La capacitat transformadora de l’art en pacients de cures pal·liatives

L’art pot expressar en moltes ocasions el que és difícil amb paraules. I aquest va ser el cas de Carles Olivé, que va morir el 20 de juliol del 2019, dotze mesos després d’haver sigut diagnosticat d’un glioblastoma multiforme grau IV, una forma de tumor cerebral. La seva història és només una de les 700 que han passat pel programa d’artteràpia que ofereix la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona des de l’any 2012 amb el suport de la Fundació Mémora, que col·labora en altres projectes d’aquest tipus des de fa més de deu anys. Una teràpia complementària que s’ha mostrat molt efectiva per millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars en un moment delicat del procés de final de vida.

Carles va accedir al programa setmanes abans de la seva mort i després d’haver seguit altres tractaments com la cirurgia, la quimioteràpia, la radioteràpia o la immunoteràpia. Abans de l’ingrés tenia una gran sensibilitat per la música, però les arts plàstiques no havien format mai part del seu dia a dia. "Tenia una oïda privilegiada i tocava diversos instruments", apunta Karla Islas Pieck, parella i mare de les seves dues filles bessones. "Les sessions d’artteràpia eren el moment més esperat del dia durant la seva estada a cures pal·liatives. Per a ell, era una manera d’expressar les seves emocions. Un espai d’autocura, d’intimitat, de reflexió i també de comunicació amb els seus éssers més pròxims," afegeix.

Beneficis de l’artteràpia

Els diferents estudis portats a terme a la mateixa Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de Sant Pau i publicats en revistes de l’àmbit científic, han demostrat que després d’aquesta intervenció hi ha una millora en símptomes físics com el dolor, així com en el pla emocional, reduint el nerviosisme, el desànim i el malestar.

"Un dels beneficis més importants és canviar el focus d’atenció dels participants, des d’una preocupació constant pel seu estat físic o els seus problemes derivats de l’hospitalització, cap a la seva capacitat de creació artística que, en la majoria de les vegades, mai havien tingut ocasió d’explorar. També se senten més relaxats i poden expressar les seves emocions a través de les seves creacions", assegura Nadia Collette, arteterapeuta a l’equip interdisciplinari de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de Sant Pau.

Aquesta teràpia complementària, i segons les troballes realitzades, actua alhora en diferents nivells de la persona amb experiències sensorials, emocionals, cognitives i espirituals. "És molt probable que aquests efectes tinguin un paper "holístic" en les persones acompanyades. És la idea de l’atenció integral. Hem de continuar investigant per consolidar aquesta evidència", assenyala l’artterapeuta.

La transformació del pacient

Les sessions d’artteràpia s’adapten al moment i a l’estat de la persona que hi participa. "L’objectiu és anar trobant el que a la persona li pot resultar útil explorar mitjançant els materials bàsics d’arts visuals que la professional porta a les habitacions. En funció de les necessitats de la persona i del seu estat emocional, alguns materials i propostes creatives poden ser més apropiades", assegura Collette.

També impressiona l’evolució del pacient al llarg de les sessions. "Les obres eren molt diferents entre si en funció de l’emoció que predominés en cada moment. N’hi havia algunes de molt acolorides, amb formes rodones i alegres. En tons freds. I altres amb traços més durs, en tons càlids," rememora Karla. Per la seva banda, Collette apunta que la transformació de les obres és el reflex de la transformació dels seus autors. "La persona evoluciona connectant cada vegada més la seva creativitat i els fruits que pot extreure’n", assegura l’artterapeuta de l’hospital barceloní.

Paper de les famílies

L’artteràpia també és una manera d’ajudar les famílies. La parella de Carles recorda que "amb les obres que anava pintant a les seves sessions s’anava decorant la seva habitació de l’hospital, cosa que va contribuir a aconseguir un espai més acollidor, alegre, personal i, d’alguna manera, això tenia un impacte positiu en l’ànim de tots els que l’acompanyàvem".

Notícies relacionades

SanaMent i la salut mental

La fruita seca engreixa?

Però també va ser una manera de connectar amb l’entorn més pròxim. Karla recorda dos moments de forma especial. "En un estadi molt avançat de la seva malaltia i amb molt poques forces, va pintar al costat de la Tura i la Fiona –les nostres filles– una obra compartint traços i emocions. També un dia ho va fer amb el seu pare, amb qui no sempre havia tingut gaire comunicació, i per a tots dos va ser una forma de comunicació nova que van trobar molt reconfortant", explica.

L’artteràpia i les obres que es realitzen també poden ser d’ajuda en el procés de dol. "En moltes ocasions, les creacions dels seus éssers estimats morts representen un llegat valuós per als familiars, perquè recorden que, enmig de la duresa del final de vida, aquests traços de colors que queden són un testimoni del valor de la vida", assegura Collette. "Un bon final de vida és el primer pas per a un bon procés de dol de les persones que es queden", apunten per la seva part des de Fundació Mémora, que col·labora en aquest tipus de projectes amb l’objectiu de treballar el final de vida des d’abans de la mort.