Trump bombardeja l’Iran i fa entrar els EUA en la guerra d’Israel

Hores després d’afegir-se a la guerra al llançar a la matinada atacs contra Fordow, Natanz i Esfahan, les instal·lacions que són la joia del programa nuclear de la República Islàmica, el missatge que va mirar de gravar a foc ardent l’Administració de Donald Trump ahir és que aquesta operació, Martell de Mitjanit, ha sigut un èxit en els seus objectius militars però també limitada a les metes polítiques. Trump, tot i això, va boicotejar ahir a la nit en un missatge a Truth Social la seva pròpia estratègia al mostrar-se obert a la possibilitat d’un canvi de règim a Teheran.

"No és políticament correcte utilitzar el terme canvi de règim, però si l’actual règim de l’Iran és incapaç de fer que l’Iran torni a ser gran, ¿per què no hi hauria d’haver un canvi de règim?" va escriure Trump, que va crear l’acrònim MIGA.

Canvi d’intencions

Aquest missatge penjat poc abans de la mitjanit a Espanya, trencava amb el que havien estat repetint membres del Govern nord-americà per activa i per passiva. I rebaixava la credibilitat de les tres persones que havien flanquejat Trump dissabte quan va donar un discurs a la nació de poc més de tres minuts i que es prodigaven ahir pels mitjans: el vicepresident, J. D. Vance; el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el d’Estat, Marco Rubio.

"La missió no ha sigut sobre un canvi de règim. El president va autoritzar una operació de precisió per neutralitzar les amenaces als nostres interessos nacionals que presenta el programa nuclear iranià i l’autodefensa col·lectiva de les nostres tropes i del nostre aliat Israel", havia dit en roda de premsa al Pentàgon Hegseth, que va assegurar que Trump va ordenar una missió "concentrada, potent i clara". "Això definitivament no és indefinit", va declarar l’expresentador de Fox News en un altre moment, en què va definir l’operació com a "intencionadament limitada".

Vance, per la seva banda, polia el missatge en entrevistes amb les cadenes NBC i ABC: "No estem en guerra amb l’Iran; estem en guerra amb el seu programa nuclear", va dir. "No volem que això s’allargui ni anar més enllà del que hem fet. Volem acabar amb el seu programa nuclear. Volem parlar amb els iranians sobre un acord a llarg termini".

Només Rubio, el més falcó dels membres del Gabinet, reconeixia d’una manera tangencial que el que ha posat en marxa l’operació militar de Trump pot ser que s’acabi amb un canvi de règim. "Seria el final del règim si mantinguessin el compromís de tornar-se una potència amb armes nuclears", va afirmar a la cadena Fox News.

Washington no ha concretat l’abast de la destrucció de les tres instal·lacions militars iranianes, que es van atacar amb 75 armes de precisió, incloent-hi 14 de les massives bombes antibúnquer GBU57, uns monstres de més de 13 tones que no s’havien fet servir mai abans en una operació.

Dissabte a la nit el mateix Trump va assegurar que les instal·lacions iranianes havien sigut "completament destruïdes", però després han arribat els matisos. El general Dan Caine, cap de l’Estat Major de la Defensa, va parlar de "mal sever i destrucció", però que encara és massa aviat per dir si l’Iran manté les capacitats nuclears.

Escenari arriscat

Notícies relacionades

Des del cel de l’Iran

Bombarders fantasma i bombes penetradores

El que passi ara és un interrogant que manté la regió i el món en suspens. Aaron David Miller, que va ser negociador amb l’Iran per a governs republicans i demòcrates, explicava a Reuters que malgrat el seriós debilitament i degradació que han patit les capacitats militars iranianes, les quals Israel ha castigat amb efectivitat, "tenen tota mena de respostes asimètriques amb què poden respondre". I l’expert advertia: "Això no s’acabarà ràpid".

Si Trump triomfa en la seva aposta i aconsegueix que l’Iran torni a la negociacions (un esforç per al qual Hegseth va reconèixer que s’estan creuant "missatges públics i privats" amb Teheran), pot aconseguir més que un triomf amb la República Islàmica i aconseguiria, per exemple, enviar a la Xina, a Rússia i a altres rivals un missatge sobre la seva determinació d’utilitzar, quan consideri que fa falta, una força militar que en l’operació a l’Iran ha demostrat les majúscules capacitats de què disposa.