Bombarders fantasma i bombes penetradores
Avions furtius B-2 van travessar dissabte el Pacífic en vols de 18 hores per liderar el bombardeig nord-americà contra les instal·lacions nuclears iranianes, en què es van fer servir bombes de penetració GBU-57, capaces de penetrar 60 metres de formigó armat.

Els bombarders furtius B-2 Spirit, l’avió més invisible al radar de l’actualitat, han sigut el mitjà central del bombardeig amb què els Estats Units han entrat en guerra amb l’Iran. A càrrec d’aquest avió ha estat el principal objectiu aparent de l’atac, que era destruir les instal·lacions d’enriquiment d’urani a l’enclavament iranià de Fordow. Les onades s’han portat a terme amb avions arribats directament dels EUA. Observadors militars nord-americans descrivien en les últimes hores de dissabte una trajectòria dels B-2 des de la base aèria de Whiteman (Missouri), on van anar sortint a la tarda, hora local, amb destinació a l’espai aeri iranià. La participació dels B-2 en el bombardeig ha sigut confirmada pel cap de l’estat major conjunt nord-americà, general de l’Aire Daniel Caine, que va ser director d’assumptes militars de la CIA.
En roda de premsa, Caine va revelar el nom de l’operació: Martell de Mitjanit. Abans de la sortida pública del Pentàgon, hi havia un consens entre els analistes militars nord-americans per comptar mitja dotzena de bombarders B-2. Caine va donar el nombre total dels que han intervingut en l’atac: set van penetrar en territori iranià.
Un grup de bombarders fantasma va travessar el Pacífic a l’altura de Hawaii, i un altre l’Atlàntic a l’altura de Trafalgar, assistits per al proveïment per benzineres aèries gegants, els Pegasus i els KC-135 de l’US Air Force. Hi va haver vols de B-2 pel Pacífic que van servir d’esquer, va explicar el secretari nord-americà de Defensa, Pete Hegseth. I hi va haver altres vols de bombarders B-2 des de la base de Whiteman, les travessies clau, que van travessar l’Atlàntic i la Mediterrània, igualment reproveïts fins a arribar als seus objectius. Aquests sí que van descarregar bombes.
Els bombarders, després d’enlairar-se a Whiteman, van ser immediatament reproveïts de combustible en vol, fins i tot sobre les mateixes pistes de la base. Quan un B-2 fa això emet un senyal clar: s’ha enlairat amb el combustible just per sortir perquè el màxim de la seva capacitat de càrrega està dedicat a les bombes, que resten el pes al querosè. A partir d’aquell moment, van volar durant 18 hores des de territori continental nord-americà fins a arribar a la zona d’operacions, "amb continus reabastaments en vol", va assenyalar Caine.
Bombes penetradores
Notícies relacionadesEn els successius atacs aeris, Israel no havia pogut fins ara arribar fins al centenar de metres de profunditat de roca sota els quals hi ha el soterrani que l’Iran dedicava a refinar urani. I aquesta necessitat ha sigut determinant en la participació nord-americana.
La més potent ha sigut llançada en la matinada sobre Fordow i altres enclavaments nuclears iranians. Són les GBU-57, bombes antibúnquer de 13,6 tones, que primer trenquen la defensa i no exploten fins que no han arribat a la profunditat de detonació. Són capaces de penetrar 60 metres de formigó armat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- El futur Liceu Mar farà guanyar a BCN un nou passeig marítim
- Canvis al litoral de la ciutat El Reial Club Marítim es traslladarà amb el World Trade Center el 2028
- L’entrada d’una massa d’aire fred posa en alerta Catalunya
- Pagesia Els pagesos del Camp de Tarragona arrenquen els avellaners morts per la sequera i busquen conreus alternatius més resistents
- Aranzels Els Estats Units i la UE formalitzen l’acord que posa fi a la guerra comercial
- La tornada al Camp Nou L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»
- Milers de seguidors La mort d’un ‘streamer’ en directe després de 12 dies patint violència extrema commociona França i reobre el debat dels límits a internet
- Polèmica Vox cancel·la una pregària islàmica en un poliesportiu municipal de la Regió de Múrcia