Els tres pilars del programa iranià

Els Estats Units han entrat en la guerra del Pròxim Orient amb un contundent atac al cor nuclear de l’Iran. Els bombardejos ordenats pel president Donald Trump han arribat a les plantes nuclears de Fordow, Esfahan i Natanz, les tres principals instal·lacions en les quals el règim dels aiatol·làs desenvolupa el seu programa nuclear, el gran argument d’Israel per justificar la seva ofensiva. No obstant, l’objectiu clau és el primer, Fordow, entre altres motius perquè les altres dues centrals ja estaven danyades pels bombardejos israelians.

En tots els atacs que està portant a terme contra l’Iran des del 13 de juny, Israel ha bombardejat extensivament, a banda de posicions militars i civils, la gran majoria de plantes nuclears iranianes. La més gran de totes, Natanz, ja estava gairebé completament destruïda, segons Israel, i la d’Esfahan havia sigut greument danyada. Però Fordow, al nord del país, continuava activa i immaculada.

Fordow.

El 2009, els EUA, França i el Regne Unit van revelar que l’Iran estava construint una enorme planta d’enriquiment d’urani soterrada, en una regió muntanyosa a prop de la ciutat de Qom, situada a uns 95 quilòmetres al sud-oest de Teheran. Dins d’aquesta hi ha grans túnels construïts a gairebé 100 metres de profunditat en què es calcula que l’Iran compta actualment amb 2.700 centrifugadores. La república islàmica hauria estat enriquint urani des de l’any 2018, quan Trump va trencar l’acord firmat per Barack Obama amb Teheran el 2015. Fordow va ser construïda precisament sota una muntanya per protegir-la d’un possible atac i bombardeig exterior. Fins ara, l’estratègia ha funcionat.

Les instal·lacions estan protegides per sistemes de míssils terra-aire que només podien neutralitzar-se amb la bomba que han utilitzat els EUA en aquest atac: la GBU-57A/B MOP. Es tracta d’una bomba de 13.000 quilos i 6,6 metres de llarg amb una carcassa d’acer reforçat molt gruixut que és coneguda com la "destructora de búnquers". Aquesta arma, dissenyada per penetrar fins a 61 metres sota terra abans d’explotar, únicament pot ser transportada i llançada des de bombarders B-2 nord-americans (cada B-2 pot portar dos GBU-57).

Si bé no és la planta d’enriquiment d’urani més gran de l’Iran, la seva posició estratègica és clau. L’agència nuclear de l’ONU, l’AIEA, estima que el país ha augmentat la producció d’urani enriquit a un nivell del 60% a Fordow, cosa que significa que posseeix uns 233 quilos d’urani amb què podria fabricar fins a nou armes nuclears. L’enriquiment necessari per fabricar armes nuclears és del 90%.

Natanz.

Situada a la cèntrica província d’Esfahan, a uns 200 quilòmetres de la capital, Natanz és la central nuclear iraniana més gran. Allotja dues plantes d’enriquiment d’urani: una de subterrània d’enriquiment de combustible (FEP) i una planta pilot amb la mateixa finalitat. Té una extensió de 100.000 metres quadrats a la superfície i 60.000 metres quadrats subterranis, on es troben les centrifugadores d’urani que estan protegides per un escut de ciment que fa set metres d’espessor.

En concret, té capacitat per allotjar 50.000 centrifugadores d’urani, tot i que actualment n’hi ha instal·lades unes 16.000, de les quals unes 13.000 estan en funcionament, refinant urani fins a un 5% de puresa.

Segons va informar Israel, en el seu primer atac del 13 de juny, van resultar afectats, a la zona del subsol, una sala d’enriquiment d’urani, una centrifugadora i una sala elèctrica, mentre que a nivell del terra es va danyar un centre de control i un transformador elèctric. I és que, abans de Fordow, Natanz era el gran objectiu de Tel Aviv, que ha viscut en els últims anys diversos episodis d’apagades, ciberatacs i incendis a les seves instal·lacions.

Esfahan.

Notícies relacionades

Trump bombardeja l’Iran i fa entrar els EUA en la guerra d’Israel

Des del cel de l’Iran

La instal·lació d’Esfahan, situada a la segona ciutat més gran del país, uns 350 quilòmetres al sud-est de Teheran, allotja una planta de fabricació de plaques de combustible i un centre de conversió d’urani, on es transforma l’urani natural en gas hexafluorur d’urani (UF6), essencial per alimentar les centrifugadores de Fordow i Natanz. Esfahan compleix un rol fonamental: sense la seva capacitat de conversió, l’urani natural no pot processar-se per al seu enriquiment. És una baula química a la cadena nuclear.

A Esfahan hi ha equips per fabricar peces de centrifugadores i urani metàl·lic, un procés especialment delicat des del punt de vista de la proliferació nuclear, ja que pot utilitzar-se per dissenyar el nucli d’una bomba nuclear.