Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"

Fernando Simón, figura clau en la gestió d’alertes sanitàries a Espanya, ha llançat una seriosa advertència sobre el futur de les emergències de salut pública. Participant a la XI Jornada sobre Vigilància en Salut Pública organitzada per la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE), el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) ha estat rotund: esdeveniments extrems, tant pandèmies com catàstrofes naturals tipus DANA, seran cada vegada més freqüents i de major envergadura. Davant aquest panorama, la preparació i l’enfortiment dels sistemes de vigilància es presenten com un imperatiu urgent.

Simón va compartir les seves reflexions en el marc d’una jornada dedicada precisament a analitzar les lliçons que va deixar la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) per millorar la capacitat de resposta institucional i la coordinació davant crisis futures. Segons va explicar, la creixent necessitat de vigilància en salut pública associada a catàstrofes és una realitat "desgraciadament" ineludible. Les causes són múltiples i complexes, interconnectades entre si. D’una banda, l’innegable impacte del canvi climàtic està darrere de la major freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems. Però no és l’únic factor. La pròpia societat ha canviat; la població es distribueix de manera diferent i, en molts casos, és més vulnerable, elements que "no ajuden gens" a la prevenció d’aquests problemes. A això s’hi suma una alteració profunda en la nostra relació amb el medi ambient.

Tots aquests canvis convergents impliquen que fenòmens com la DANA que va afectar recentment València ja no poden considerar-se un problema exclusiu de Protecció Civil. Simón va subratllar que s’han convertit en una qüestió que concerneix a "tothom": des de la Unitat Militar d’Emergències (UME) fins a ministeris com el de Sanitat o Medi Ambient. Aquestes emergències evidencien impactes inesperats o minimitzats prèviament, com les greus conseqüències en la salut mental de la població afectada, un àmbit que requereix una vigilància i atenció creixents.

Davant aquesta realitat, la crida a l’acció és clara: preparar-se. I no només preparar-se de manera reactiva, sinó començar a ser "conscients" de la magnitud del desafiament des d’ara mateix. Simón va reconèixer que "hauria estat bo ser conscients abans", però la urgència actual exigeix mirar cap endavant i comptar amb "sistemes de rutina funcionants i eficaços" que garanteixin una resposta robusta i coordinada davant qualsevol tipus d’emergència, ja sigui d’origen infecciós com les pandèmies o d’origen natural com les catàstrofes climàtiques.

El paper del Tractat de Pandèmies de l’OMS

Durant la seva intervenció a la jornada de la SEE, Fernando Simón també va abordar el recent Tractat Internacional de Pandèmies de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la seva aprovació s’havia produït pocs dies abans de la conferència. Simón va oferir una perspectiva mesurada sobre l’abast d’aquest acord global.

Segons la seva visió, el tractat "no serà la panacea per a res" i "no solucionarà la vida de ningú" per si sol. El va descriure com tot just "un trosset" del vast treball que els experts mundials en salut pública han estat desenvolupant durant anys per millorar la capacitat de resposta global. No obstant això, tot i no ser la solució definitiva, Simón va enfatitzar que sí que és una eina "imprescindible". El seu valor rau en ser "l’estructura que determinarà com treballaran moltíssimes indústries i gairebé tots els Estats d’ara endavant per preparar-se per solucionar problemes de salut i les emergències en particular". És, per tant, un marc necessari per a la col·laboració internacional i l’estandardització d’enfocaments en la preparació i resposta a futures crisis sanitàries.

Lliçons de la DANA i reptes actuals

La discussió sobre la preparació davant emergències no es va quedar en els aspectes teòrics o els acords internacionals. La jornada va servir per aterrar els conceptes a través d’experiències concretes, com la viscuda durant la DANA. En aquest sentit, María José Sierra, número dos del CCAES, va aportar la perspectiva del Ministeri de Sanitat.

Sierra va confirmar que el Ministeri està treballant activament en un Pla Estatal de preparació i resposta. Aquest pla, que s’està culminant a través d’un reial decret, tindrà un abast ampli i servirà com a marc d’actuació no només per a pandèmies, sinó també per a altres situacions d’emergència com les catàstrofes naturals. L’epidemiòloga va reflexionar sobre els desafiaments particulars de la DANA que va assotar València, assenyalant que el major repte pràctic va ser la gestió dels riscos ambientals, una tasca que va qualificar de "bogeria" per la seva complexitat. La vigilància de la salut mental també es va presentar com un desafiament significatiu durant l’episodi. Tot i aquestes dificultats, Sierra va voler destacar el treball realitzat en salut pública, mostrant el seu convenciment que, en general, les coses es van fer "bé", ressaltant la importància de la coordinació permanent i fluïda entre els equips multidisciplinaris a nivell autonòmic (Comunitat Valenciana) i central (Ministeri).

L’alarma sobre la vigilància en salut pública

Notícies relacionades

Catalunya unifica a la baixa el preu dels seus graus i màsters a les universitats públiques

El nutricionista Pablo Ojeda desvela la fórmula per acabar amb la inflor abdominal: "Importa més del que creus"

No obstant això, la intervenció de María José Sierra també va incloure una nota de preocupació que va ressonar amb força entre els assistents. Tot i les lliçons apreses i els plans en desenvolupament, la realitat del sistema de vigilància en salut pública a Espanya és preocupant.

Sierra va advertir que els recursos humans dedicats a aquesta tasca fonamental "estan pitjor a totes les comunitats" autònomes. Es tracta d’un declivi en la dotació de personal especialitzat que va qualificar com una cosa que "ens hem de fer mirar" urgentment. La raó d’aquesta inquietud és clara i directa: sense sistemes robustos i dotats dels recursos necessaris per a la vigilància, no serà possible obtenir la informació precisa i en temps real que permeti prendre "decisions adequades de com gestionar els riscos" durant una emergència. La vigilància és la base sobre la qual es construeixen la detecció primerenca, l’avaluació del risc i la implementació de mesures de control efectives. Un debilitament d’aquesta capacitat compromet seriosament la preparació i resposta futura, fent encara més vulnerable la població davant la creixent freqüència i intensitat de les emergències sanitàries i catàstrofes que, segons l’advertència de Fernando Simón, ens esperen a l’horitzó. La jornada va concloure amb una crida implícita a la inversió i al reconeixement de la salut pública com a pilar essencial per a la seguretat nacional i el benestar col·lectiu davant els desafiaments del segle XXI.