El Marroc manté el lideratge com a punt d'origen de les persones estrangeres que viuen a la Catalunya Central

Romania i països de l'Amèrica Central també figuren, a més distància, entre els primers llocs de procedència

Celebració de lany nou xinès, aquest febrer a Manresa

Celebració de lany nou xinès, aquest febrer a Manresa / Arxiu | Jordi Biel

1
Es llegeix en minuts
Jordi Escudé

La gran majoria de les persones estrangeres que resideixen a les comarques centrals continua sent d’origen marroquí. Així ho indiquen les dades publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) corresponents al 2024, referents a les comarques de l'Alt Urgell, l'Anoia, el Baix Llobregat Nord, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès i el Solsonès.

La marroquina és la principal nacionalitat de procedència de la immigració al Baix Llobregat Nord (a totes les set poblacions del territori), al Bages (ho és en el 60 % dels municipis), a l’Anoia (en el 42,4 %), el Moianès (en el 20 %), i al Berguedà (en el 19,3 %). Així mateix, és la segona nacionalitat més abundant al Solsonès i a l’Alt Urgell. Per contra, la població provinent del Marroc instal·lada a la Cerdanya és molt més reduïda, i no és la primera nacionalitat en cap dels municipis de la comarca.

Notícies relacionades

I és que les comarques de muntanya tenen una presència important de persones nascudes a Portugal, on són la primera nacionalitat en el 17,6 % dels municipis de la Cerdanya, i en el 15 8 % dels de l’Alt Urgell, si bé no ho són ni a Puigcerdà ni a La Seu, on la majoria de les persones estrangeres provenen de Colòmbia.

Els romanesos també són una comunitat abundant a la regió central. Per extensió, són la primera nacionalitat a l’11,7 % de municipis del Solsonès, i ocupen el segon lloc a l’Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya i el Moianès. Immigrants de països sudamericans, com Colòmbia, l’Equador o Hondures, i de la resta de la Unió Europea, també tenen força presència, mentre que a Moià capital, la nacionalitat més abundant prové de Mali.