Creix la tensió a Junts sobre l’abast real del pacte imminent amb el PSOE

Tant és així, que els socialistes ja no descarten del tot tornar al seu desig inicial: celebrar el debat d’investidura la setmana vinent, el 8 i 9 de novembre, dimecres i dijous, perquè Pedro Sánchez sigui reelegit president del Govern en primera votació. Fonts de la cúpula del partit expliquen que les converses van progressar durant la jornada de dissabte, malgrat que el seu número tres, Santos Cerdán, havia decidit abandonar Brussel·les i tornar a Madrid davant l’aturada de divendres. Aquest diumenge s’han reprès les converses. «S’avança. Lent, perquè es tracta d’aspectes molt tècnics. Però s’avança», assenyala el PSOE.

«Si hi ha acord, aquest ha de ser un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha sigut capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714», va afirmar amb solemnitat l’expresident Carles Puigdemont. Alguns a Junts es pregunten ara, en vista del que ja recull el pacte del PSOE amb ERC, on serà el contingut històric al document que estan tancant els negociadors del PSOE i JxCat.

Els missatges interns estan tenyits d’incertesa, entossudiment informatiu –fins i tot entre els dirigents– i recels sobre filtracions. La informació no flueix i els defensors de la via radical i unilateral creuen que en la consulta interna als militants per validar l’acord al qual s’arribi hi pot haver un percentatge significatiu de vots contraris. Formalment, no hi ha discrepàncies. Internament, es formulen preguntes i es manté una calma tensa.

L’amnistia i Laura Borràs

En aquest sentit és molt significatiu el silenci de la presidenta del partit, Laura Borràs, que no es va quedar divendres a Brussel·les per mantenir els contactes, que continuen en mans d’un nucli molt reduït capitanejat per Puigdemont. Borràs guarda silenci –com la resta del partit– a l’espera de conèixer el desenvolupament final dels esdeveniments. La seva posició és especialment delicada perquè ha reclamat que el seu cas –una condemna de 4 anys del TSJC per manipular contractes– es consideri ‘lawfare’ (persecució política per vies judicials) i entri en l’amnistia que s’està negociant. Qualsevol declaració pública que ella faci pot ser llegida no com una posició política sinó com un interès personal.

Mirant a ERC de reüll

És un secret a crits que el contingut del pacte entre el PSOE i ERC és una de les causes per les quals es va desmuntar, literalment, la imminència de l’acord amb Junts. Es va desmuntar el faristol en què Puigdemont havia de comparèixer per explicar l’abast de les seves negociacions. Junts es manté en tot cas ferm i nega que l’acord amb els d’Oriol Junqueras sigui determinant perquè és una evidència que si es continua negociant és per millorar l’abast i contingut de l’amnistia. Una vegada s’aconsegueixi el pacte definitiu, és més que probable que es vagin destapant qüestions internes relacionades amb la diabòlica triangulació entre PSOE, ERC i Junts en aquestes negociacions en les quals els dos actors independentistes no només no s’han coordinat sinó que s’han mirat de reüll permanentment.

El PSOE aprofundeix en la mateixa tesi. Els col·laboradors de Sánchez admeten que una part de la dificultat d’acabar de segellar el pacte amb els postconvergents té a veure amb la mateixa llei d’amnistia. En concret, amb l’anomenat ‘cas Voloh’, la suposada desviació de fons a Tsunami Democràtic, pel qual està processat un dels estrets col·laboradors de Puigdemont, Josep Lluís Alay. Altres noms que han sorgit en diferents informacions durant els últims dies (la família de Jordi Pujol, Gonzalo Boye, advocat de l’expresident, i la mateixa Borràs) estan descartats, perquè la seva situació davant la Justícia no està relacionada amb el procés independentista, expliquen els socialistes. 

Però els col·laboradors de Sánchez, tot i que eviten posar molt èmfasi per no fer perillar un pacte que es presumeix imminent, també assenyalen que l’acord amb ERC, dijous passat, va allunyar l’entesa amb Junts. La impressió al PSOE és que Puigdemont va viure amb incomoditat l’entesa amb els republicans (pel seu contingut i per la mateixa cerimònia) i que va voler posar-ho més difícil per demostrar que, en el fons, la investidura de Sánchez depèn d’ell.

El reconeixement nacional

¿Què dirà Puigdemont si hi ha acord? La clau continua passant per la seva conferència del 5 de setembre. I les tres condicions que allà es van marcar: amnistia, mediador i reconeixement nacional de Catalunya. Aquestes tres condicions, insisteix Junts, s’estan a punt de tancar. I és llavors quan es tanca un pacte d’investidura, no de legislatura. Per aconseguir la càrrega històrica abans esmentada s’haurà d’esperar que donin els seus fruits, o no, les dues taules de treball durant els pròxims quatre anys –una sobre qüestions d’autogovern i competències, una altra sobre el nucli del conflicte polític i la demanda d’autodeterminació de JxCat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

El cert també és que –i l’hemeroteca és molt recent– Junts va exigir que l’amnistia estigués aprovada abans de la investidura i que el català hagués convertit ja en llengua oficial de la UE. Volia, com va dir en el pacte per a la Mesa del Congrés, «cobrar per endavant». Ara no ho aconseguirà. I Puigdemont haurà de remarcar que malgrat això ha aconseguit un pacte de més importància que el d’ERC.

Les possibilitats que Puigdemont actuï com el dia 26 d’octubre del 2017, quan va deixar vacant el faristol gris amb el logotip de la Generalitat i les banderes catalana i europea a les galeries gòtiques del Palau de la Generalitat, quan anava a convocar eleccions autonòmiques i va decidir emprendre la via de la independència en un gir d’última hora. Aquesta vegada no, està tot a punt perquè els negociadors i sobretot els seus juristes donin el vistiplau al redactat de l’exposició de motius i l’articulat de la llei d’amnistia.