Sumar intenta atraure els 300.000 votants de Podem que dubten si donar suport a Yolanda Díaz el 23J

Amb una tendència lleugerament alcista en les enquestes i l’aspiració de continuar creixent en campanya, Sumar s’enfronta al repte no menor d’intentar pal·liar en campanya els danys soferts en la batalla amb Podem, que es van allargar fins després de firmar-se l’acord de coalició en protesta pel veto a Irene Montero i que es tradueixen ara en un grup de votants fidels a Ione Belarra i reticents a confiar el seu vot a Yolanda Díaz.

A Sumar són conscients del rebuig que pot generar en una part de l’electorat de Podem el fet de donar suport ara a la vicepresidenta del Govern després de la disputa oberta per la cúpula morada, que des de fa mesos que remarquen les seves diferències amb l’ara líder de Sumar, a la qual van rebutjar recolzar en el seu llançament electoral de Magariños l’abril passat. Una absència que va marcar un punt d’inflexió, al ser l’única formació que es va negar a acudir-hi al no veure assegurades per endavant les seves posicions en la candidatura.

Després de patir el qüestionament públic de Podem, ara la candidata té el desafiament d’atraure també els votants de Podem en els quals ha calat el rebuig envers Sumar. Un sector que xifren en uns 300.000 electors que el 2019 van recolzar Unides Podem i que mostren ara resistències a l’hora de votar Díaz. Aquesta xifra, estimen, respresenta al voltant del 12% dels que van votar fa quatre anys la coalició d’IU i Podem, que va aconseguir dos milions i mig de vots, sense comptar el més de mig milió que va aconseguir a Catalunya la coalició d’Ada Colau.

Vot selectiu

A les bases de Podem hi ha algunes veus que estan instant al vot selectiu per a Sumar, això és, que demanen votar únicament als llocs on Podem tingui opcions d’aconseguir representació, com Madrid –on Belarra ocupa el número cinc, per darrere d’Íñigo Errejón–, Granada, Àlaba, Guipúscoa, Múrcia, Navarra, Las Palmas o Barcelona. Tant a Podem com a Sumar circumscriuen aquestes crides en xarxes a petits grupuscles, però el cert és que el desafecte cap a Sumar instigat durant setmanes pel partit es manté encara en la seva militància. Una situació que Díaz vol contrarestar durant la campanya electoral, on dirigirà picades d’ullet a l’electorat de Podem.

A Sumar aspiren a atraure aquest tipus de votant en la recta final de campanya, que és quan es decideix una part important del vot. La líder de Sumar té assegurats almenys dos actes amb la secretària general de Podem, un a Navarra, el 17 de, juliol, i un altre en el tancament de campanya a Madrid el 21, on s’espera que estiguin tots els líders. Però des de Sumar ja han buscat un acostament a la dirigent morada, a la qual van proposar dos actes de precampanya aquesta mateixa setmana, dues propostes que van ser rebutjades al·legant motius d’agenda.

Desafecte

El pacte de Podem amb Sumar per integrar-se en la coalició va arribar sobre la botzina el mateix dia en què expirava el termini. Tot i que l’executiva morada va rubricar la seva entrada, no van tardar a assegurar que havien «firmat sense acord» i van obrir una campanya de pressió a Yolanda Díaz per mirar d’integrar Irene Montero. Una campanya que continuava el desgast cap a la candidata per a la qual després haurien de demanar el vot. L’executiva de Podem va prendre la decisió de tenir un paper «modest» en campanya anunciant l’absència total d’Irene Montero en mítings aquestes setmanes –«es prendrà un descans»– i reduint la seva presència en aquells llocs on tinguessin càrrecs de sortida o així ho requerís l’equip de campanya de Sumar.

Aquesta situació, amb un Podem visiblement molest cap a la candidata, va fer que el malestar baixés als quadros intermedis, que van arribar a parlar de vaga de braços caiguts durant la campanya, excepte en aquells llocs on encapçalaven les llistes. Tant és així, que la secretària d’Organització de Podem, Lilith Verstrynge, va convocar els seus responsables autonòmics per frenar aquesta deriva i demanar certa mobilització, un «pla de supervivència» per assegurar que els seus representants són elegits el 23 de juliol.

La majoria dels membres del partit han evitat en les últimes setmanes explicitar el seu suport a la candidatura Sumar. Els recels són visibles cap a una coalició en què Podem té 15 càrrecs de sortida i vuit diputats assegurats en cas de repetir-se els suports del 2019. Però la desmobilització de l’electorat morat pot comprometre els resultats, dels quals depèn l’elecció tant de Belarra –número 5 per Madrid– com de Verstrynge –número 4 per Barcelona–. És per això que a Podem van decidir intervenir en l’assumpte instant els seus territoris a la mobilització. I és per això també que ara Yolanda Díaz preveu dirigir-se específicament a aquest sector més reticent. També és cert que aquesta tasca es pot veure dificultada per la forta presència en campanya d’Errejón, una figura que genera rebuig en una part important del partit morat.

Fidelitat segons el CIS

L’últim baròmetre del CIS dona, arran de les últimes enquestes publicades, un repunt de Sumar, que passaria a ser tercera força amb el 14,3% del vot i entre 44 i 50 escons, i se situaria, segons aquest sondeig, com un actor clau per decantar el Govern cap al bloc d’esquerres o de dretes. Aquest mateix estudi electoral, que projecta una possible majoria progressista, també reflecteix el nivell de rebuig del seu electorat respecte al partit Moviment Sumar, Podem i Esquerra Unida, distingint tres formacions que ara conviuen en la coalició.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Així, Podem és el partit que més rebuig genera entre el seu propi electorat, i un 12,4% dels que van apostar per Unides Podem el 2019 asseguren que «en cap cas» tornarien a votar-lo. La mitjana de fidelitat és del 6,2, una xifra inferior al 7,4 de suports que rebria Yolanda Díaz, que presenta un menor nivell de rebuig, amb un 9% de votants d’UP que asseguren que mai votarien per ella. Un percentatge al qual es podria ubicar el sector més dur del partit morat, que presenta problemes a l’hora de votar la gallega.

L’electorat de dretes apareix com a més consolidat que el d’esquerres; el nivell de fidelització del votant que va apostar pel PSOE el 2019 és del 7,72, una xifra lleugerament superior a la de Sumar; en canvi, la xifra de fidelitat del PP entre els seus votants ascendeix fins al 8,2, i en el cas de Vox, puja encara més, fins al 8,4.