Els embassaments catalans arriben al 80%: sense aigua regenerada ni dessalinitzada haurien estat buits un any i mig

Aquesta situació hauria provocat interrupcions generalitzades en el subministrament durant més de 430 dies. El pla de gestió que va posar en marxa el Govern de Pere Aragonès i que després va liderar Salvador Illa ha aportat 309 hectòmetres cúbics d’aigua al sistema. Aquesta quantitat d’aigua procedeix de les plantes del Llobregat i del Tordera i de l’ús intensiu d’aigua regenerada, tant per a usos ambientals com agrícoles. A aquesta aportació se sumen 258 hm³ estalviats gràcies a les restriccions en el reg, el consum urbà i el cabal ecològic dels rius.

El resultat, si se sumen tots dos recursos, és un volum total de 567 hm³, equivalent al total que poden emmagatzemar els embassaments del Ter-Llobregat en condicions òptimes. Sense aquesta gestió, el sistema hauria col·lapsat, admeten fonts de l’ACA.

56 mesos de sequera

La crisi hídrica va començar el juliol del 2020 i s’ha prolongat durant 56 mesos consecutius amb aportacions per sota de la mitjana històrica. Durant aquest període, els embassaments del sistema només van rebre 1.558 hm³ d’aigua, un 32% menys que la mitjana i també menys de la que va caure en l’anterior gran sequera, la del 2008.

Les restriccions van començar el febrer del 2022: amb l’entrada en fase de prealerta, es començava a incrementar el rendiment de les dessalinitzadores. Mesos després, el novembre d’aquell any, es va posar en marxa el retorn d’aigua regenerada al curs baix del riu Llobregat, destinada a usos prepotables. Això significava barrejar l'aigua residual sanejada amb el cabal natural del riu per després captar-la de nou i potabilitzar-la. Així, es podia estalviar aigua en els embassaments.

Des de llavors, les dessalinitzadores han injectat 236,5 hm³ al sistema i les regeneradores 62 hm³ més, als quals se sumen 10,5 hm³ més utilitzats per a reg agrícola al Baix Llobregat. Es pot recordar que les plantes del Llobregat i Tordera segueixen a alt rendiment (90%) per preservar l’aigua dels embassaments i reduir al màxim el transvasament d’aigua del Ter capa Barcelona.

A l’aparició d’aquests recursos no convencionals, es van activar diverses mesures que limitaven l’ús de l’aigua. La més destacada va ser la limitació del reg agrícola en els estius del 2023 i el 2024, que va reduir a la meitat el consum habitual d’aigua d’embassament, amb un estalvi de 95 hm³. En l’àmbit urbà, malgrat els incompliments de desenes de municipis, la reducció de dotacions va permetre estalviar 28 hm³ més, amb descensos de fins al 9% en la demanda.

Una altra decisió, polèmica per les seves conseqüències mediambientals, va ser la reducció del cabal ambiental en els trams baixos del Llobregat i el Ter, una mesura molt delicada però que l’ACA va considerar «necessària» per prioritzar el proveïment humà: amb ella es van estalviar 135 hm³ addicionals.

Noves obres

En aquests moments, amb els embassaments al 80% de la seva capacitat i el subministrament assegurat durant l’any vinent i mig, l’aigua continua sent una prioritat per a l’Executiu català, asseguren fonts de la Conselleria de Territori. La direcció general de Transició Hídrica s’ha proposat tirar endavant la construcció de tres noves dessalinitzadores (una a Blanes, com a ampliació de la del Tordera, una altra a Cunit - Cubelles i una tercera al nord de la Costa Brava).

Notícies relacionades

El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

A més, també s’ha redoblat l’esforç per impulsar la regeneració d’aigua en més punts, a més del Llobregat. Així mateix, es treballa en el repte de potabilitzar molt més el recurs de l’aqüífer del riu Besòs.

En paral·lel, els municipis han rebut ajudes per dur a terme millores a les xarxes d’aigua que han de servir per recuperar eficiència i reduir les fuites. Una altra assignatura pendent és la revisió d’aquest Pla Especial de Sequera, que després que s’aprovés al Parlament, s’ha posat en pràctica per primera vegada. Malgrat petits canvis que es puguin realitzar, la combinació de dessalació, regeneració i estalvi continuaran sent les claus per evitar un col·lapse hídric en cas d’una nova sequera meteorològica.