La 'maria' més fosca

Entre l'addicció i l'aversió als porros de marihuana hi pot haver una única cigarreta: la que, a la tercera calada, dóna lloc a una escena en què el fumador es veu però no es reconeix a si mateix i observa que el seu cos s'ha desintegrat en trossets que deambulen pel menjador de casa.«Jo em vaig veure, realment, viatjant pels solcs de les empremtes de la meva mà», recorda Alberto, de 21 anys, cuiner. L'ensurt, l'ansietat o fins i tot el pànic que dispara aquesta percepció alterada de la realitat

-autèntiques crisis psicòtiques, segons alerten els psiquiatres- fan, cada cop més sovint, que consumidors habituals de cànnabis desenvolupin una profunda repulsió per aquesta droga i busquin ajuda mèdica per deshabituar-se'n. L'edat predominant dels que van en aquestes circumstàncies a la unitat de toxicomanies de l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona, oscil·la entre els 18 i els 20 anys; es van iniciar amb el porro sis o vuit anys abans, un consum que ara practiquen el 34% dels escolars catalans. Pacients amb un perfil semblant accedeixen a l'àrea de toxicomanies dels hospitals de la Vall d'Hebron, Bellvitge i el Mar.

De tota la simptomatologia que experimenten els grans consumidors de marihuana, el malestar que més ha augmentat des de fa uns cinc anys són les crisis psicòtiques, explica Antoni Tejero, psicòleg amb 20 anys de trajectòria a l'àrea de toxicomanies del Sant Pau.

D'aquests brots al·lucinatoris, es pot sortir-ne -seguint un rigorós tractament amb fàrmacs neurolèptics- o no sortir-ne, i quedar sumit en esporàdics episodis esquizoides que tenen una repercussió en la personalitat que s'haurà de controlar durant anys.«És la seqüela més greu del cànnabis», assegura Tejero.

La resta de símptomes també deixen empremta la resta de la vida, però són menys evidents: pèrdua de memòria, dificultat per concentrar-se en lectures o càlculs que exigeixen atenció i, el que és més determinant en la trajectòria professional del noi: una evident falta d'interès per qualsevol activitat que requereixi capacitat d'iniciativa.«No són capaços de perseverar en res, no emprenen, desenvolupen ni acaben res», descriu Tejero. Un efecte fatal si el fumador té 12 anys i pretén estudiar.

Si el consum de marihuana es va estendre a Espanya fa més de 30 anys, i els seus fumadors -molts vellspassotes- es compten per milers, ¿a què es deu aquest augment de símptomes psicòtics?«A la tendència juvenil de cultivar l'herba a casa fent servir llavors de marihuana transgènica -respon Tejero-.El perfil genètic d'aquestes llavors ha sigut seleccionat a partir de la planta original per potenciar determinats efectes psicòtrops, que s'anuncien a l'embolcall».

Ampli catàleg

A les botigues que l'ofereixen a Barcelona, lesgrow shopspresents en nombroses ciutats espanyoles, és habitual trobar un catàleg de marihuanes d'efecte especialitzat: n'hi ha de més sedants i inductores d'un son relaxat, d'altres desinhibeixen de tot problema, i unes terceres potencien el caràcter més al·lucinatori de la planta del cànnabis.«Aquestes últimes, les que afavoreixen i augmenten el viatge típic de la marihuana, es cultiven a casa i es fumen a voluntat, com la resta», reitera el psicòleg.

La deshabituació al cànnabis es va centrar en el passat en un tractament psicològic, i no farmacològic, ja que es considerava que aquesta herba no causava dependència física. L'ús de fàrmacs neurolèptics per desactivar els símptomes del cànnabis forma part d'una línia terapèutica nova. Aquestes substàncies es reservaven tradicionalment al tractament de malalts de psicosi esquizofrènica.

El 'ganxo' terapèutic

Notícies relacionades

Trenta nens tutelats s’han escapat més de dos dies aquest mes

‘Boomers’ vetats a la discoteca

En la difusió incontrolada del cànnabis hi han influït les múltiples notícies que van anunciar el seu efecte beneficiós en el tractament de les nàusees de malalts de càncer, o en la teràpia d'alguns símptomes de l'esclerosi múltiple. Aquestes teràpies, però, s'apliquen sota estricta prescripció mèdica i en comprimits que contenen una dosi precisa de cànnabis.

Als pares que sospitin que el seu fill de 12 o 14 anys fuma porros, els metges els aconsellen vigilar els seus ritmes de son, el rendiment escolar i si el nen és capaç d'iniciar i acabar alguna activitat que li costi esforç.