Les palmeres catalanes sucumbeixen al morrut roig

Sis anys després de la seva primera aparició a Catalunya -el lloc va ser el Vendrell (Baix Penedès); la data, desembre del 2005- el seu avanç és implacable. El morrut roig (en castellà picudo rojo, però també li diuen gorgojo) o Rhynchophorus ferrugineus, en la seva apel·lació científica, ja ha castigat més de 6.000 palmeres del litoral català, segons el registre que porta la Conselleria d'Agricultura. Aplicar tractaments fitosanitaris a tot l'arbrat fet malbé costa a les administracions 1,2 milions d'euros anuals.

El Baix Penedès i, sobretot, el Maresme són les àrees més afectades. Però el problema és que la plaga viatja terra endins. «El cas més allunyat de la costa s'ha localitzat a l'Anoia, a Piera, però de moment la situació allà està sota control», assegura Jesús Altabella, tècnic del servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat. Altabella parla del morrut roig amb un coneixement de causa que deixa bocabadat. «N'hem après a mesura que s'anava propagant, ja són molts anys que estem treballant en palmerars», argumenta. Són molts exemplars malalts diagnosticats i moltes temptatives de tractament assajades, amb èxit divers.

«És fàcil identificar quan una palmera està afectada: n'hi ha prou de fixar-se en les fulles... Quan s'assequen i s'obren com un paraigua, malament», precisa Jordi Giné, cap del servei de Sanitat Vegetal. «Ara, a l'octubre, és quan els arbres exploten [o peten, com diuen els del gremi]. Això passa perquè durant l'estiu l'escarabat ha anat consumint la saba de l'arbre», relata Giné. Per això, al llarg de les últimes setmanes desenes d'ajuntaments catalans -hi ha més de 173 poblacions afectades- han adoptat, amb més o menys celeritat, amb més o menys pressupost, mesures per combatre'l.

PATRIMONI VEGETAL / Ho han fet a Badalona (Barcelonès), a Molins de Rei (Baix Llobregat) i a Sitges (Garraf), que havia estat fins aquest any territori lliure del morrut roig. Ja a mitjans d'estiu, algunes palmeres del passeig marítim van començar a donar mostres de mala salut. «Són només sis els exemplars afectats, però, per si de cas, l'ajuntament ha posat en marxa un pla de xoc immediat amb la intenció de tractar les 116 palmeres municipals», explica Lluís Marcé, regidor de Via Pública. Aquesta actuació, que s'inscriu dins d'un pla més ampli de preservació del patrimoni natural sitgetà, té un pressupost anual de 30.000 euros i preveu l'aplicació d'un producte desinsfectant «en polvoritzacions o a raig a la copa de l'arbre, tres o quatre vegades a l'any fins al 2013», indica Marcé.

MORIR O TALAR / «Però tan important com l'acció de l'ajuntament és la col·laboració ciutadana», insisteix el regidor. El contagi entre palmeres és ràpid. «És fonamental que, quan hi detectin els primers símptomes, els particulars es posin en contacte amb un especialista i es comenci a aplicar un tractament», afegeix.

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

I malgrat que ni la Generalitat ni els ajuntaments en culpabilitzen directament ningú, la veritat és que la lluita contra el morrut roig falla a partir del moment en què l'insecte entra en terreny privat. Molts propietaris opten per deixar morir l'arbre i després talar-lo, dissuadits pel cost del tractament. «Cada palmera suposa uns 200 euros a l'any, a raó de 50 euros per aplicació», indica el regidor.

«També hi ha qui no sap identificar la presència de la plaga o qui simplement tanca la casa de vacances després de l'estiu i no es preocupa pel jardí fins a la temporada següent. Quan torna a la primavera descobreix els estralls del morrut roig», apunta Jordi Giné, de Sanitat Vegetal de la Generalitat.