Paco Hernández: «'No treballarem mai en una empresa capitalista', vam dir»

La cooperativa de serveis financers Coop57, que celebra 20 anys convertida en referent de l'economia ètica i solidària, neix d'una promesa. «No tornarem a treballar mai per a una empresa capitalista», van dir els treballadors del nucli dur de l'extinta ­editorial Bruguera, que, a finals dels anys 80, van protagonitzar una històrica lluita laboral. A quatre mesos de la seva jubilació, Paco està a punt de veure complerta aquella ­aspiració .

-¿Quin lloc tenia a Bruguera?

-Estava a distribució i preparava les comandes. Hi vaig entrar als 22 anys sense tenir ni idea de res i allà em van iniciar en la història de les lluites obreres dels anys 60 i 70 i em van portar a les reunions clandestines. Vam crear l'Organització Interna de Treballadors d'Editorial Bruguera i jo em vaig afiliar a la CNT. Tenia el número 7 d'arts gràfiques.

-Però el sindicat anarquista els va expulsar.

-I nosaltres vam generar moviments sindicals autònoms. Quan la UGT i CCOO van considerar que Bruguera no tenia futur i van pactar una indemnització de 20 dies per any amb un màxim de 12 anys, més de 200 persones ens hi vam oposar. L'agost del 1986 vam ocupar la fàbrica de Parets del Vallès.

-La lluita va ser duríssima, però tres anys després el Tribunal Suprem els va donar finalment la raó: 45 dies per any sense sostre d'anys.

-I a més, durant el temps que va passar fins que el Suprem es va pronunciar vam estar cobrant el salari de tramitació. A aquelles altures quedàvem unes 80 persones en la lluita i cada mes ens donaven els diners en brut. Nosaltres apartàvem la part corresponent a impostos i vam anar creant un fons.

-¿Quina quantitat van arribar a reunir?

-100 milions [de pessetes]. Havíem rebut molta solidaritat i vam decidir que aquells diners no ens pertanyien. Prop del 25% es va donar al Sindicat d'Obrers del Camp; un altre 25%, al Front Sandinista de Nicaragua; un 10% va ser per crear l'oenagé Centre Autogestionari de Solidaritat entre l'Àrea Llatina, i un 40% el vam destinar a generar el que vam anomenar una caixa de resistència generadora d'ocupació autogestionària.

-¿Com va sorgir la idea?

-Un grup d'uns 15  vam dir: «No tornarem a treballar mai per a una empresa capitalista». Veníem de la branca llibertària de la CNT i ja teníem els referents històrics a nivell de cooperativisme. Volíem autogestionar-nos i crear llocs de treball alternatius. Però per fer-ho es necessitava formació, organització i pasta.

-¡Ai, la pasta!

-Per generar llocs de treball necessitàvem una eina econòmica que no fos el model bancari tradicional, en què els teus diners poden acabar finançant el narcotràfic, la prostitució o la guerra.

-Coop ve de cooperativa. ¿I el 57?

-Durant tot el procés de Bruguera aquesta combinació de números va aparèixer repetidament, com si ens donés sort. Potser sona una mica esotèric, però va ser per això que hi vam posar aquest nom.

-Coop57 arrenca el juny del 95 i en 20 anys s'ha convertit en un referent.

-Aglutina 676 entitats, té 3.158 socis col·laboradors que han deixat 27 milions d'euros per recolzar projectes d'economia social i ha donat préstecs per valor d'11 milions. Ni en el meu somni més utòpic m'hauria imaginat aquestes xifres. Fins i tot em fa por que creixi tant.

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

-El principal valor és la confiança, però la naturalesa humana és complexa i volàtil.

SEnDLa bestiola humana és la menys desenvolupada del planeta. Hi ha estudis que indiquen que de 20 cooperatives que inicien una activitat econòmica, 15 tiren endavant i cinc fracassen; d'aquestes, només una fracassa per raons econòmiques, i la resta, per les relacions humanes. Un percentatge altíssim, però és que ningú ens educa en això.