RUBÉN, 32 ANYS, MÚSIC, BADALONA

"Obtinc una herba al meu gust, natural i afruitada"

Tenir un producte a la carta és gairebé sempre el que motiva els fumadors a posar en marxa el seu propi cultiu de cànnabis. Fumen per plaer i de vegades per mística, i rarament, per no dir mai, pensen en els riscos per a la salut. El retrat de cinc autocultivadors completa el tema sobre l¿auge del negoci legal de la marihuana que va publicar ahir EL PERIÓDICO.

Una plantació de marihuana amb 40 exemplars en un pis de Badalona, en una habitació il·luminada amb leds i forrada amb paper d’alumini per afavorir-ne el creixement.

Una plantació de marihuana amb 40 exemplars en un pis de Badalona, en una habitació il·luminada amb leds i forrada amb paper d’alumini per afavorir-ne el creixement. / JULIO CARBÓ

1
Es llegeix en minuts
JOSEP RUBIO

Aquesta és la primera temporada que sembra cànnabis.«Com que no tinc cap muntanya al meu nom, he començat a casa meva»,diu. I hi ha sembrat 40 plantes. Per començar, ha invertit 700 euros en llums, ventiladors i altres materials. Sap que el límit establert per la jurisprudència és de 12 exemplars per cultivador, però assegura que la qüestió no és el nombre de plantes:«Jo planto amb testos de set litres i n'extrec uns 25 grams per planta. Si plantés menys exemplars però amb testos de 100 litres tindria autèntics arbres, i en trauria molt més, fins a uns 200 grams per planta. Això del límit és relatiu».

Notícies relacionades

Perquè l'olor dels vegetals no envaeixi casa seva utilitza un gel habitual en les plataformes petrolíferes, al qual li ha trobat una altra utilitat: l'aplica a la caixa dels excrements del seu gat. ¿Per què autocultiva? Perquè és una alternativa al mercat negre.«Així obtinc una herba natural, afruitada, totalment al meu gust, desenvolupada amb productes orgànics. En canvi, al mercat trobes marihuanes molt potents, alimentades amb productes químics».

El Rubén va viure tres anys a Amsterdam (on es pot comprar cànnabis de manera legal) i explica que a la capital holandesa«hi ha una acceptació social de la marihuana semblant a la que hi ha a Barcelona».