PP i PSOE greixen la maquinària a Andalusia amb el temor d’un Vox «crescut»

La força d’ultradreta encara no ha confirmat si el cap de cartell serà Macarena Olona, la diputada del Congrés més coneguda de la formació. La seva elecció preocupa a la seu del PP. Fa dies que alguns dirigents de la cúpula llancen que potser Santiago Abascal elegeix algú «desconegut» i així no «la perd a Madrid». La sospita no amaga un temor: si Vox va passar d’un a 13 escons a Castella i Lleó amb un «desconegut» com Juan García-Gallardo, ¿què no podria aconseguir Olona a Andalusia, on ja van entrar amb 12 diputats el 2018? Fonts del PSOE, per contra, posen el focus en què la diputada podria «mobilitzar» el votant abstencionista d’esquerres i conclou que això no interessa ni a Vox ni al PP. Abascal té setmanes de marge per aclarir la incògnita.

Aquests comicis són capitals per al PP perquè es mesurarà a les urnes l’arrossegament del nou líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, i perquè el seu objectiu no serà només retenir la presidència de la Junta sinó poder seguir-hi sense la necessitat d’incloure Vox al Govern. Feijóo, que es vanta d’haver aconseguit mantenir fora del Parlament gallec a la ultradreta, intenta marcar distàncies amb Castella i Lleó, la primera comunitat en què el PP ha acceptat compartir poder amb Vox. Les eleccions es van celebrar abans de la caiguda de Pablo Casado i l’actual líder dels conservadors l’utilitza com a escut. A partir d’ara, no obstant, si Moreno necessita incloure els populistes en el seu Executiu, Feijóo no tindrà excusa i el missatge, davant les municipals, autonòmiques i generals del 2023, serà clar.

«No fer por»

El president de la Junta sortirà en aquesta carrera amb algunes enquestes que assenyalen que podria fins i tot doblar els 26 escons actuals. Amb qui no podrà comptar per associar-se aquesta vegada és amb Ciutadans, ja que els sondejos li auguren un altre enfonsament. Malgrat això, els taronges han descartat anar en coalició amb el PP, una cosa que ja van fer a Euskadi (amb un resultat estrepitós). Segons fonts de l’equip de Moreno, el dirigent del PP ha aconseguit «no fer por» al votant de centre en una comunitat «fonamentalment socialista» (van aconseguir treure el PSOE després de 37 anys en el poder).

Per frenar Vox, el candidat del PP es prepararà una campanya de proximitat amb agricultors i ramaders i també repetirà pesadament que Abascal i els seus són hàbils en assenyalar «problemes», però no en donar «solucions» perquè no saben «gestionar».

En el PSOE andalús, admeten que així com en les ciutats el seu rival «és el PP», al món rural, el graner que ha consolidat històricament les victòries del partit, l’adversari clar «és Vox». El món del camp i el sector de la caça —es calcula que hi ha 250.000 caçadors només a Andalusia—, que s’han sentit castigats pel Govern de Pedro Sánchez, podria girar en part cap a la ultradreta. «Vox pesca en la indignació i en la desesperança, i allà el populisme té una base. Però no es pot dir que, per exemple, l’alcalde d’Alcalá de los Gazules, a Cadis, sigui antitaurí, perquè no és així. El PSOE és la societat andalusa mateixa i la nostra base social no s’ha perdut en tres anys», analitza una dirigent de la cúpula del secretari general i candidat a la Junta, Juan Espadas.

A Ferraz, no obstant, no es mostren tan inquiets per aquesta infiltració de la formació de Santiago Abascal, i creuen que es disputa el vot, com en altres parts d’Espanya, amb el PP, no amb el PSOE, perquè «no tot el camp és la caça i des del Govern s’ha ajudat agricultors i ramaders amb la negociació de la Política Agrària Comuna, la llei de la cadena alimentària o la reducció de peonades per la sequera». Però que hi ha inquietud ho prova la reunió que a finals de març va mantenir el secretari d’Organització, Santos Cerdán, amb una delegació de la Reial Federació Espanyola de Caça (RFEC). El PSOE li va expressar que no «combat» la caça i es va comprometre a una redacció més «equilibrada» de la llei de benestar animal impulsada per Unides Podem, text que el PSOE-A demana «aparcar una estona» perquè no enterboleixi la campanya.

Per frenar la penetració de Vox al món rural i, sobretot, mobilitzar els votants que es van quedar a casa a les autonòmiques del 2018 i que no obstant van votar Sánchez en les generals d’abril del 2019 (1.568.682 sufragis, pel milió raspat de paperetes que va collir Susana Díaz cinc mesos abans), els socialistes apostaran pel principal actiu: la força municipal. Governen en 458 del total de 785 ajuntaments (el 60,42%), controlen quatre de les vuit capitals (Sevilla, Granada, Huelva i Jaén) i presideixen sis diputacions.

«Hi ha partit»

«Ells, les nostres terminals al territori, al món rural, són els nostres principals prescriptors», recorden a l’equip de Espadas. En ell, i a Ferraz, afegeixen una dada: un de cada 200 andalusos és militant del PSOE. I una altra més: hi ha 8.000 cases del poble en tota la comunitat. És a dir, que la capil·laritat del partit és clau per a la mobilització, igual que la maquinària electoral, que està començant a agafar temperatura des de les primàries del juny passat, en què Espadas va batre Díaz.

Notícies relacionades

El PP s’encomana a Feijóo per recuperar la moral i frenar Vox

El PSOE creu que el pacte PP-Vox mobilitzarà el seu electorat, però admet que no serà «suficient»

El PSOE-A espera, com a mínim, repetir el resultat del 2018, 33 diputats, tot i que creu que serà per sobre i que fins i tot pot «guanyar» els comicis. La seva estratègia serà despertar el mig milió d’abstencionistes de les últimes autonòmiques i ampliar la seva base pel centre —creu que una part dels votants que van apostar per Cs pot optar ara per un candidat de perfil moderat com Espadas— i per l’esquerra, presentant-se com el vot útil, «el vot refugi» dels electors progressistes, davant la fragmentació per la seva esquerra (Unides Podem, Més País i els anticapitalistes de Teresa Rodríguez).

Per tant, conclouen en el PSOE-A i a Ferraz, hi ha «partit», tot i que no neguen que sigui complicat, i més encara recuperar la Junta, perquè el PP està «fort». Però recorden que les campanyes ofereixen sorpreses i són cada vegada més decisives i el PP «es pot emportar un ensurt». I presumeixen de tenir feina del treball fet: el programa està ja esbossat i les llistes, sempre focus de tensió interna, s’aproven el 29 d’abril i sense conflicte amb Ferraz. Sánchez, per la seva part, sap bé que Andalusia no és Castella i Lleó. És el tradicional feu socialista, la comunitat que més vots i diputats aporta al Congrés. No rescatar la Junta li pesaria a la motxilla, tot i que a la seva cúpula recorden que va guanyar a les dues generals del 2019 sense que Andalusia estigués a les seves mans.