La proliferació del tardeig posa en alerta les patronals i Interior

Les federacions Fecasarm i Fecalon han sol·licitat a la Generalitat i als Mossos d’Esquadra que posin límit a l’activitat irregular. En aquest sentit, Fecalon emfatitza que "l’oci està atrapat entre la llei i la competència deslleial", perquè veuen el sector "asfixiat per les obligacions legals i desbordat per la permissivitat institucional". Consideren que la situació és "crítica" per a discoteques, bars musicals, sales de concerts i cafès teatre perquè assumeixen fortes inversions en requisits tècnics, legals i fiscals.

Augment de l’oferta

Des del Departament d’Interior admeten un augment de l’oferta, que inspeccionen sobretot si hi ha denúncies prèvies. Portaveus de la conselleria remarquen "la dificultat d’assignar el concepte" tardeig a establiments heterogenis i sotmesos a regulacions també diverses. Tot i així, la Generalitat "detecta un cert increment de l’interès per aquesta franja horària". El principal rastre administratiu és un augment de sol·licituds d’autoritzacions per portar a terme activitats de caràcter extraordinari en locals que no es dediquen usualment a l’oci nocturn, "de forma molt destacable en l’àmbit de Tarragona".

Fonts de la Generalitat distingeixen el boom informal de l’activitat de tardeig que realitzen sales d’oci estables (discoteques, sales de ball i sales de festes) amb caràcter ordinari, ja que tenen la possibilitat d’obrir en horari de tarda i fins i tot de matinada. Simplement han obert al públic en un horari més ampli, sense necessitat d’un "títol habilitant". En canvi, els locals que no disposen de permís permanent per a alguna de les activitats que inclouria la seva proposta de tardeig, han d’iniciar una tramitació administrativa.

Els flyers digitals que corren per les xarxes socials demostren les nombroses convocatòries que hi ha cada cap de setmana: bars, restaurants, escoles de ball, gimnasos, clubs de pàdel, hotels i fins i tot parcs urbans es converteixen en punts de trobada per a festes, balls, música i copes en horari de tarda. En alguns casos les concentracions de gent són massives. A Barcelona, l’Ajuntament ha imposat un increment del control d’aquestes pràctiques, amb precintes i sancions en alguns locals dels carrers de Tuset i d’Enric Granados, i prohibicions en alguns espais públics, però en altres municipis se celebren regularment sense gaires obstacles.

És el cas d’establiments situats en zones aïllades de localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta del territori català. Per exemple, restaurants rústics del Vallès Occidental realitzen convocatòries amb dj que aglutinen les tardes dels dissabtes centenars de persones. Les patronals de l’oci recorden que els establiments de pública concurrència poden realitzar extraordinàriament 12 festes a l’any, però prèvia comunicació i autorització del municipi corresponent. En alguns casos les convocatòries són contínues i els comptes no surten, es queixa el sector, que, a més, remarca que en aquestes festes puntuals també s’haurien d’acatar condicions de seguretat, evacuació, vigilància, prevenció d’incendis, insonorització, accés de menors i compliment d’aforament que moltes vegades no es compleixen. "En alguns espais entren mil persones quan el seu aforament és molt menor", assenyala l’advocat i secretari general de la Fecasarm, Joaquim Boadas, que remarca que també són necessàries les pòlisses de responsabilitat civil.

Difícil de controlar

Una altra tàctica habitual és promoure-les en diferents espais rotatius per no superar la dotzena anual en cada establiment, fins al punt que s’han arribat a celebrar en hípiques, assenyala la patronal. Ha notificat la situació tant a l’àrea d’Espectacles del Departament d’Interior i Seguretat Pública com a la unitat central d’aquest àmbit dels Mossos d’Esquadra. El sector tem que hagi de passar alguna desgràcia en algunes celebracions perquè s’imposi un control més exhaustiu.

Des de Fecalon, Fernando Martínez, director dels seus serveis jurídics i secretari general, afegeix que les 12 possibles convocatòries "s’han convertit en una martingala per a molts espais no regulats". També lamenta que hi ha diferents interpretacions sobre aquesta figura, que comporten "desigualtat territorial i discrecionalitat administrativa". I posa sobre la taula les activitats municipals impulsades en algunes localitats, on es programen concerts, dj i barres "sense els mateixos controls" que s’exigeixen al sector privat.

Notícies relacionades

La setmana de les tres festasses

"Ens deixen a l’estacada 16 mesos"

La proliferació del tardeig, en alguns casos irregulars i en d’altres simplement amb menys exigències que les que s’apliquen a l’oci reglat, arriba en un moment de cansament en el sector. Fa anys que espera una nova llei d’espectacles i un catàleg d’activitats i horaris que s’ajusti als nous temps. La Generalitat no ha assumit encara aquesta promesa i les xifres de l’oci preocupen les patronals.

La Fecalon ja va alertar el 2023, segons un estudi de la Diputació de Barcelona, que la província sumava poc més de 600 locals d’oci nocturn repartits en 119 municipis, mentre que 192 no comptaven amb cap opció. La concentració del 76% en 31 municipis agreujava la situació per la cobertura "insuficient" per a la demanda.