L’Espanya buidada d’oci nocturn

Passa en la major part dels pobles de la denominada Espanya buidada. Els bars de copes, pubs i discoteques de l’Espanya interior han desaparegut o estan en procés de fer-ho. I aquest factor que impedeix socialitzar contribueix a l’èxode rural del poble a les grans ciutats.

És una de les conclusions que s’extreuen del primer estudi sobre la situació real de la vida nocturna de l’Espanya interior. Acaba de ser publicat per la Federació Nacional d’Empresaris d’Oci i Espectacles (Espanya de Nit) i deixa dades demolidores, com que 3,25 milions d’espanyols viuen en municipis que no compten amb cap establiment d’oci com bars de copes o discoteques.

26 milions de persones

Els pobles i ciutats de menys de 80.000 habitants, que són les zones en les quals resideix el 56% dels espanyols (uns 26 milions de persones), compten amb una mitjana de 5,54 locals d’oci. O el que és el mateix: només un local per cada 14.440 habitants. Així mateix, a les ciutats de menys de 5.000, en les quals resideix el 12% dels espanyols (5,6 milions d’habitants), amb prou feines compten amb 2,08 locals.

Malgrat que es tracta d’un mal generalitzat arreu del país, les comunitats autònomes més afectades per aquesta carència sobrevinguda són Castella-la Manxa, Aragó, Castella i Lleó i Extremadura, segons asseguren des de la federació. "Hi ha dues velocitats: mentre que Espanya és el líder mundial de l’oci nocturn i Eivissa n’és la capital, hi ha un percentatge enorme d’espanyols que no tenen ni un pub", explica a aquest diari Vicente Pizcueta, portaveu de la federació.

Dues velocitats o dos mons, si comparem les xifres amb les grans ciutats espanyoles, on la tendència és proporcionalment inversa: des del 2020 s’han obert bars amb més freqüència que abans de la covid. Els números de l’Espanya buidada, en canvi, "contrasten amb l’evolució del sector de l’oci nocturn de les grans ciutats i destinacions turístiques, on la vida nocturna s’ha convertit en referent de l’estil de vida espanyol i imatge de marca internacional amb la recuperació de la normalitat i l’ànsia de socialització de la crisi de la covid", assegura l’estudi.

No disposar d’un bar de copes al poble no afecta només l’oci. Indirectament esquitxa tota la població. "En primer lloc, destaca la pèrdua de llocs de treball, segons el 24,4% dels enquestats. La segueixen la pèrdua d’interès dels joves per viure als seus pobles (23,3%) i el deteriorament de la qualitat de vida i el retrocés en els espais de socialització (20%). En aquest sentit, el 76,1% dels enquestats consideren que els locals d’oci contribueixen a fer bastant o molt més segurs els carrers per les nits".

Èxode juvenil

"El que és estrany és que algú vulgui quedar-se al poble", explica la Mireia des del seu poble valencià de 500 habitants. L’obligació de conduir exposa els joves a ser multats o tenir un accident a causa del consum d’alcohol. O que un se sacrifiqui pels altres. Una opinió que comparteixen l’Edu des de Cantàbria o l’Unai des de la Rioja, que asseguren que "hi ha joves que marxen a estudiar o treballar fora i ja no tornen, per coses com aquestes".

Des d’Espanya de Nit van encara més enllà i assenyalen que "la tragèdia de perdre l’últim bar del poble també afecta l’àmbit laboral. I és que no s’ha d’oblidar que la primera experiència laboral de molts joves en edat d’estudiar és posar copes en un bar. Si això es perd, també ho fa una oportunitat laboral per a persones sense experiència".

Les xifres actuals són "les pitjors del que portem de segle. Fa 20 anys, molts d’aquests pobles tenien almenys dos bars i una discoteca. Ara en tenim un 50% menys. Si a aquestes xifres hi afegim que el nombre d’aquest tipus d’establiments està pujant a les capitals, ens podem fer una idea de la gravetat d’aquest retrocés", diu la federació.

Alguns pobles estan posant de part seva i destinen partides municipals per conservar aquest tipus de locals d’oci. Però des de la federació insisteixen que "necessitem més recursos i integrar aquesta activitat com una pime més, per poder accedir a les ajudes". Perquè hotelers, empresaris i joves coincideixen que "el bar del poble és l’ànima; si falta, el poble està mort".

El cas de Nebreda

Si hi ha un poble que ha entès la importància de tenir un bar obert és Nebreda. Aquest municipi burgalès té poc més de mig centenar d’habitants. El passat 14 de maig va tancar les seves portes l’únic establiment d’oci de Nebreda. L’anomenat Hostal San Antonio. Un hostal amb habitacions que tant servia per a esmorzars com per a festes locals.

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

Tenir 13 anys i aparèixer (o no) en els rànquings de guapes de la teva classe: «Donen molta inseguretat, de vegades acabes plorant al lavabo»

La corporació va optar per posar un anunci amb una oferta irrefusable: 6.000 euros per a qui volgués portar el bar. La situació la va recollir la premsa local i la resposta va sobrepassar les expectatives. "Vam tenir trucades de tot arreu d’Espanya. De Madrid, de València, de Bilbao. Però també de l’estranger: gent de Veneçuela, de l’Argentina. Ens van trucar fins i tot de Cuba", recorda ara el regidor de Nebreda.

Ara, el bar acaba de reobrir les seves portes. El gestiona "un noi d’Aguilar de Campoó (Palència) i una noia xilena que resideix a Burgos". Entre tots han aconseguit reviure l’ànima d’un poble que es moria.