el dol al mig del coronavirus
Morir sense família ni funeral
La psicòloga especialista en dol i pèrdues, Begoña Elizalde, ens parla de l'acompanyament en aquesta difícil situació

Un ataúd, en el cementerio de Sant Gervasi, el pasado 31 de marzo. /
Morir sol i acomiadar a distància, sense funeral, una cosa insòlita en la nostra cultura, també el coronavirus ens ho ha convertit en una cosa comuna. Els professionals de la salut mental estan a disposició de qui necessiti acompanyament en aquesta difícil situació de la qual la psicòloga especialista en dol i pèrdues, coordinadora del grup de treball de dol del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya, Begoña Elizalde, ens parla.
¿Com acomiadar sense funeral?
Que no ho puguem celebrar ara no significa que no ho puguem fer més tard. Jo recomano, quan tot això acabi, que acabarà, muntar el ritual, amb cendres o sense, sigui una celebració laica o religiosa. Recordar la persona amb la música que li agradava, fins i tot amb un dinar al seu restaurant favorit.
¿És doble el dol sense funeral?
Per l’excepcionalitat d’això, no s’ha calibrat prou què significa condemnar la gent a morir sola, i la família a no poder acomiadar-la amb els seus éssers estimats. El lloc de qui ens deixa mai l’ocuparà ningú, però la calor de la gent, les abraçades, ens ajuden a no sentir-nos sols. De morts inesperades i malalts que prefereixen morir sols sempre n’hi ha. Però les conseqüències psicològiques s’han de veure encara. També per al personal sanitari, que ha d’agafar de la mà els malalts per l’absència familiar.
¿Com consolar-se en la distància?
Gràcies a les tecnologies, podem sentir la calor dels altres. Es poden fer videotrucades o trucades de telèfon. En realitat, això no varia gaire. En la nostra societat ja fa temps que vam perdre el costum de visitar familiars de difunts.
Sempre ens quedarà el ritual individual
Sí, podem acudir a la nostra creativitat i emprar espelmes, música... Qualsevol cosa que fem estarà bé. La tecnologia també ens permet suggerir a d’altres fer el seu propi ritual.
¿Ens ajudarà aquest virus a viure la mort de manera més natural?
Jo en soc escèptica. Tant de bo qualsevol cosa que ens passi ens servís per a alguna cosa. De l’huracà ‘Gloria’, ¿qui se’n recorda? ¿N’hem après alguna cosa? Els éssers humans, una vegada passada la crisi de torn, tornem al punt en el qual érem. No crec que aprenguem ara a viure de cara a la mort, però segur que sí que hi haurà qui aprengui o visqui de manera diferent arran d’això.
Notícies relacionades¿Quin és l’avantatge de viure més de cara a la mort?
Sense obsessionar-nos pensant-hi, però integrar-la amb naturalitat en la vida. Segurament, viurem amb més intensitat, de manera més realista i amb més consciència de tot el que podem fer.
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Prova popular Luis Enrique corre a Barcelona per la seva filla Xana en una edició multitudinària de la Cursa d’El Corte Inglés
- Interior combatrà el frau en els canvis de sexe en els Bombers
- Al peu de Collserola La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià
- Molts ho confonen amb fatiga: així comença la insuficiència cardíaca que afecta 700.000 espanyols
- Per què dormim tan malament, quines conseqüències té l’insomni i com podem millorar el son
- Patronal Foment acusa Illa de perpetrar "una socialització de la propietat privada mai vista" amb el seu topall al lloguer de temporada
- Usurpació de l'habitatge Una dona acull una amiga a casa i acaba ocupant-li el pis amb dos homes a Barcelona
- FUTBOL El Brasil anuncia el fitxatge d’Ancelotti abans que el Reial Madrid l’acomiadi
- CITA DE LAPORTA AMB EL TÈCNIC Flick segellarà la seva renovació pel Barça fins al 2027 quan es conquisti la Lliga