Valentí Serra Fornell: "Els caputxins som dels veïns més antics"

Fill de pagesos, Valentí Serra Fornell (Manresa, 1959) ha treballat la terra des de petit. Més conegut com a fra Valentí Serra de Manresa, aquest frare doctorat en Història ha publicat diversos llibres sobre plantes medicinals. L'últim, Hortalisses i flors remeieres (Mediterrània, 2014). Al Convent dels Caputxins de Sarrià (Cardenal Vives i Tutó, 2) cuida una parcel·la del jardí.

-¿Com va sorgir el seu interès per les plantes medicinals?

-Els meus orígens rurals m'han donat un coneixement molt directe d'aquestes plantes i de les seves aplicacions. Al fer-me religiós, aquest va convergir amb tota la tradició i la saviesa conventual i monàstica. Tots dos s'han enriquit mútuament.

-La medicina popular ha estat present en l'orde dels Caputxins.

-Sí, des de molt antic. Els segles XVII i XVIII hi va haver frares caputxins que van destacar en el coneixement de les plantes medicinals. Jo, com a arxiver del convent de Sarrià, vaig recuperar alguns textos antics que podrien ser útils en els nostres dies.

-¿Per què funcionen els seus llibres?

-Perquè a causa de la crisi vivim un moment favorable a la medicina natural i tradicional.

-El coneixement de les plantes és mil·lenari.

-Doncs molts d'aquests remeis vénen de l'edat de pedra. Al llarg de la història els frares de les plantes han instruït els estaments populars. I el prestigi d'aquests religiosos va ser tan gran que en els segles XVII i

XVIII eren coneguts com el tresor dels pobres.

-¿Què recomana per a l'al·lèrgia primaveral, tan forta aquest any?

-Fer bafos de la flor del saüc. Ajuda a netejar lacrimals, el nas i el cos. A Catalunya, al saüc se l'anomena el bon arbre i té moltes aplicacions. El seu nom és molt arcaic, ve de sambuque en grec i sambucus nigra en llatí. El sambuque era un instrument antiquíssim de fa milers d'anys i es referia a la fusta d'aquest arbre.

-¿La medicina natural cura les malalties més greus?

-Les coses més greus difícilment es poden curar amb herbes. Però si un és mesurat, perseverant i equilibrat en l'aplicació d'herbes al seu organisme pot arribar a tenir una salut òptima. Hi ha herbes que són depuratives, altres són remineralitzants...

-Esmenti algunes plantes medicinals de fàcil localització.

-El romaní, herba reina del Mediterrani; la farigola, dels grecs; la sàlvia, dels romans... I després n'hi ha d'altres al servei de la gastronomia, com el marduix o la matricària, que té moltes propietats.

-Vostès, els frares caputxins, van arribar a Sarrià el 1578.

-Sí. I jo sóc aquí des de fa 28 anys. Per mi Sarrià encara conserva l'atmosfera d'un petit poble que s'ha resistit a ser assimilat per Barcelona, i això li ha donat una personalitat pròpia. A més a més, Sarrià està molt a prop de la naturalesa: Collserola, Vallvidrera...

-¿Podem dir que els caputxins són els veïns més antics?

-Sí. Dels més antics. Al segle XVI, ens vam instal·lar en un lloc que en deien el desert, molt pròxim a Vallvidrera. Allà es va construir un convent, que pràcticament estava enmig d'un bosc. El 1887, es va aixecar l'actual gràcies a uns terrenys cedits pel senyor Ponsich.

Notícies relacionades

Una dona mor en un incendi al barri de Sarrià de Barcelona

Sant Gervasi plora el tancament a traïció de Cortacans

-¿Com és un dia qualsevol de fra Valentí Serra de Manresa?

-Em llevo a les 6.30 per resar la pregària. A les 8.00 començo a treballar al convent. A les 13.30 reso. Després dino. De 16 a 20.30 torno a la feina i a continuació sopo i reso. La jornada s'acaba a les 22.30.