el dol al mig del coronavirus
Morir sense família ni funeral
La psicòloga especialista en dol i pèrdues, Begoña Elizalde, ens parla de l'acompanyament en aquesta difícil situació
![Un ataúd, en el cementerio de Sant Gervasi, el pasado 31 de marzo. Un ataúd, en el cementerio de Sant Gervasi, el pasado 31 de marzo.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/4d5a9e23-c655-4a26-95be-d8f23144ad37_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Un ataúd, en el cementerio de Sant Gervasi, el pasado 31 de marzo. /
Morir sol i acomiadar a distància, sense funeral, una cosa insòlita en la nostra cultura, també el coronavirus ens ho ha convertit en una cosa comuna. Els professionals de la salut mental estan a disposició de qui necessiti acompanyament en aquesta difícil situació de la qual la psicòloga especialista en dol i pèrdues, coordinadora del grup de treball de dol del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya, Begoña Elizalde, ens parla.
¿Com acomiadar sense funeral?
Que no ho puguem celebrar ara no significa que no ho puguem fer més tard. Jo recomano, quan tot això acabi, que acabarà, muntar el ritual, amb cendres o sense, sigui una celebració laica o religiosa. Recordar la persona amb la música que li agradava, fins i tot amb un dinar al seu restaurant favorit.
¿És doble el dol sense funeral?
Per l’excepcionalitat d’això, no s’ha calibrat prou què significa condemnar la gent a morir sola, i la família a no poder acomiadar-la amb els seus éssers estimats. El lloc de qui ens deixa mai l’ocuparà ningú, però la calor de la gent, les abraçades, ens ajuden a no sentir-nos sols. De morts inesperades i malalts que prefereixen morir sols sempre n’hi ha. Però les conseqüències psicològiques s’han de veure encara. També per al personal sanitari, que ha d’agafar de la mà els malalts per l’absència familiar.
¿Com consolar-se en la distància?
Gràcies a les tecnologies, podem sentir la calor dels altres. Es poden fer videotrucades o trucades de telèfon. En realitat, això no varia gaire. En la nostra societat ja fa temps que vam perdre el costum de visitar familiars de difunts.
Sempre ens quedarà el ritual individual
Sí, podem acudir a la nostra creativitat i emprar espelmes, música... Qualsevol cosa que fem estarà bé. La tecnologia també ens permet suggerir a d’altres fer el seu propi ritual.
¿Ens ajudarà aquest virus a viure la mort de manera més natural?
Jo en soc escèptica. Tant de bo qualsevol cosa que ens passi ens servís per a alguna cosa. De l’huracà ‘Gloria’, ¿qui se’n recorda? ¿N’hem après alguna cosa? Els éssers humans, una vegada passada la crisi de torn, tornem al punt en el qual érem. No crec que aprenguem ara a viure de cara a la mort, però segur que sí que hi haurà qui aprengui o visqui de manera diferent arran d’això.
Notícies relacionades¿Quin és l’avantatge de viure més de cara a la mort?
Sense obsessionar-nos pensant-hi, però integrar-la amb naturalitat en la vida. Segurament, viurem amb més intensitat, de manera més realista i amb més consciència de tot el que podem fer.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia