La vida més enllà del reggaeton

La gira que Karol G va fer entre el 2023 i el 2024 la va portar a omplir grans recintes a diversos països europeus i, segons ha explicat, veure’s envoltada d’abundant públic llatí, sent tots lluny de casa, la va convidar a imaginar un àlbum de celebració de la cultura compartida. D’allà, i de l’elogi de la sensualitat del sud, surt Tropicoqueta, un àlbum en el qual la cantant colombiana va més enllà del guió reggaetoner, proposant una llatinitat expansiva i apuntant més al romanticisme que a l’aquelarre sexual.

En àlbums anteriors, inclòs Mañana será bonito (2023, el primer íntegrament en espanyol a arribar al número u en el nord-americà Billboard), ja donava algunes pistes que transcendien el reggaeton, però aquí l’obertura i el crossover marquen la pauta. Comença suau, amb guitarres tradicionals i un diàleg amb Thalía: "pasaste de la bebecita a la Bichota, y ahora a la Tropicoqueta", li diu, i d’allà ens n’anem a Ivonne bonita, una cançó íntima en la qual juga amb un àlter ego, una versió de 20 anys (ella en té 34) que "vive su vida como quiere, / no anda buscando aprobación, ni tampoco una razón / para darse sus placeres". Pharrell Williams es cola a la producció i culmina el tema un solo de trompeta cool jazz.

El reggaeton no triga a esclatar i allà hi ha LATINA FOREVA, amb el seu beat rotund i la seva afirmació de la dona llatina: "Ahora todos quieren una colombiana, / una portorriqueña, una venezolana...". Hi ha més números en aquesta línia: Canción 13, Tu perfume. Capítol a part per a aquest mutant, més substanciós Bandida entrenada, amb electrònica psicotròpica i una mica de desvari selvàtic brasiler.

De la batxata al merengue

Notícies relacionades

La IA és massa simpàtica

"A Espanya consumim cocaïna com els ‘yuppies’ dels 80"

Karol G ha volgut que aquest fos un disc panamericà i la veiem molt a gust fonent les pistes electròniques amb cadències de cúmbia (en l’agredolça Cuando me muera te olvido), batxata (mà a mà amb Greeicy, esbocinant totes dues aquest individu que "prometió amor de sobra i te da el que está sobrando") i merengue (Si antes te hubiera conocido, single de l’any passat). També s’atreveix amb el regional mexicà en No puedo vivir sin él, tot i que aquí li falta caràcter vocal per donar presència al preceptiu relat desenfadat ofegat en alcohol.

Més convincent resulta en el seu paper de cantant romàntica: a Coleccionando heridas, duet amb Marco Antonio Solís, i a Este hombre es malo, embolicada tràgicament en cordes orquestrals i amb vista a Juan Gabriel i Rocío Dúrcal. Peces que aporten relleus a un àlbum de fons sentimental (amb el seu interludi a compte d’And I love her, dels Beatles) que en el tram final s’anota una cita amb Manu Chao en el senzill reggae Viajando por el mundo i que culmina amb el festiu tema titular. És Karol G, posant una mica de tensió i ambició al cànon llatí comercial, que bona falta li fa.