Les conseqüències de l’«emblanquiment» de l’extrema dreta

El PSOE creu que el pacte PP-Vox mobilitzarà el seu electorat, però admet que no serà «suficient»

  • Els socialistes analitzen que, «en principi», l’acord a Castella i Lleó, «molt greu», pot impulsar les seves expectatives, tot i que també hi posen cautela

  • Alguns dirigents assenyalen que caldrà veure com actua la ultradreta en l’Executiu i avisen: el PSOE haurà de presentar un projecte «que il·lusioni»

  • Sánchez parla de «pèssima notícia»: és una decisió que el PP «pagarà cara»

El PSOE creu que el pacte PP-Vox mobilitzarà el seu electorat, però admet que no serà «suficient»

REUTERS / SARAH MEYSSONIER

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Marisol Hernández

El PSOE va respondre ràpid. Va llançar un tuit, va sortir a l’atac a través de la seva vicesecretària general, Adriana Lastra. Havien passat només uns minuts des de la confirmació de l’acord de PP i Vox a Castella i Lleó, el pacte pel qual els populars cedien la vicepresidència del Govern autonòmic i tres conselleries a la ultradreta, a més de la presidència de les Corts. El partit de Pedro Sánchez va voler denunciar sense demora el «pacte de la vergonya», remarcar que «aquest PP nou és el més vell de tots», el que no desitja estendre un cordó sanitari a Vox. Al pas de les hores, es van succeir les manifestacions de diferents dirigents federals i territorials, totes en el mateix sentit. En bloc.

La primera reacció va ser posar el focus en el futur president del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a responsable final de la decisió: «És la seva carta de presentació». Però aquest diari ha sondejat una dotzena de presidents, barons autonòmics i ministres i existeix preocupació. Perquè sí, «és evident que l’alternativa és o PSOE o PP + Vox», en paraules d’un integrant del Gabinet, però es posen ja moltes cauteles i s’incideix que caldrà esperar a veure si es punxa o s’engreixa la bombolla de la ultradreta, igual que es remarca que els socialistes també han de fer el seu treball i presentar un projecte «il·lusionant». En suma, la reflexió és que ja no es pot confiar tot en la por de Vox. El que ha passat a Castella i Lleó «hauria» d’ajudar a espavilar el votant progressista de cara a les següents eleccions (les primeres seran les andaluses), sentencia gràficament un càrrec de pes a Ferraz. «Hauria», així, en condicional.

El mateix president del Govern, Pedro Sánchez, va esquivar ahir dijous qualsevol indici de satisfacció i va assegurar, a la seva arribada a la cimera informal de la UE a Versalles, que l’acord a Castella i Lleó és una «pèssima notícia per a la democràcia espanyola» i també per al PP. És una decisió, va explicar, que «la pagaran cara en termes polítics» ja que hi haurà molta gent, fins i tot votants populars, que no entenen que permetin «un Govern de la ultradreta».

Altres membres de l’Executiu i del PSOE consultats per aquest diari s’expressen en termes semblants. «Segurament» afavorirà que l’electorat d’esquerres es mobilitzi més davant la possibilitat que siguin necessaris en altres autonomies o en el Govern d’Espanya, però, apunten, «és molt greu que la ultradreta governi a Espanya». «Pot ajudar» a despertar els votants progressistes, assenyala una ministra, «però és tan perillós que no compensa de cap manera. És molt fort blanquejar Vox». Esperonar el temor de la ultradreta, assegura un altre integrant del Gabinet, «és condició necessària, però no suficient». «Depèn de com ho percebi l’opinió publica —prossegueix aquest ministre. Certament, és un precedent inèdit als països europeus de referència, com França i Alemanya, i també a la dreta tradicional i xoca molt. Però l’autoconfiança del PSOE és clau, hem de sortir a guanyar».

«Cal veure la seva efectivitat»

«En principi, sí que pot ajudar-nos, però cal veure com avança, cal veure-ho amb prudència», coincideix un important president autonòmic socialista, que reconeix que a Vox li pot passar com a Unides Podem, que una vegada entri en la dinàmica de govern, es vegi obligat a temperar les seves posicions i es dilueixi davant el soci majoritari. Un altre baró coincideix en l’anàlisi i observa amb inquietud que la formació de Santiago Abascal ja no genera tanta por: «Serà la nostra estratègia, però cal veure la seva efectivitat». A la mateixa Castella i Lleó, on el PSOE va advertir del perill de la comunió de Mañueco amb els ultres, també se senten els dubtes.

