Les frases més explosives del rei Joan Carles: la «insensibilitat» de Felip VI, el menyspreu a Letizia i l’«error greu» de la seva «debilitat» per Corinna

A continuació, reproduïm les principals frases de l’entrevista de Joan Carles I a ‘Le Figaro’ i dels extractes del llibre publicats a la premsa francesa:

▪️ «Cap guerra ni cap procés judicial em va obligar a fer-ho. Davant la pressió dels mitjans de comunicació i del Govern, després que es revelés l’existència d’un compte bancari que tenia a Suïssa i acusacions completament infundades de comissions, vaig decidir marxar per no obstaculitzar el bon funcionament de la Corona, ni el meu fill en l’exercici de les seves funcions com a sobirà».

▪️ «Vaig buscar un lloc on els periodistes del meu país no em poguessin trobar fàcilment. ¡L’última vegada que va venir un periodista espanyol, les autoritats locals el van ficar a la presó! Vaig haver d’intervenir per treure’l».

▪️ «Vaig pensar que me n’aniria com a màxim unes setmanes, per estar fora del focus mediàtic i permetre que la justícia espanyola i suïssa portessin a terme les seves investigacions amb total tranquil·litat. Mai vaig imaginar que cinc anys després, dos dels quals sense haver tornat a veure el meu país, seguiria a Abu Dhabi».

▪️ «Veure’s obligat al desarrelament i a l’aïllament al final de la vida no és fàcil. Estic resignat, ferit per un sentiment d’abandonament. No puc contenir l’emoció al pensar en alguns membres de la meva família per a qui ja no importo, i especialment a Espanya, que tant trobo a faltar. Hi ha dies de desesperació, de buit».

▪️ «Visc sense perspectives, sense la certesa de poder tornar a viure al meu país. Tot i que tots els processos legals han sigut desestimats i no se m’ha imputat res, segueixo en peu contra vent i marea. Per instint de supervivència, per força de caràcter».

▪️ «Tot i els meus problemes de mobilitat que m’afligeixen i dels nombrosos intents de desacreditar-me, des del meu naixement no he sigut amo del meu destí. Encara he d’acatar els desitjos de la Casa Reial i del Govern actual. En última instància, la meva vida haurà sigut dictada per les exigències d’Espanya i el tron. Vaig donar llibertat als espanyols a l’establir la democràcia, però mai vaig poder disfrutar d’aquesta llibertat. Ara que el meu fill m’ha donat l’esquena per obligació, i els meus presumptes amics han desaparegut, m’adono que mai vaig ser lliure».

▪️ «El meu fill em va girar l’esquena per sentit del deure. Entenc que, com a rei, hagi de mantenir una postura pública ferma, però vaig patir la seva insensibilitat. Vam tenir una conversa [el Nadal del 2020] tancada en el silenci de la incomprensió i el dolor».

▪️ «El meu fill, a l’assabentar-se de la meva sobtada partida, em va trucar. Ja era a l’avió. ‘¿On va, cap? ¿A Londres?’. Em diuen ‘cap’. No crec tenir un caràcter autoritari, però sens dubte reflecteix l’organització piramidal de la Casa Reial i la família. Com a mostra de respecte, el meu fill em diu així, tot i que en privat continuo sent el ‘papa’. ‘No, a Abu Dhabi’.‘Cuidi’s’. Aquesta va ser la nostra última trobada cara a cara abans de molts mesos separats. La Casa Reial va fer pública llavors la carta privada que li havia dirigit. L’havia deixat al seu escriptori abans d’anar-me’n. Encara subscric cada paraula».

▪️ «Soc conscient d’haver decebut, tinc moltes debilitats. Vaig confiar en empresaris que em van presentar i vaig cedir al que ara percebo com a pressió, fins a trobar-me enmig d’un embolic financer que se m’escapava de les mans. Vaig ser encegat per un cert seguici malèvol».

▪️ «M’atacaran [pel llibre], he de comprar un escut. Espero que serveixi per exorcitzar els nostres dimonis, que estan tornant».

▪️ «Tinc la sensació que m’estan robant la història de la meva vida. S’ha dit molt sobre mi, però també moltes mentides i exageracions, així que vaig voler explicar la meva història, la meva versió, des del cor. I parlar de tots els temes amb sinceritat».

▪️ «Va ser un greu error [haver acceptat el regal de 100 milions de dòlars del rei Abdul·là de l’Aràbia Saudita], però tots els processos judicials han sigut desestimats i no se m’ha imputat res».

▪️ «Aquesta relació va ser un greu error del qual em penedeixo profundament. Pot semblar trivial; molts homes i dones han sigut encegats fins al punt de no veure l’evident, errors de judici nascuts de l’amor i l’amistat. En el meu cas, va tenir un impacte perjudicial en el meu regnat i la meva vida familiar. Va deteriorar l’harmonia i l’estabilitat d’aquests dos aspectes essencials de la meva existència, cosa que finalment em va portar a prendre la difícil decisió d’abandonar Espanya. Va tacar la meva reputació davant dels espanyols. En aquesta cacera humana, vaig ser presa fàcil. Però aquesta debilitat és la d’un home. Mai ha interferit amb les meves preocupacions com a rei pel seu país».

