Tenir 13 anys i aparèixer (o no) en els rànquings de guapes de la teva classe: «Donen molta inseguretat, de vegades acabes plorant al lavabo»

«La meva germana, que té 10 anys més que jo, m’explica que elles es rebotaven contra tot això i deien coses com ‘el meu cos no necessita la teva aprovació’. Ara no contestem així, directament ens posem a plorar». La Júlia explica que quan a alguna nena se li ocorre replicar o fer alguna crítica se’n riuen d’ella. «El feminisme ha quedat com una mica de mestres i mares. I després hi ha TikTok, amb totes aquestes noies que sempre són més guapes i tenen més coses que tu», apunta.

Pressió estètica

Els rànquings de bellesa a edats molt primerenques s’han convertit en un element inquisitori i banal en la socialització de les adolescents, etapa de grans canvis en què s’és especialment susceptible a comentaris i opinions de l’entorn. De fet, actuen com un braç més de l’anomenada pressió estètica, aquesta «gran campanya de difamació» –en paraules de l’actriu i activista Júlia Barceló, autora del llibre ‘Operació biquini’–que des de l’escola a TikTok, passant per la publicitat, la moda, el cine, la televisió i la mateixa família et diuen des de molt petita que el teu cos no és vàlid i que l’has de canviar. També posen els fonaments d’un altre clàssic: la cosificació: «Quan els nois fan cas a una noia i consideren que s’ha posat guapa, diu la Júlia, des de la intuïció dels seus 13 anys, de cop es torna important». 

Els rànquings de noies són presents ja des dels últims cursos de primària i arriben fins a la universitat. «La primera vegada que vaig sentir-ne a parlar va ser a 6è de primària –apunta l’Abril, de 15 anys. En aquell moment jo donava molta importància a l’aparença física i al que la gent pensés de mi. Tant que les opinions em feien por. Tot allò em feia sentir molt insegura i estava pendent tota l’estona sobre si els altres s’haurien fixat en coses que feia». La Clara, acabada de graduar en Periodisme, assegura que nois de la seva promoció s’han passat la carrera compartint en grups de WhatsApp «classificacions de bellesa i fins i tot notes de perícia sexual després de mantenir algun tipus de trobada» amb companyes.

Abast global

El fenomen, a més, té un abast global. El maig del 2024, va transcendir el cas de dos alumnes de l’escola Yarra Valley Grammar a Melbourne (Austràlia) que van ser expulsats per classificar les seves companyes de classe en un rànquing ofensiu. Al full, els nois hi havien inclòs fotos d’alumnes i etiquetes com «wifeys» (donetes), «cuties» (mones), «mid» (mediocres), «objet» (objecte), «get out» (fora) i, finalment, «unrapable» (inviolables). El director de l’escola, Mark Merry, va declarar que «simplement no podia creure que algú pogués cosificar així les noies, que són les seves companyes, i ser tan cruel».

No cal dir que la pressió estètica a què les nenes es veuen sotmeses des de petites reforça estereotips de gènere i perpètua la cosificació. Durant les diferents etapes de l’adolescència –primerenca, mitjana i tardana–, els canvis no succeeixen alhora ni de la mateixa manera, i en un moment en què se sent que el físic és el més important, ser o sentir-te diferent de les altres no és senzill, apunten les especialistes. A més, les nenes d’ara ja no només es comparen amb les seves companyes, sinó que ho fan a través d’una pantalla amb físics editats i amb filtres. Malgrat que des d’escoles, institucions i famílies es fomenta el discurs que no tot el que apareix a les xarxes és real, el bombardeig constant d’aquest tipus de continguts té un gran impacte.

A TikTok s’apunta al fenomen

I el fenomen va a més, amb els discursos que apel·len a la igualtat i a la inclusió en retirada, especialment entre els més joves, i l’auge de referents als misògins com Andrew Tate. De fet, ja no són només els nois que inicien o fomenten aquestes classificacions: en aplicacions com TikTok veiem com són les mateixes nenes els qui perpetuen aquesta cosificació. Hi ha, per exemple,‘trends’com «¿Qui és la més atractiva del curs?», que consisteix que una noia va preguntant a les seves companyes a qui consideren més maca per compartir-ho a internet. En moltes ocasions els vídeos es viralitzen i aquestes nenes reben la validació de milers d’usuaris de diverses edats i països, alhora que s’exposen a rebre crítiques i tota mena de comentaris.

A més, cada cert temps es creen nous filtres a TikTok, entre els quals molts per fer rànquings i classificacions de diversos elements que deriven en vídeos com ‘¿Quines són les parts del meu cos que més t’agraden?’, en els quals majoritàriament són noies que plantegen la qüestió a les seves parelles. Aquest tipus de contingut té molta tirada, tanta que hi ha perfils en plataformes com TikTok i Youtube que es dediquen exclusivament a publicar rànquings de les influencers més guapes o vídeos en què desconeguts es puntuen físicament.

Notícies relacionades

Idoia Salazar, presideix l’Observatori de l’Impacte Social i Ètic de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA): "Conviurem amb agents d’IA de tu a tu"

Detingut un jove per agressió sexual a una menor tutelada

Les osques de la pressió estètica hi són. L’Agència de Salut Pública fa periòdicament l’enquesta sobre Factors de Risc a l’Escola Secundària (FRESC), a les escoles de la ciutat de Barcelona. Aquest instrument permet fer una radiografia dels hàbits i conductes relacionades amb la salut dels adolescents per posar en marxa estratègies i recursos preventius davant els problemes que es detectin. Els últims resultats publicats el 2021 es va destacar l’empitjorament de la salut mental de la població adolescent respecte al 2016. El percentatge de nenes en risc de mala salut mental havia augmentat del 10% al 20%, i en els nens, del 8% a l’11%. L’evident diferencia entre tots dos va posar el focus en el fet que elles presenten més malestar emocional, més insatisfacció amb la vida, pitjor estat anímic i més insatisfacció amb la seva imatge corporal. En concret, el 63% de les nenes enquestades mostraven descontentament amb el seu físic. En relació amb aquesta dada, és rellevant destacar que a més edat, es va observar menor insatisfacció són la seva imatge corporal, però més malestar amb la vida.

El repte d’educadors i famílies: ¿Com es pot combatre tota aquesta pressió amb discursos nous i atractius que no resultin aliens a les noves generacions i professores? «Les respostes que al seu dia ens van servir —reivindicar, contestar, trencar el silenci— ara poden semblar-los desfasades o fins i tot ineficaces –apunta la Paula, una jove activista. ¿Com acompanyar-les sense imposar? ¿Com es pot fer que les eines feministes continuïn sent útils per a elles, sense que semblin lliçons des de dalt? Potser el repte no és repetir els mateixos discursos, sinó obrir noves formes d’escolta, per construir juntes altres maneres de respondre a la violència estètica».