Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses

Durant dècades, la majoria de treballadors que decidien abandonar el seu lloc de treball ho feien presentant la seva carta de renúncia i acomiadant-se amb certa cordialitat. No obstant, aquesta pràctica està canviant. Cada vegada més treballadors, especialment els més joves i amb talent, decideixen marxar de les empreses de forma més agressiva. Això es coneix com a «renúncies per venjança» i porta de cap molts empresaris.

¿Què són les renúncies per venjança?

Les renúncies per venjança són dimissions que no neixen exclusivament d’un desig de canvi laboral o per una millor oferta econòmica, sinó com una forma de protesta davant una acumulació de frustracions, promeses incomplertes i falta de reconeixement dins de l’empresa. En lloc de marxar en silenci, molts treballadors opten per fer-ho de forma visible, amb declaracions públiques o comunicats que deixen en evidència la gestió interna de l’empresa.

Les causes

A diferència del que molts podrien pensar, els diners no sempre en són el detonant principal. Els empleats d’avui valoren altres aspectes igual o més importants: flexibilitat laboral, oportunitats de desenvolupament, conciliació, cultura empresarial i lideratge pròxim. De fet, segons dades de ManpowerGroup, un 35% dels empleats europeus creuen que no tenen possibilitats d’ascens en les seves organitzacions actuals. Quan aquestes expectatives no es compleixen, el descontentament creix i pot desembocar en una renúncia amb impacte.

A més, l’esgotament provocat per càrregues de treball excessives, la falta de recolzament per part de la direcció i els canvis constants en les condicions laborals (com el retorn obligatori a l’oficina o retallades salarials) actuen com a combustible per a aquesta tendència.

Notícies relacionades

Jaume Duch: «Catalunya està especialitzada en tecnologies duals com la ciberseguretat i ha d’aprofitar el pla de rearmament»

Renfe autoritzarà la setmana que ve la creació de la nova empresa que gestionarà Rodalies

Aquest tipus de sortides no només afecten el departament de recursos humans. Les seves conseqüències poden ser devastadores per a l’empresa: pèrdua de talent difícil de reemplaçar, deteriorament de l’ambient de treball, caiguda del rendiment dels equips i, el més preocupant, un dany reputacional considerable.

Segons la consultora Hogan Assessments, aquest fenomen té arrels més profundes que simples desacords operatius. El doctor Ryne Sherman, director científic de la firma, ho resumeix així: «L’abandonament per venjança no es deu només a la frustració per les tasques quotidianes, sinó a una falta de comunicació i a la incapacitat d’alinear les aspiracions dels empleats amb la cultura de l’empresa». Finalment, Sherman afegeix que «la bona notícia és que es pot prevenir» si l’organització treballa de forma proactiva en la gestió del compromís i el benestar del talent.