Israel ja ha perdut

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

24 de maig del 2025. 02:58

0 Comentaris

Ronen Zvulun/Pool Photo vía AP

Sí, el Govern assassí d’Israel avança en els seus objectius i a poc a poc aconsegueix l’inimaginable: aniquilar el poble sencer de Palestina i, en el seu defecte, expulsar-lo de la seva pròpia terra. La humanitat assisteix perplexa al primer genocidi de la història retransmès en directe, amb totes les seves salvatges variants: des de tirotejar impunement diplomàtics de tot el món al bombardeig indiscriminat a la població civil passant pel bloqueig d’aliments bàsics o a l’assassinat selectiu de periodistes. El mal apareix en totes les seves variants: de vegades s’assassinen infants a plena llum del dia, de vegades es vulnera olímpicament el dret internacional, d’altres es mata de gana i set famílies senceres. No obstant, enmig de la barbàrie fascista de Netanyahu i dels seus còmplices sàtrapes comença a aparèixer una mica de llum d’esperança. I és que en l’opinió pública europea s’obre espai, cada vegada amb més força, la idea indiscutible que no només estem davant un genocidi o assassinat en massa industrialitzat, sinó que a més els seus responsables hauran de pagar molt car per això: serà aviat o serà d’aquí a uns anys, però acabaran retent comptes pels seus crims contra la humanitat. En segon lloc, l’estratègia d’Israel de titllar d’antisemites o de còmplices amb el terrorisme els seus crítics, siguin polítics, columnistes o institucions com Harvard, s’ha acabat girant en contra seva com un bumerang, ja que han deixat de ser mínimament creïbles. I en tercer lloc, i a mesura que Israel es va quedant sol, ha passat potser el més transcendent: a Netanyahu ja només el defensa i el reivindica l’extrema dreta mundial, una minoria de rics amb interessos inconfessables i uns quants opinants subornats, fanatitzats, o les dues coses alhora. A poc a poc la gent adulta és capaç de diferenciar entre el respecte necessari a la cultura jueva i la condemna al sionisme embogit, en una posició semblant a la que a Israel defensa meritòriament el diari Haaretz. Ho assenyalava Owen Jones a The Guardian i ho comença a verbalitzar un diari tan poc sospitós de ser antisemita com The New York Times: una cosa molt profunda ha començat a canviar amb Israel en l’opinió pública europea i mundial. El sentiment de culpa que arrosseguen països com Alemanya respecte a la gran atrocitat de l’Holocaust, que fins avui ha actuat com a blocador de qualsevol condemna política, ha començat a cedir davant les atrocitats que perpetren diàriament els seus soldats a Gaza. Fins i tot el gastat argument que Israel és l’única democràcia de la regió ha deixat de ser un escut protector, ja que matar civils innocents, bombardejar hospitals o retenir l’ajuda humanitària per a la població és igual d’atroç, ho faci un dirigent democràtic o un dictador. Cert: a curt termini, Netanyahu no deixarà d’intentar destruir Palestina, ja que ell subsisteix políticament gràcies a la seva pròpia brutalitat, però poc a poc va perdent una cosa molt trascendent anomenada legitimitat. Podrà guanyar la guerra militar, però ja ha perdut la guerra moral. Ara només queda que els nostres sionistes, que des de fa temps han optat per posar-se de perfil, tinguin el valor de reconèixer que la defensa d’Israel ha de ser compatible amb la condemna inequívoca al seu Govern homicida.