Una presidenta es mostra, en canvi, més optimista: que Vox entri en un Executiu regional per primera vegada «servirà perquè la gent vegi com actua i com el blanqueja el PP». És més, «precisament» perquè ara la ciutadania no tem a l’extrema dreta, aquesta líder regional creu «necessari que se’ls vegi actuar governant». Aquells que creuen que el pacte a Castella i Lleó sí que servirà per activar l’electorat progressista adverteixen que els d’Abascal probablement no s’emmotllin a les inèrcies de govern com ha fet Unides Podem: és a dir, que és una força menys «domable». «Les autonomies són una palanca més per a ells —sentencia una presidenta—. Els interessa marcar perfil propi perquè el seu interès i la seva obsessió és el Govern d’Espanya». «Cal ser contundents, i els de Vox donaran la nota», convergeix una dirigent de la cúpula federal.

Realment, tampoc hi ha gaires certeses respecte al futur i al comportament de la formació. Perquè comença un territori inexplorat. Un ministre aventura que, «una vegada dins», Vox serà «dorment» fins i tot les andaluses, per a partir d’allà treure pit i marcar diferències. El que sí que pot «castigar» el PP és l’assenyalament internacional. Sánchez i més dirigents del seu equip i als territoris recalcaven les paraules del president del Partit Popular Europeu, Donald Tusk, que va qualificar ahir dijous de «trista sorpresa» el pacte a Castella i Lleó i va expressar el seu desig que sigui «un incident» i no una tendència. «És que és molt gros. No estem en això», en els càlculs electorals, responen des de Ferraz.

A la Moncloa són, així mateix, conscients que el camí no serà fàcil. D’un costat, denuncien l’«estrena de Feijóo», incideixen que ja no és «una línia vermella» per al PP governar amb Vox, però afegeixen aquesta eloqüent reflexió: «Preferim il·lusionar per nosaltres mateixos i la nostra acció de govern». «No volem que ens votin per por d’altres. Ens agradaria que ho fessin pel que fem, per les respostes que anem donant en temps tan durs, i allà és on lluitarem», completa una rellevant integrant del Consell de Ministres.

La desmobilització dels seus votants era el gran problema a què s’enfrontava el PSOE de cara a les pròximes cites electorals. Les enquestes van començar a apuntar-ho a la primavera: el cansament per la limitació de drets que va portar la pandèmia, l’impacte econòmic i social del coronavirus i el soroll constant al si de la coalició per les contínues enganxades amb Unides Podem va comportar una baixada de les seves expectatives, que es van confirmar en les eleccions de maig de la Comunitat de Madrid. Va ser en aquell moment quan Sánchez va decidir que havia de prendre mesures i va fer una profunda remodelació de la part socialista de l’Executiu.  

L’impacte a Andalusia

Si ho va fer al juliol i no va esperar després de l’estiu va ser perquè els sondejos eren rotunds i apuntaven a una estrepitosa caiguda del vot socialista, propulsada per la victòria d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid. A poc a poc el PSOE ha anat recuperant terreny, en part per la imperícia de Pablo Casado, per mantenir aquest avantatge. Ara Casado ha sigut defenestrat del càrrec i el PP elegirà en el congrés extraordinari de l’1 i 2 d’abril Feijóo. L’impacte d’aquest canvi a les enquestes encara s’ha de veure.

 

Notícies relacionades

Però el cert és que l’acord de Castella i Lleó amb Vox, tot i que era acceptat per una àmplia majoria del PP, ha provat molt malament a Andalusia. Per al president de la Junta, Juanma Moreno, que té eleccions al desembre, no és una mala notícia. Moreno s’ha esforçat per mantenir a ratlla Vox, que va ser, fins a la ruptura fa uns mesos, part de la seva majoria parlamentària. L’argument que oferia per no accedir a les seves peticions era la importància de no despertar el votant abstencionista d’esquerres. 

Per això, si per al PP andalús el pacte de Mañueco amb Abascal és un contratemps, per als socialistes de Juan Espadas pot suposar una oportunitat. Fonts de l’entorn del líder del PSOE-A sí que admeten que els pot beneficiar per treure de casa els seus votants. «El que ha passat a Valladolid confirma que ja no estem davant una amenaça virtual o un ‘que ve el llop’, sinó davant una realitat».