests sacrificis». Hi afegeix que «com a Aliat sobirà, nosaltres elegim no fer-ho». Per això insisteix que «elegim trobar un equilibri entre la necessitat d’augmentar la despesa en defensa i la d’afrontar els altres reptes socials, econòmics i mediambientals que el nostre món i la nostra ciutadania enfronten».