Queralt Vilanova: "Aplicant el sentit comú també s'arriba al ioga"

Viu als peus de la muntanya del Montgrí amb la seva parella i dues filles, Carla, d'11 anys, i Judith, de 9. A la foto, totes tres practiquen una de les postures de ioga del joc de cartes Eduioga [www.eduioga.com], ideat per ella mateixa i il·lustrat per Emma Sala, que acaba de ser premiat a la fira de la joguina Ibertoy.

-Acaba l'estiu. Tornem a la feina (qui en tingui), al col·le, a córrer. ¡Buf!

-Segui còmodament en un lloc tranquil, posi atenció en la respiració, deixi passar qualsevol pensament (tant sobre el que ha fet com sobre el que l'espera) i respiri profundament seguint amb la ment el recorregut de l'aire. Intenti practicar-ho cinc minuts al dia. I agraeixi sempre el que té.

 

-¿I ja està?

-És un remei natural. El ioga és tenir la ment en blanc i això s'aconsegueix amb la tranquil·litat i la tranquil·litat s'aconsegueix amb la respiració. Si respires et relaxes, si et relaxes tens la ment tranquil·la, si tens la ment tranquil·la et pots concentrar més i transmets tranquil·litat. Buda va dir que, si ensenyéssim als nens a meditar, en una generació s'haurien acabat les guerres.

-Doncs sembla que no el va escoltar ningú.

-Ens estem saltant el primer pas, que és el respecte als altres i al nostre entorn, la no-violència. El futur són els nens, per  això és tan important ajudar-los a veure les coses amb altres ulls.

-Si el respecte i la no-violència són el primer pas del ioga, ¿quin seria el següent?

-El respecte per un mateix, cuidar-se, donar-se importància i conèixer-se. Si un està bé, pot entregar-se més als altres.

-¿I aquestes postures impossibles?

-No cal fer postures acrobàtiques. En el ioga la part física no suposa més del 10%, però és important per tenir el cos en condicions i que l'oxigen arribi a tots els òrgans. Tampoc fa falta estar 15 hores meditant. Digui'n ioga o actitud davant la vida, es tracta d'enfocar el que és quotidià d'una altra manera. Crec que aplicant el sentit comú també s'arriba al ioga.

-¿El ioga no és cosa d'adults?

 

-Jo també ho veia així fins que van néixer les meves filles. Quan les esperava a la sortida del col·le veia molts pares i mares donant pressa als nens per anar a anglès o a bàsquet i em va semblar molt estressant, fora de lloc. Llavors vaig pensar en com podia fer arribar el ioga als nens a l'escola i a casa, però no el ioga com a postura, sinó com a valors, com a eina per aprendre a gestionar les emocions, per acceptar-se un mateix i els altres.

-Els professors li diran que posar-se a fer ioga a classe és el que els faltava.

-I els entenc, però si diuen que els nens els estressen tant alguna cosa s'haurà de fer.  A les universitats s'estan obrint seminaris per introduir el futur professorat en el ioga. Si els professors tinguessin un petit coneixement del ioga i de com aconseguir aquesta relaxació en pocs minuts, tots hi sortiríem guanyant.  Però la idea del joc no només és que els nens estiguin més relaxats, sinó donar-los unes bases que els serviran per a tota la vida.

 

-¿Què han fet avui la Carla i la Judith?

-Al matí la primera cosa que fem és mirar el cel: és la part contemplativa, respirar, prendre consciència i agrair que estem en aquest món. I a la tarda juguem a fer alguna postura del joc, com el lleó o el camell, o alguna d'inventada, com la sargantana.

-¿Vostè no té conflictes amb les seves filles?

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

 

-¡Tant de bo! Una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. Me'n recordo de quan el meu pare tallava el pastís i deia: «Mireu nois, encara que intento fer-ho tan bé com sé sempre hi haurà algú que dirà que el seu tros és més petit». Facis el que facis, probablement et diran que ho fas malament.