Malalties infeccioses
La pròxima pandèmia pot estar causada pels mosquits, segons l’OMS
Els mosquits tropicals estan cada vegada més estesos per tot el planeta, i el seu salt a nous continents podria estar covant la pròxima pandèmia humana mundial
Els períodes d’epidèmies ja són aquí i amenacen de quedar-se. El dany ambiental (mai hi insistirem prou) afavoreix l’aparició de noves malalties humanes per salt entre espècies. Va ser el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, que va donar la veu d’alarma al maig durant l’Assemblea Mundial de la Salut celebrada a Ginebra, en què va assegurar que «encara continua existint l’amenaça que aparegui una altra variant que provoqui noves onades de malaltia i mort». A més, va indicar que encara «continua existint l’amenaça que aparegui un altre patogen amb un potencial més mortífer».
I com que a més hi ha certs animals que, a l’haver-hi climes cada vegada més càlids en zones com Europa o Amèrica del Nord, s’expandeixen per noves latituds...
Els mosquits tropicals estan cada vegada més estesos per tot el planeta. Tots sabem, i ho hem patit alguna vegada, que les seves picades són molestes i duradores. Però això amb prou feines té importància. El veritable perill d’aquests invasors no se soluciona rascant. El seu avenç silenciós, el seu salt a nous continents, podria estar covant la pròxima pandèmia humana mundial: un poderós arbovirus.
El perill viatja... en mosquits
Els arbovirus són un grup de virus que inclou famílies molt diferents, cada un infectant espècies específiques i amb la seva simptomatologia particular. Però tenen com a característica comuna que per difondre la seva infecció utilitzen artròpodes (animals invertebrats amb esquelet extern i apèndixs articulats, és a dir, insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.)
Durant les tres últimes dècades hem estat escoltant com malalties causades per aquests virus es distribuïen cada vegada amb més rapidesa per gairebé tot el món.
I ara que un dels seus transmissors, el temut mosquit tigre (‘Aedes albopictus’), ja és a Europa, el resultat és que també al vell continent estan apareixent brots esporàdics d’algunes d’aquestes malalties.
Per això el que es tem avui és que amb un clima gradualment més càlid en aquestes regions i l’expansió de les zones urbanitzades, aquests virus arribin a cotes sense precedents.
Però no es tracta ni de bon tros de prediccions a llarg termini. Parlem, per exemple, que hi ha persones que han emmalaltit de dengue a Espanya. Els arbovirus ja són entre nosaltres.
Fins fa dècades, el normal en la majoria d’aquests virus és que portessin a terme un cicle selvàtic o rural. El virus comptava amb un hoste principal, animals on es reproduïa eficaçment, i en aquests és on artròpodes com mosquits i paparres podien infectar-se.
Una vegada que l’artròpode està infectat actua com a vector, i pot transmetre el virus amb la seva picada a un altre animal per així continuar el cicle. Però si els vectors infectaven un humà, el cicle es tallava. Podria ocasionar la malaltia, sí, però el virus no estava adaptat al nostre cos i no es reproduïa en prou quantitat perquè un artròpode pogués infectar-se amb la nostra sang.
Ara ens hem entossudit a canviar les coses i el cicle selvàtic es veu interromput en massa ocasions pels humans. Tant que molts d’aquests virus s’han adaptat a nosaltres i ara provoquen brots epidèmics per tot el món. Un exemple més que la intromissió continuada al medi natural té un perjudici greu en la nostra salut.
Així les coses, molts dels arbovirus poden completar ja un cicle urbà: infecció de persones per la picada de vectors que al seu torn es van infectar d’una altra persona. Així, comptem ja amb el dengue, el Zika o el chikungunya.
El chikungunya
Era un virus que, en el seu origen, estava limitat a l’Àfrica, i causava malaltia en primats però no humans. Ara, amb prou feines 70 anys després del seu descobriment, el virus ha infectat tots els continents habitats.
A Amèrica la seva expansió va ser terrorífica. Fins al desembre de l’any 2013 no es va detectar la seva presència al continent, però el febrer del 2015, tot just un any i dos mesos després, hi havia més d’un milió d’infectats confirmats.
El primer brot a Europa es va produir el 2007. Es creu que una única persona infectada, que havia viatjat a l’Índia, va donar origen a un brot a Itàlia. Més de 200 persones es van infectar en una zona amb alta presència de mosquit tigre que va transmetre la infecció. En aquesta ocasió, una persona va perdre la vida.
