La calamitat de cada dia

Es podria escriure un manual de com Pedro Sánchez dribla diàriament la desídia de l’oposició oficial i les travetes dels teòrics socis interessats en la governabilitat. Salvador Illa tampoc ho té fàcil per navegar malgrat les pors d’ERC, el ressentiment de Junts i el màrqueting electoral dels Comuns.

Notícies relacionades

Eurovisió versus Mundial de Qatar

Israel ja ha perdut

La supervivència com a pla de govern suposa estar condicionat pel canvi imposat pels socis-opositors, una figura que emmascara els adversaris més directes del partit del Govern com a suposada font d’estabilitat transitòria. És un parlamentarisme pobre, una calamitat que no dona per aprovar pressupostos ni per arribar a un autèntic Pacte Nacional per la Llengua.

Aquesta pràctica dona per a esperpents com l’aprovació diferida de l’augment de la taxa turística per diferències d’interpretació del que havien votat ERC i els Comuns. També és molt propícia a la pèrdua de temps com en el cas del Hard Rock. ERC i els Comuns van vendre la supressió dels beneficis fiscals als casinos com a sinònim de frenada i el PSC com a tràmit per continuar avançant, quan s’aprovi el nou informe ambiental. A l’espera del que pugui passar amb l’ampliació de l’aeroport, l’últim exemple d’intercanvi de peres per pomes ha sigut el tancament de l’oficina d’Acció a Tel Aviv. Després de mesos de genocidi israelià a Gaza, la Generalitat creu que, ara sí, cal cedir a la reclamació imperiosa dels Comuns, sense reclamar-ho a l’Estat que governen la transcendent ruptura de relacions diplomàtiques. Caldrà veure la poma.