Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026

La raó que explica aquesta nova tributació de l’únic recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) vigent a Espanya és que totes aquestes llars estaven fins ara exemptes de pagar l’impost per localitzar-se en immobles amb un valor cadastral inferior a 49.213,77 euros i dedicats a primera residència. Després que el Tribunal Suprem tombés aquesta exempció, el benefici fiscal —vigent aquest 2025 de manera excepcional— ha desaparegut de la nova ordenança i ja no serà aplicable el 2026.

La nova norma fiscal del 2026 ha tirat endavant en el Consell Metropolità de l’AMB amb l’únic vot favorable del PSC i l’abstenció de la resta de forces polítiques que integren el govern metropolità: Junts, ERC i Comuns. També s’hi han abstingut Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, l’alcalde del qual, Isaac Salvatierra, s’ha mostrat molt crític amb la reforma del Tribut Metropolità: «No s’han fet els deures», ha afirmat Salvatierra, deixant anar el seu descontentament amb el retorn metropolità que rep el municipi. El PP i Vox hi han votat en contra.

Un altre element jurídic essencial del tribut que desapareix en l’acabat d’aprovar reglament fiscal són les reduccions en la quota. Aquest 2025, l’AMB ha permès un benefici fiscal de centenars d’euros a l’any per llar que tampoc podrà aplicar-se el 2026. Davant aquesta caiguda, i per compensar el que suposaria un increment desorbitat en la tributació dels 2,2 milions de llars que paguen el recàrrec, l’AMB ha fet el pas d’abaixar el tipus impositiu. L’administració metropolitana confia que les llars que ja pagaven el tribut no notaran als seus rebuts un increment anual superior al 10%.

El gravamen descendeix d’aquesta manera fins a un 0,045%, a aplicar sobre el valor cadastral de l’immoble corresponent. Fins ara era d’un 0,2 %, que havia passat a ser un gravamen únic en l’ordenança fiscal del 2023 després de tombar els tribunals el tipus agreujat que atribuïa més càrrega fiscal als denominats Béns de Característiques Especials (BICES). Es tracta dels immobles de les grans empreses ubicades en importants instal·lacions de l’àrea de Barcelona com l’aeroport i els cicles combinats de la Central Tèrmica del Besòs. La reforma fiscal que consagra l’AMB esborra les diferències tributàries entre grans empreses i particulars, que fins ara sortien comparativament beneficiats.

Sense canvi en la llei d’hisendes locals

A la reforma fiscal que l’AMB acaba de tirar endavant l’han precedit converses entre l’administració metropolitana i el Ministeri d’Hisenda, tal com va avançar aquest diari. L’objectiu era trobar en la llei d’hisendes locals un encaix legal al Tribut Metropolità perquè la seva reformulació no afectés financerament l’AMB, que ha anat recaptant anys enrere uns 130 milions amb l’impost. Malgrat la singularitat estatal que representa l’ens metropolità, la tensió a Madrid ha obstaculitzat que aquestes negociacions arribin de moment a bon port.

El sabor de la reforma fiscal és agredolç a l’AMB perquè representa una victòria de les grans empreses en detriment de les economies domèstiques. Si fins ara els immobles en poder de les grans societats tributaven més, ara ho faran en la mateixa mesura que els particulars. És la conseqüència dels triomfs judicials d’Endesa, Naturgy i Enagás, que fa anys que guanyen al Tribunal Suprem recursos contra les diferents ordenances del Tribut Metropolità des de l’any 2020.

Notícies relacionades

L’antic menjador de la Mola reobre com a sala d’exposicions

El zoo tindrà el 2030 un edifici consagrat a explicar l’evolució

Aquest diari ja va explicar que en l’origen d’aquestes demandes hi ha liquidacions tributàries, valorades en 5,7 milions d’euros entre el 2020 i 2024, que les grans energètiques han anat considerant «il·legals». Essencialment argumenten en els seus recursos, perquè en la seva tributació dels BICES hi ha un greuge comparatiu respecte als altres tipus d’immobles gravats pel tribut metropolità: els urbans –pels quals tributa la ciutadania– i els rústics.

Gairebé una desena de sentències judicials del Tribunal Suprem els han donat la raó: el Tribut Metropolità no pot introduir novetats jurídiques, com exempcions, tipus diferenciats io reduccions en la quota, que no contempli ja la regulació estatal de l’IBI, l’impost sobre el qual es calcula. L’ordenança fiscal del tribut per al 2026 elimina aquestes diferències, homogeneïtza el règim fiscal del tribut amb l’IBI i aspira a tancar el capítol judicial que tants maldecaps ha causat a l’AMB els últims anys.