▪️ «Tinc un desacord personal [amb Letizia]. No va contribuir a la cohesió de les nostres relacions familiars».

-«Que tingui seguretat en si mateixa, que compleixi el seu deure amb simpatia i amabilitat, que sigui la garant del respecte a la Constitució espanyola».

▪️ «El cap de la Casa Reial i el cap de comunicacions em van instar a disculpar-me quan vaig sortir de la meva habitació a l’hospital. Sabia que havia d’esmenar el mal. Potser no havia triat les paraules adequades ni les circumstàncies adequades. En temps de crisi, és difícil complaure tothom. Alguns pensaven que un rei no s’havia de disculpar. D’altres, que no havia fet prou. Havia de demostrar als espanyols que era conscient de la gravetat de la situació. ¿Seria capaç de reparar el vincle que m’havia unit a ells durant més de 35 anys?».

▪️ «Les enquestes havien caigut dràsticament des del meu accident a Botswana el 2012. Els reis tenen el privilegi de tenir una perspectiva a llarg termini dels esdeveniments, a diferència dels polítics, que depenen de les eleccions i la volatilitat de l’opinió pública. Sabia que, durant dos anys, ja no comptava amb la unanimitat popular. Després de 39 anys de regnat, la proporció continuava sent acceptable.

▪️ «Des del 2008, el país estava pagant les conseqüències d’una crisi econòmica sense precedents. I també d’una crisi moral. Durant aquell temps, lluitava amb mi mateix i amb aquest cos que em traïa. De cap manera apareixeria en públic amb uniforme militar, en cadira de rodes, ni tan sols amb crosses, per inspeccionar les tropes».

▪️ «¡La democràcia no va caure del cel! Vaig dubtar a escriure aquest llibre, però a poc a poc em vaig adonar que els fills i nets dels meus amics no tenien ni idea de qui era Franco ni de la transició democràtica que va seguir. ¡I això que els anys 70 no són tan lluny! Vaig pensar que era necessari aportar el testimoni directe del que vaig viure durant 39 anys al servei del meu país».

▪️ «¿Per què mentir si va ser ell [Franco] qui em va convertir en rei i, en realitat, ho va fer per crear un règim més obert?».

▪️ «Després de 40 anys de dictadura, vaig donar als espanyols una democràcia que continua viva; és el meu llegat».

▪️ «L’únic que em va dir i em va repetir el meu pare és: ‘Has de parlar i escoltar els que no estan d’acord amb tu’. Jo tenia una brúixola, però no tenia un pla».

▪️ «Era una època en què l’esquerra, i en particular el Partit Comunista, respectava les institucions de l’Estat… Lamento que s’hagi perdut cert esperit polític, al qual es denomina ‘l’esperit de la Transició’, en detriment d’Espanya i dels seus interessos».

▪️ «Som fràgils perquè no hem sigut una monarquia constitucional durant molt temps. És més fàcil destruir una democràcia que construir-la».

▪️ «Uns dos mesos abans del famós 23 de febrer de 1981, el meu pare va sopar amb el general Milans del Bosch a casa del seu fidel amic, Luis de Ussia, comte de Gaitanes, que s’havia convertit en el seu secretari privat. Una trobada amistosa sense segones intencions. ‘¡Abans de retirar-me, trauré els carros de combat al carrer!’, li havia dit el general amb aplom. Sincerament, quan el meu pare m’ho va explicar, m’ho vaig prendre a broma. Probablement m’ho hauria d’haver pres seriosament».

▪️ «Sabia que el descontentament es gestava a la caserna. Alguns soldats es van atrevir a dir públicament «traïdors» a membres del govern, en primer lloc Adolfo Suárez i el seu ministre de Defensa i vicepresident, el general Gutiérrez Mellado, però estava lluny d’imaginar que s’estava gestant un cop d’Estat. Els partits polítics també conspiraven, buscant el poder. Estàvem travessant una crisi que em preocupava. Ja no tenia poder executiu per actuar. Només podia escoltar i advertir. Llavors, va passar l’impensable».

▪️ «No hi va haver un cop, sinó tres cops. El cop de Tejero, el d’Armada i el dels polítics pròxims al franquisme. Alfonso Armada va estar 17 anys al meu costat. L’estimava molt i em va trair. Va convèncer els generals que parlava en nom meu».

Notícies relacionades

L’huracà Melissa baixa a categoria 4 al passar per Jamaica

Els EUA i el Japó emprenen una "era daurada" amb un acord sobre terres rares

▪️ «Durant dos anys, vaig tenir tots els poders. El poder d’indultar o ratificar la pena de mort. No ho vaig haver de fer, gràcies a Déu, perquè en aquella època, si hagués dit que no, els generals m’haurien enderrocat».

▪️ [A Javier Cercas, pel seu llibre ‘Anatomía de un instante’] li vaig dir: ‘¿Com pots creure que jo estava involucrat?’».