Gravetat zero al penya-segat (I)

No hi ha camí. Només el penya-segat, algun matoll al qual aferrar-se malament i a sota, a 30 metres, un mar que espetega contra la pedra rogenca de Cala Santanyí (Mallorca). És clar que Miquel Riera, guru delpsicobloc,en aquestno camíni s'hi fixa. Es belluga amb una sola obsessió corporal: escalar el penyal sense cordes. És a dir, practicarpsicobloc,esport que fa certa la dita veure-ho per creure-s'ho.

Per alsmortals,el camí ja és tot un ritual d'iniciació: el passes o t'hi quedes. "¡Et mataràs!", crida una veu poruga dins del cap. "¡Tu pots!", respon una altra d'adrenalítica. El Miquel no s'atura mentre els genolls d'una envermelleixen a mesura que s'avança a quatre potes i amb l'orgull macat. Alpsicoblochi ets tu, el teu cos, la teva ment, la pedra i el mar. No hi ha cordes; és lliure", havia dit Riera assegut en un bar de Palma. Les seves paraules semblaven un discurs d'entès; ara són molt reals encara que aquestpseudocamísigui només un petit tast per entendre què es posa en joc en elpsicobloc.

Baixar i pujar per un penya-segat sense cordes i amb el mar com a matalàs és una ofensa a la gravetat. Riera fa gairebé 30 anys que busca senders en els penya-segats de Mallorca. Va començar com un adolescent que no tenia diners per comprar equip i que, juntament amb dos amics més, van veure en els penya- segats del dic de Palma la pedra perfecta per practicar escalada. Aquí hi havia de tot: la roca ja foradada i el matalàs, el mar. Aquest va ser el seu primer repte i ja ha explorat unes 600 vies.

Camins invisibles

El pitjor que et pot passar practicant elpsicobloc,riu el Miquel, és "caure entre meduses". Déu n'hi do, i amb dos afegits que paralitzen més d'un: com més amunt, més alta saps que és la caiguda i, a 20 metres, un cop de mar és com un fuet. Si no hi hagués Youtube com a testimoni, per a molts elpsicoblocsemblaria una fantasmada.

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

Encara falten uns quants metres --¡eterns!-- sobre el penya-segat perquè el Miquel "flinyi", paraula compostamade inRiera i amb la qual resumeix la força que cal per fer això: "Flipar fent un moviment impossible quan tens el cos paralitzat per la por i estàsjinyatperquè veus el mar". Riera va publicar aquest any una guia,Psicobloc Mallorca, en què s'enumeren els sectors que es poden escalar i les vies, és a dir, camins invisibles pel penya-segat i pels quals altres escaladors han pogut pujar. Balam, nom que li va donar el primerpsicobloquerque va aconseguir fer la via que ara intentarà el Miquel, és de dificultat 7b. Una cosa així com molt difícil, però no molt, molt difícil (8) o inhumana (9).

Passa a la pàgina següent