Albert Blancafort: «Montjuïc guarda, mut, l'orgue més gran de Catalunya»

Abans que la ràdio fos un aparell habitual a les cases i a les sales de festa, la música de les pianoles animava les celebracions. Aquells pianos mecànics reproduïen el so de les notes musicals perforades en un rotllo de paper com els que fabricaven els avantpassats d'Albert Blancafort a la Garriga. Enginyaven la mecànica per fer sorgir la música, el mateix que fa ell avui al seu taller d'orgues, a Collbató, als peus de la muntanya de Montserrat, on cada dia sonen orgues que porten el seu cognom.

-Collbató és bressol d'orgueners, ¿Des de quan?

-Des que, als anys 20, a Montserrat van necessitar un orgue i des de Gènova van enviar uns orgueners que havien perdut el taller. Els abats es van posar d'acord perquè vinguessin a fer-lo i, una vegada aquí, van buscar col·laboradors per l'entorn del monestir. La família Rogent, de Collbató, a la qual pertanyia l'arquitecte Elies Rogent, van ser tècnics i empresaris. I, el 1925, van fundar el primer taller d'orgues a Collbató, on va ser aprenent el meu pare, Gabriel, que l'any 63 va posar en marxa el nostre taller.

-Els seus records d'infància, ¿conviuen amb els d'aquell taller?

-Sí. Jo jugava amb les peces d'orgue impregnat d'olor de pell i de vernís, de concerts als quals assistia amb el meu pare, converses, visites, muntatges... Jo no volia ser orguener, volia ser arquitecte. Però, després del batxillerat, per guanyar els primers diners, vaig ajudar el meu pare, que no em va empènyer mai a dedicar-me al seu ofici, ell només em va deixar la porta oberta. I jo ho vaig provar i em va agradar.

-¿Què va ser el que li va agradar?

-Que cada dia feia una cosa diferent. L'ofici d'orguener és multidisciplinari: dibuixes plans, t'introdueixes en el món de la fusta, el ferro, la mecànica, l'electrònica... Quan vas a afinar un orgue, viatges i coneixes gent i llocs, des de dins.

-¿Quin és el procés des de l'encàrrec d'un orgue fins que s'estrena?

-Primer algú et planteja una necessitat i per a què necessita l'orgue. Llavors, es visita el lloc on s'instal·larà, per veure l'espai del qual disposa i la seva acústica. Quan ets allà, ja te l'imagines, el so i la seva presència i, a mà, prens apunts, en dibuixes un primer esbós. Un orgue és una gran escultura, un objecte decoratiu molt important. Amb això, i el pressupost, adaptes el projecte. A l'ordinador se'n fan els plans i la virtualització, es crea la maqueta i es construeix. Depèn de la mida, però, aproximadament, tot això dura uns dos anys.

-¿Quines parts té un orgue?

-Teclat -inventat pels orgueners, precisament, a finals del XVIII-, que pot ser un o fins a set; els tubs on es produeix so de flautes i trompetes, per un sistema de transmissió i distribució de l'aire -el secret d'aquest instrument- i una estructura, com un armari, que ho sosté tot.

-¿ Al seu taller quants n'han fet?

-Des del 63 fins avui hem construït més de 150 orgues, grans i petits. Alguns dels nostres vaixells insígnia són el de la Sagrada Família, el de la basílica de Montserrat i el de l'auditori de Tenerife -de Calatrava-, que té 3.835 tubs.

-¿Es fa tot a Collbató?

-Tot menys els tubs, que vénen d'Alemanya. Vénen sense so, i al taller els fem sonar.

-De tots els que hi ha a Catalunya, ¿Quin és el més gran?

-El més gran d'aquí, i un dels més grans d'Europa, és a la sala oval del Palau Nacional, a Montjuïc. Té 6 teclats i tubs de 10 metres, però està mut per un tros de cornisa que es va desprendre abans de restaurar l'edifici, al 92.

-¿Vostè el podria arreglar?

-No només això, sinó que es podria crear un espectacle visual i acústic, fer-lo visitable i, fins i tot, connectar la seva música amb les fonts de Montjuïc.

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

-El Festival Gong (www.gong.cat.

-Sí, i aquest ja serà el vuitè any en què sonaran instruments no convencionals en un auditori natural privilegiat, a dins de les coves, amb molt bona acústica.