Per desgràcia no va ser un cas aïllat. Brots a Europa s’han repetit des d’aleshores, com un altre novament a Itàlia que va afectar unes 500 persones el 2017, tot i que la seva presència continua sent arran de casos importats. No obstant, és altament probable que en els pròxims anys el virus acabi per establir-se al continent ja que cada vegada hi ha una més àmplia distribució del seu vector, el mosquit tigre.
El Zika
També ja té una distribució mundial. Seguint l’estela del chikungunya, el primer cas es va detectar a Amèrica el 2015, on la malaltia va arribar per quedar-se. Al Brasil el Zika va donar el que, de moment, és el brot més gran de la malaltia.
Va ser durant aquest brot quan es van descobrir les terribles conseqüències que tenia la malaltia durant els embarassos: avortaments i malformacions fetals, com la tan coneguda microcefàlia. A Barcelona, el 2016, va néixer el primer nadó d’Europa afectat per la malaltia, tot i que de moment tots els casos són importats.
El Dengue
És la malaltia que més preocupa, per la seva extensió i la seva mortalitat. Es calcula que a l’any arriba a causar uns 100 milions d’infeccions. La malaltia sol ser suau, però en casos greus arriba a derivar en un xoc hemorràgic que provoca la mort.
Està àmpliament establert a tots els continents. El 2012 un gran brot a Madeira, a Portugal, va infectar més de 2.000 persones. Des d’aleshores el virus es va expandir per Europa i en l’actualitat tenim fins i tot casos locals a Espanya.
No hi ha res que faci pensar que aquest virus s’aturarà aquí. Els seus vectors estan cada vegada més distribuïts i són molt comuns a les zones mediterrànies.
A més ens ha de quedar clar que si el dengue s’ha establert, el chikungunya, el Zika, la febre groga o qualsevol dels virus que es transmetin per aquests mosquits també poden fer-ho.
Les tres malalties esmentades són de les més conegudes causades per arbovirus, però no són ni de bon tros les úniques. Estem envoltats d’arbovirus, molts de moment animals, però alguns altres ja han provocat morts humanes.
La Malaltia Hemorràgica de Crimea-Congo
S’han confirmat dos casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC) a Espanya.
La febre hemorràgica de Crimea-Congo (CCHF, per les seves sigles en anglès) és una malaltia causada per un virus transmès per paparres.
El Virus del Nil Occidental i la Febre de la Vall del Rift
Més conegut com ‘West Nile virus’ també el tenim al nostre país, amb possibilitat de provocar neuroinfeccions en persones. I la febre de la Vall del Rift és en zones molt pròximes al Mediterrani.
I així continuem amb una gran llista d’arbovirus capaços de provocar malalties animals i que s’haurien de vigilar, com el virus Toscana, virus Usutu, virus Sindbis, virus de la llengua blava... Donat el cada vegada més estret contacte entre animals i humans, si un d’aquests virus patís una mutació podria produir-se el primer cas d’una nova malaltia humana.
Però també podria donar-se el cas que una malaltia ja establerta en humans es tornés molt més contagiosa.
Ja s’ha transmès el virus del Zika de persona a persona, sense necessitat de mosquit intermediari. Aquest virus té la capacitat d’aguantar durant mesos al semen, i és la seva transmissió sexual de sobres coneguda. I també es va confirmar un cas de transmissió sexual de dengue.
Resulta que és un tipus de transmissió bastant fàcil de prevenir. Però també sabem de sobres que el VIH, igualment fàcil de prevenir, es va expandir per tot el món i continua infectant milions de persones, augmentant preocupantment la seva prevalença.
Si la prevalença d’aquestes malalties continua augmentant, s’incrementaran enormement les possibilitats que apareguin més mutacions que els facin deixar de dependre de vectors. Potser d’aquí uns quants anys la transmissió sexual de dengue i Zika és la norma.
Per a més preocupació, la tan esperada immunitat de grup amb el coronavirus podria no tenir efecte si es produís una d’aquestes epidèmies. És més, en el cas del dengue seria contraproduent. La presència d’anticossos davant el virus en un humà, més enllà d’evitar reinfeccions potencia la gravetat de la malaltia.
Notícies relacionadesDurant les últimes dècades hem assistit a un flux imparable d’arbovirus que comencen a donar malalties en humans, amb consegüents brots epidèmics. Els mosquits i els humans avancem imparablement a nous racons del món. Donada la situació, una futura pandèmia per un arbovirus no resulta gens forassenyat.
La cura de l’entorn natural i apostar per una vigilància on s’estudiï la salut humana, animal i mediambiental en el seu conjunt seran l’única manera de preveure i prevenir aquestes malalties emergents.
