La jutge nega al MNAC la possibilitat d’un informe pericial sobre el trasllat de les pintures de Sixena

A principis d’octubre, el museu barceloní va demanar a la jutge que autoritzés a l’IPCE elaborar un projecte de conservació sobre el canvi d’ubicació del conjunt pictòric exposat a la sala 16 del MNAC que pogués «assegurar la preservació del patrimoni cultural, partint de la metodologia de gestió de riscos i d’acord amb les directrius del Pla Nacional de Conservació Preventiva del Ministeri de Cultura aprovat el 2015».

El mateix ministeri, en qualsevol cas, ja havia esquivat la petició del MNAC al·legant que havia de ser el Patronat del museu qui acordés la realització d’una anàlisi integral i dels estudis pendents.

Com recull ‘El Periódico de Aragón’, la magistrada també ha rebutjat que la Generalitat sigui considerada com a part afectadaen la causa, com demanava la Generalitat, i impedeix a l’Executiu que dirigeix Salvador Illa que entri a formar part del litigi en el moment actual. En un primer moment, la magistrada va acceptar la personació del Govern com a part adhesiva a l’execució a l’entendre, d’acord amb els arguments de la part catalana, que tenia un interès legítim en el procés de devolució d’unes peces declarades béns d’interès cultural a causa de les seves competències en matèria de patrimoni. L’Ajuntament de Sixena va recórrer aquesta decisió, a la qual es va adherir l’Executiu aragonès, a l’entendre que les pintures formen part del patrimoni d’Aragó i, per tant, la Generalitat no tenia interès legítim en aquesta pintura, arguments finalment estimats per la magistrada.

El MNAC rebat les acusacions d’Aragó

La mateixa jutge encarregada de l’execució de la sentència va rebre ahir per part del MNAC quatre informes que rebaten les acusacions de deixadesa del Govern d’Aragó i defensa que «actualment no hi ha ni humitats ni filtracions a la sala 16 del MNAC, per la qual cosa no es presenten les raons d’urgència al·legades per l’executant Diputació General d’Aragó».

El lletrat del MNAC, informa Efe, recorda que l’objecte del procés d’execució «no és valorar com ha complert el MNAC la seva obligació de conservació de les pintures murals controvertides al llarg del temps, sinó la restitució de les pintures», i assegura que «des que es troben a les seves instal·lacions, el MNAC ha conservat les pintures murals controvertides d’acord amb els més alts estàndards museístics aplicables sense que fins al present moment s’hagi suscitat la més mínima observació crítica per l’executant».

Notícies relacionades

Lady Gaga impacta amb la fantasia gòtica

Llums de disseny per al Nadal a la Diagonal

Sobre les fotografies aportades per l’experta aragonesa respecte a les taques d’humitat, el lletrat recull una afirmació de la mateixa tècnica en què s’afirma que en l’actualitat «ofereixen mostres d’haver-se assecat i de trobar-se tots els materials en aparent equilibri hídric amb l’ambient de la sala». «Resulta impossible formar-se un criteri seriós sobre les humitats al·legades de contrari amb tan sols unes fotografies preses en el curs d’una precipitada indagació in situ sobre les pintures murals», conclou.

En suport d’aquests arguments, el lletrat aporta quatre informes: un sobre les causes i efectes de les escorrenties a les pintures exposades elaborat per la cap de restauració i conservació del museu, Carme Ramells; un altre sobre el control d’humitat en les estructures de suport de les pintures murals, elaborat per Pere de Llobet i Cristina Martí, de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del MNAC; un per avaluar les afectacions per humitat de les pintures murals, de la química Núria Oriols, i finalment un sobre l’entorn arquitectònic de la Sala d’Exposició 16 del MNAC, de l’arquitecte Gabriel Rodríguez Pérez i l’enginyer Xavier Abelló.