BCN és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera

"De les deu ciutats més poblades de l’Estat espanyol, és la que ha registrat un augment més pronunciat de població d’origen estranger", constata el primer informe de l’Observatori de les Migracions i el Refugi que l’Institut Metròpoli ha elaborat per a l’Ajuntament de Barcelona. L’examen de l’evolució des del 2010 revela que, "tant en termes absoluts com relatius, Barcelona presenta un creixement recent molt més intens de la població estrangera" que altres metròpolis espanyoles. "Aquest increment és molt superior al de la resta de grans ciutats espanyoles", distingeix el dictamen.

Les altres tres grans capitals que acullen més persones provinents d’altres països que la mitjana del país són Palma (29,2% del cens), Madrid (28%) i València (24,3%), segons mitjanes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2024. L’informe diferencia que la colònia forana s’ha eixamplat en aquestes tres urbs des de la dècada passada "amb variacions molt més modestes" que a Barcelona.

La ciutat catalana allotjava 612.529 persones nascudes a l’estranger a principis del 2025, un 35,4% dels residents, segons el padró barceloní. La proporció d’habitants d’altres latituds ha escalat un 11,9% entre el 2010 i el 2024, tal com es desprèn dels indicadors de l’INE. Entre els municipis amb més de 270.000 veïns, el percentatge només és més gran a l’Hospitalet de Llobregat, amb un 36,2% de residents forans.

A Madrid estan avui empadronats una mica més d’un milió de ciutadans d’altres països, el 30,2% dels seus 3,5 milions d’habitants. L’índex de població estrangera sobre el cens de la capital d’Espanya ha ascendit un 6,9% entre el 2010 i el 2024. En el mateix període, s’ha elevat un 7,1% a València i un 5,4% a Palma.

El contrast amb la resta de grans localitats "evidencia la singularitat i intensitat del creixement migratori a la capital catalana", postula la investigació de l’Institut Metròpoli. El 2000, només 46.015 veïns amb visat d’altres estats constaven inscrits a Barcelona. La xifra ha pujat en 411.230 persones, mentre que la quantitat de veïns amb nacionalitat espanyola ha retrocedit en 176.749 en un quart de segle.

Motor demogràfic

Després d’haver crescut durant el segle XX amb el trasllat d’immigrants procedents d’altres regions, el flux de persones que han creuat fronteres internacionals ha sigut el "motor demogràfic" de Barcelona des de l’any 2000, assenyala Pau Alarcón, investigador de l’Institut Metròpoli. "La diferència respecte al passat és la nacionalitat o el lloc de naixement: abans era migració interna i ara és migració transnacional", distingeix el sociòleg, un dels autors de l’anàlisi.

L’estudi aprecia que, des que va començar el segle XXI, Barcelona "s’ha consolidat com una ciutat amb una alta complexitat demogràfica i cultural", fruit de les "diverses onades" d’arribades de nous residents de fora d’Espanya: primer, amb "la demanda de mà d’obra en sectors com la construcció, el servei domèstic o l’hostaleria" i, després d’un descens moderat arran de la crisi financera del 2008, el tràfec ha tornat "a l’alça" en els últims anys, que "s’ha diversificat l’origen de les persones migrades".

Un terç dels ciutadans de Barcelona té orígens forans, mentre que la taxa a Espanya era del 18,2%, d’acord amb les últimes dades de l’INE. A més, el 24,6% dels residents a l’urbs catalana no tenia passaport espanyol el 2024; en àmbit nacional, el 13,4% de la població no era espanyola. La ciutadania de Barcelona nascuda en altres països s’ha disparat un 80,1% en els últims 15 anys. En comparació, a Madrid s’ha ampliat un 46% des de principis de la dècada passada. Per nacionalitat, es comptabilitza un 61,2% més de residents amb passaport forà a la capital catalana des del 2010.

Els autors de l’anàlisi es refereixen al "creixement sostingut de la població d’origen estranger" i "la progressiva reducció del nombre de residents nascuts a Espanya" com les dues claus de la "marcada" transformació de la configuració de Barcelona en dues dècades i mitja. Si bé queda per desentranyar quina és la particularitat barcelonina per la qual capta més ciutadania de fora, els experts detecten l’efecte dels processos de migració laboral i reagrupament familiar en les estadístiques.

Disparitat de perfils

A la Barcelona globalitzada en la qual la majoria dels habitants de 25 a 39 anys provenen d’altres nacions, hi ha una "dualitat important" entre els que es muden a la ciutat, identifica Alarcón. A la contínua necessitat de treballadors per a llocs de treball poc qualificats s’han afegit professionals molt formats i veïns amb alt poder adquisitiu.

Notícies relacionades

Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell

El 33% dels docents admeten perdre "molt temps" per falta de disciplina

L’Institut Metròpoli apunta als costos de la vivenda com un factor de segregació a Barcelona. "Les llars d’origen estranger destinen un 41,6% dels ingressos a cobrir les despeses de la vivenda, mentre que les llars autòctones hi dediquen un 18,5%", estima Alarcón. "Això també explica en gran part per què el 70% de la població migrant viu en vivendes de lloguer, mentre que entre la població nascuda a l’Estat espanyol només és un 20%".

A part, hi ha desigualtats entre els que han d’invertir més del 60% dels seus ingressos a pagar la renda d’un pis. "La taxa de sobrecàrrega de les llars és altíssima entre la població nascuda a l’estranger, un 42,7%, mentre que en la població nascuda a Espanya està en un 9,5% i, en el cas de llars mixtes, en un 16,1%", xifra Alarcón. El sociòleg adverteix que la bretxa "s’agreujaria més" si es diferenciés entre immigrants de països rics i pobres, que sí que comparteixen haver vingut a buscar feina a Barcelona. "Per l’estructura de la població autòctona, que està molt envellida, l’economia de la ciutat s’hauria enfonsat si no hi hagués arribades", conclou.