Torra i Hormaechea, els dos únics presidents inhabilitats durant el seu mandat

La inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat no ha sigut l’única que s’ha aplicat a un president en l’exercici del càrrec. El 1994, Juan Hormaechea, llavors president de Cantàbria, era condemnat a sis anys de presó i 14 d’inhabilitació per malversació i prevaricació.

Hormaechea (Unió per al Progrés de Cantàbria) va rebre la condemna d’inhabilitació, en el seu cas del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, abans de concloure el seu mandat (1987-1995).

Dotze dies després de conèixer la sentència, va presentar la seva dimissió però la falta de substitut el va obligar a mantenir-se com a president en funcions fins a les eleccions de 1995.

No obstant, i segons fonts jurídiques consultades per Efe, el cas d’Hormaechea i Torra no són legalment idèntics tot i que el resultat és el mateix, «i la persona queda apartada».

«A Hormaechea no el va fer fora directament una sentència judicial, va dimitir i va estar en funcions, si la sentència hagués sigut ferma no hauria pogut estar en funcions», han explicat aquestes fonts.

Hormaechea tampoc es va poder presentar a les eleccions de 1995 al ser considerat «inelegible» per la Junta Electoral Central (JEC) per una altra sentència anterior per injúries, que sí que era ferm, i el privava del dret a presentar-se com a candidat.

Quan la sentència d’inhabilitació arriba fora del mandat

José Marco Berges (PSOE)

A cinc mesos va estar un altre líder autonòmic, el socialista José Marco Berges, president d’Aragó (1993-1995), d’entrar en aquesta llista d’inhabilitats a l’exercici del càrrec.

Marco Berges va ser condemnat per l’Audiència Provincial de Saragossa a sis anys d’inhabilitació per exercir càrrec públic en juny de 1995 per malversació de fons i falsedat de document públic, però la sentència va arribar cinc mesos després de la seva dimissió, el 19 de gener d’aquell mateix any.

En el cas de Marco Berges, la sentència de l’Audiència Provincial de Saragossa, ratificada el 1997 pel Suprem, considerava provat que el 1990 el president va gastar 80.000 pessetes dels fons de la Diputació General de Saragossa en la compra d’una butaca de cuir per al seu domicili particular.

Al conegut com a ‘cas de la butaca’ s’hi va sumar mesos més tard una altra inculpació per ús de fons públics per a espionatge a polítics i empreses aragoneses.

Gabriel Urralburu (PSN-PSOE)

El primer president de Navarra, el socialista Gabriel Urralburu (1984-1991) va ser condemnat el 1998 per l’Audiència de Navarra a onze anys de presó i a nou d’inhabilitació per a càrrec públic per delictes de suborn continuat i contra la Hisenda foral.

No obstant, el 2001 el Tribunal Suprem va estimar parcialment els motius de cassació interposats per Urralburu i el va absoldre del delicte contra la Hisenda Pública tot i que va mantenir les condemnes per delicte continuat de suborn. D’aquesta manera, Urralburu va veure reduïda la seva condemna d’onze a quatre anys, però va mantenir els nou d’inhabilitació.

Jaume Matas (PP)

President de les Balears entre 1996-1999 i 2003-2007 va ser sentenciat per l’Audiència de Palma l’octubre de 2017 a set mesos de presó i set anys d’inhabilitació –ampliats posteriorment a deu pel Tribunal Suprem– per a ocupació o càrrec públic.

La sentència condemnava Matas per prevaricació i tràfic d’influències comesos en l’encàrrec el 2007 a l’arquitecte Santiago Calatrava del disseny del teatre de l’òpera a Palma de Mallorca.

No obstant, la condemna més elevada li va arribar pel ‘cas Noos’. El 2018 el Suprem el va sentenciar a tres anys i vuit mesos per un delicte de prevaricació en concurs amb un delicte continuat de falsedat i malversació.

Manuel Chaves (PSOE)

Manuel Chaves, president de la Junta d’Andalusia (1990-2008) va ser condemnat per l’Audiència de Sevilla el 2019 a nou anys d’inhabilitació especial per un delicte de prevaricació a la peça política del cas dels eros.

La sentència considera l’expresident i exministre de governs socialistes responsable d’un sistema d’ajuts públics il·legals que la Junta d’Andalusia va instaurar durant una dècada (2000-2009) per beneficiar empreses en crisi. La sentència no és ferma i l’ha recorregut davant el Suprem.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

José Antonio Griñán (PSOE)

José Antonio Griñán, que va succeir Chaves al capdavant de la Junta d’Andalusia (2009-2013), també va ser condemnat per l’Audiència de Sevilla el 2019 a sis anys de presó i quinze d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics en el mateix cas dels eros andalusos.