Morir sense família ni funeral

Morir sol i acomiadar a distància, sense funeral, una cosa insòlita en la nostra cultura, també el coronavirus ens ho ha convertit en una cosa comuna. Els professionals de la salut mental estan a disposició de qui necessiti acompanyament en aquesta difícil situació de la qual la psicòloga especialista en dol i pèrdues, coordinadora del grup de treball de dol del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya, Begoña Elizalde, ens parla.

¿Com acomiadar sense funeral?

Que no ho puguem celebrar ara no significa que no ho puguem fer més tard. Jo recomano, quan tot això acabi, que acabarà, muntar el ritual, amb cendres o sense, sigui una celebració laica o religiosa. Recordar la persona amb la música que li agradava, fins i tot amb un dinar al seu restaurant favorit.

¿És doble el dol sense funeral? 

Per l’excepcionalitat d’això, no s’ha calibrat prou què significa condemnar la gent a morir sola, i la família a no poder acomiadar-la amb els seus éssers estimats. El lloc de qui ens deixa mai l’ocuparà ningú, però la calor de la gent, les abraçades, ens ajuden a no sentir-nos sols. De morts inesperades i malalts que prefereixen morir sols sempre n’hi ha. Però les conseqüències psicològiques s’han de veure encara. També per al personal sanitari, que ha d’agafar de la mà els malalts per l’absència familiar.

¿Com consolar-se en la distància?

Gràcies a les tecnologies, podem sentir la calor dels altres. Es poden fer videotrucades o trucades de telèfon. En realitat, això no varia gaire. En la nostra societat ja fa temps que vam perdre el costum de visitar familiars de difunts.

Sempre ens quedarà el ritual individual 

Sí, podem acudir a la nostra creativitat i emprar espelmes, música... Qualsevol cosa que fem estarà bé. La tecnologia també ens permet suggerir a d’altres fer el seu propi ritual.

¿Ens ajudarà aquest virus a viure la mort de manera més natural? 

Jo en soc escèptica. Tant de bo qualsevol cosa que ens passi ens servís per a alguna cosa. De l’huracà ‘Gloria’, ¿qui se’n recorda? ¿N’hem après alguna cosa? Els éssers humans, una vegada passada la crisi de torn, tornem al punt en el qual érem. No crec que aprenguem ara a viure de cara a la mort, però segur que sí que hi haurà qui aprengui o visqui de manera diferent arran d’això.

Notícies relacionades

Mor als 89 anys José María Cruz Novillo, el dissenyador dels logos més emblemàtics d’Espanya

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

¿Quin és l’avantatge de viure més de cara a la mort? 

Sense obsessionar-nos pensant-hi, però integrar-la amb naturalitat en la vida. Segurament, viurem amb més intensitat, de manera més realista i amb més consciència de tot el que podem fer.