¿Per què Puigdemont posa fre a la investidura de Sánchez?

Els republicans van començar a disparar en cascada parts de la seva aliança amb els socialistes, començant amb el que consideren el seu principal triomf: el traspàs de Rodalies. Van amagar el contingut de l’acord global i el fet d’haver lligat una de les principals condicions de Junts: el mediador. Carles Puigdemont va ordenar preparar el faristol per comparèixer entre les 12.30 i les 13.00 hores, però va acabar desmuntant-lo. Després d’ell, sortirien Bolaños amb Salvador Illa, junts; i Oriol Junqueras i Pere Aragonès, per separat, per esmicolar l’acord global. L’absència de l’excap del Govern i el desmuntatge del faristol va provocar que ERC continués destapant l’aliança, amb l’anunci de la condonació d’un 20% del deute amb el FLA. Dijous no, divendres sí, confiaven en el PSOE. I tampoc. ¿Per què Puigdemont frena?

Junts es va convertir en la peça clau perquè Sánchez continués sent president després de l’escrutini del 23J. Puigdemont va agafar les regnes d’un partit del qual va abandonar els càrrecs per negociar cara a cara amb el PSOE i va ser reconegut com a interlocutor pels que van prometre que seria jutjat a Espanya. Es va imposar la discreció davant la magnitud de la desconfiança entre ells. La postconvergència va tenir clar des d’aquella mateixa nit electoral que, després dels indults i la reforma del Codi Penal, només una amnistia «total» pot justificar que pactin amb els socialistes després d’anys criticant que ERC fes el mateix. El cost per a la postconvergència és molt més gran que per a Esquerra, perquè suposa un gir estratègic que Junqueras ja va decretar més de quatre anys enrere i perquè, si no funciona, aixecaran la veu els sectors més radicals de la formació.

Puigdemont acaparava tot el focus mediàtic quan ERC i el PSOE, dimarts a la nit, van llançar el pacte per l’amnistia. L’anunci «amb nocturnitat i traïdoria», diuen amb ironia a JxCat, va molestar, precisament, perquè la medalla de l’amnistia és la més preuada. ERC i Junts competeixen per l’atenció del PSOE, per ser el seu referent al Congrés i pel Palau de la Generalitat, amb la mirada posada en les eleccions catalanes.

Pactar el primer té el risc que l’últim elevi el preu i guanyi el relat, però a la seu de Calàbria celebren la maniobra de dijous a l’entendre que el seu acord recull tot el que Junts demanava, per la qual cosa creuen que va obligar l’excap del Govern a allargar els terminis per buscar un triomf diferencial. I Puigdemont es fa valer, vol marcar els temps i alleugerir la pressió del PSOE pel calendari en un senyal clar d’advertència. La negociació ha avançat en el perímetre de l’amnistia, i ja inclou els seus col·laboradors, Josep Lluís Alay (cas Volhov) i Miquel Buch (condemnat per l’escorta a Waterloo), però no el seu advocat, Gonzalo Boye, que està investigat per un delicte de blanqueig de capitals en el marc d’una presumpta trama de narcotràfic liderada per ‘Sito Miñanco’. El seu cercle defensa que hi ha una persecució judicial per qui és l’escuder de Puigdemont, malgrat que la causa no tingui res a veure amb el procés. Laura Borràs també queda fora de la línia plantejada com a amnistiable.

Que ERC i Junts són dos rivals irreconciliables es palpa no només en la descoordinació en aquesta negociació, sinó en el fet que siguin incapaços d’acordar un mediador compartit. N’hi haurà un per verificar el compliment de cada acord, i cap a la taula de diàleg, malgrat la insistència dels republicans. El PSOE s’hi nega, perquè a ulls de la comunitat internacional suposaria evidenciar el conflicte polític entre les dues parts en igualtat de condicions.

La desescalada del procés independentista a Catalunya es conclourà ja amb l’amnistia i l’era de l’1-O quedarà definitivament tancada. Per això ERC clamava per la continuïtat del diàleg, en una mena de reactivació del procés que volia encarar en una segona fase de la negociació amb l’Estat. Per a Aragonès això passa per tenir una pista d’aterratge al seu acord de claredat, que no té el suport d’altres partits, i al qual Junts, per molt que el convidin deixant oberta la possibilitat que tot i que sigui entre governs es pugui asseure qui considerin els executius, no contribuirà. A les files postconvergents insisteixen que mentre ERC presumeix d’haver negociat competències autonomistes, pel traspàs de Rodalies, ells perfilen forçar el PSOE al flanc independentista i que això no passa per una taula que injurien, sinó per la intervenció internacional via mediador i batalla judicial europea.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

El suport als Pressupostos Generals de l’Estat, els del 2024, es dona per descomptat a ERC, tot i que van creure que no s’havia de vincular una negociació a cap altra perquè el diàleg sobre els comptes pogués ser una mena de revisió de l’avenç de l’acord d’investidura. L’intercanvi amb l’aval socialista als d’Aragonès pot ser evidència d’això, i a Palau preveuen que en dues setmanes, a tot tardar, podran començar a negociar amb els partits. Hi ha més dubtes sobre els comptes de Barcelona, perquè ERC veu l’alcalde Jaume Collboni disposat a pactar ja amb Xavier Trias.

¿I si no hi ha acord PSOE-Junts? Els socialistes eviten valorar-ho, donen per fet que ho aconseguiran, a Junts creuen que els beneficiarà no haver pactat i, per contra, a ERC consideren que el contingut del pacte els deixa més ben preparats per a una nova cita amb les urnes i per disputar el seu lloc al plafó de resultats.